‘Mar i cel’ de terra endins

Josep Maria Flotats, Dagoll Dagom o El Tricicle. Tres referents de l’escena teatral catalana per a qui durant més de 30 anys ha treballat el torellonenc Lluís Dot com a cap de maquinària del Teatre Victòria, que aquests mesos acull les representacions del comiat definitiu, si no del musical, sí dels creadors del ‘Mar i cel’. I alguna cosa d’osonenca també se n’acomiada, d’aquell escenari. Part de l’escenografia la va construir el mateix Lluís Dot a Vidrà. Un dia, ja fa molts anys, els vigilants de sala del Museu Marítim de Barcelona van veure algú que feia estona que estava prenent mides i dibuixava davant d’una barca. Era una mica estrany i se li van acostar per demanar què feia. Els ho va explicar. Estava treballant per a una companyia de teatre i havia de fer una barqueta com a part de l’escenografia. “No n’havia fet mai cap, no sabia per on començar i se’m va acudir anar-hi a prendre vistes i agafar alguna idea.” Qui ja hagi vist el Mar i cel de Dagoll Dagom en qualsevol de les produccions des de 1988, i qui encara tingui ocasió de fer-ho a partir d’ara, podrà identificar fàcilment tres elements que hi tenen protagonisme: el solemne faristol des d’on al començament de l’obra es llegeix l’edicte d’expulsió dels moriscos; la creu de la protagonista que amaga un punyal a dins, i la petita barca que penja del cèlebre vaixell i que també és part de la història. Tots tres són creació del torellonenc Lluís Dot, durant 30 anys cap de maquinària del Teatre Victòria, fuster de professió i a qui els estudis de disseny a l’escola Massana de Barcelona van fer convergir el seu ofici cap a la seva dimensió més artística, també com a escenògraf. La seva trajectòria professional al món del teatre va començar amb la companyia Flotats, just quan l’actor s’acabava d’establir a Barcelona retornat de París. I va ser gairebé per accident. Laboral, concretament. “Llavors treballava a Sant Hipòlit, en una fàbrica que fèiem anelles de fusta per a cortines, i un dia vaig caure de cinc metres intentant netejar una sitja. Em vaig trencar els tendons.” El seu amic també torellonenc Ignasi Camprodon, ja llavors ajudant de direcció de Flotats, el va convidar a visitar el teatre Poliorama, on s’havia establert la companyia, “i allà mateix ja li vaig dir que si mai els faltava algú que m’avisessin”. Amb Camprodon, com passava amb Joan Domènech, que també estava amb Flotats, o Montse Català, que acabaria a Comediants, es coneixien del grup de teatre torellonenc Esplai 69. Eren del Cirvianum “i dels Pastorets, on gairebé tothom en aquest món hi té un passat”. Dot sempre des de les bambolines, l’escenari, els decorats i la maquinària. I amb aquest bagatge va aterrar a la companyia Flotats en el preàmbul del que va ser la creació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). “Hi vaig aprendre molt. Flotats i el seu equip van aixecar el llistó del teatre, no només per al públic, sinó per a la gent de l’ofici.” El dret d’escollir (1987), Lorenzaccio (1988), El misantrop (1989) o el muntatge sobre Josep Pla Ara que els ametllers ja estan batuts (1990), que va passar pràcticament per tot Catalunya, van ser algunes de les produccions en què Lluís Dot compaginava la feina com a responsable de maquinària i, alhora, construint escenografia. “Era un apassionat, no parava.” Des de primera hora del matí, en unes feines i fins després de la funció, en les altres. I enmig de tot això, i abans d’incorporar-se com a cap de maquinària del Victòria, la primera col·laboració amb Dagoll Dagom en la gestació del Mar i cel. Finalment, la barca que havia dibuixat al Museu Marítim la va construir en un taller que tenia a Vidrà “i la vaig baixar a Barcelona a la baca del meu cotxe”. Encara hi és. Ja com a responsable tècnic del Teatre Victòria va continuar treballant amb Dagoll Dagoll, començant pel Flor de nit (1992) i la reposició del Mar i cel també amb estades a Palma de Mallorca, València i Madrid, “movent les vuit tones de vaixell en cinc tràilers”. Però també treballant per al Tricicle i les produccions d’Anexa, els tres titulars del teatre des de 1986 –i que ho serien durant 33 anys, fins al 2019–. Hi va viure, per exemple, les dues temporades que el teatre va acollir les funcions del Liceu arran de l’incendi de l’òpera de la Rambla. “Hi havia produccions que no hi cabíem. Es van llogar dues plantes d’un hotel a l’altra banda del Paral·lel per fer de camerinos, i l’estampa de gent creuant el carrer vestida per entrar a escena tenia gràcia.” Lluís Dot viu des de fa temps a Cerdanyola. Oficialment, jubilat. Però no para de fer disseny, i art. “És el que m’ha omplert tota la vida. I ho continua fent”, diu. Fins al maig La reposició el setembre passat de Mar i cel, que ja s’havia representat els anys 1988, 2004 i 2014, ha tornat a aixecar expectació. El públic està responent amb escreix i, de moment, Dagoll Dagom ja ha prorrogat les representacions al Teatre Victòria fins al mes de maig. Musicat per Albert Guinovart i adaptat per Xavier Bru de Sala, el muntatge s’ha convertit en una obra de referència del gènere del musical a Catalunya. La història de Saïd i Blanca (en aquesta versió encarnats per Jordi Garreta i Alèxia Pascual) continua captivant funció rere funció. A la foto, els dos protagonistes, en la funció del 28 de desembre passat, al costat de la barqueta que va construir el 1988 el torellonenc Lluís Dot. Entre l’elenc d’actors actual hi la moianesa Clara Renom, que brilla en els papers de Teresa i, sobretot, de la mare de Saïd.

‘Mar i cel’ de terra endins

Un retaule de les corrupcions, al Cirvianum

Anna Estrada i Andrés Corchero, en un muntatge de text i dansa a l’ETC

El Cirvianum celebrarà el centenari el 2025 i després tancarà per canviar les butaques

Arquillué i ‘L’adversari’, aquest divendres a Vic

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després

Un ferit en un accident a la C-38, a Sant Joan de les Abadesses

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà

Accés al nucli de Sant Romà, des de la carretera que baixa al pantà