Maria Dolors Orriols, una dona “que va lluitar per escriure”, ja és a la Galeria de Vigatans Il·lustres

El retrat de Maria Dolors Orriols i Monset fa companyia, des de dimarts –el dia del 107è aniversari del seu naixement–, als altres 32 de fills de Vic que la ciutat recorda per algun dels seus mèrits. I sobretot, als de les dues altres dones que trenquen un domini masculí absolut: el de la religiosa Carme Sellés i el d’una altra dona de lletres, Maria Àngels Anglada. El nomenament d’Orriols encamina la galeria cap a la sensibilitat del segle XXI: una dona que no solament va destacar pels mèrits literaris sinó que “va lluitar per escriure, i per fer-ho en català contra corrent, segons va remarca l’alcaldessa, Anna Erra. El símbol d’una època en què el fet de ser dona ho posava tot encara molt més difícil que avui. Montserrat Bacardí, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i coneixedora profunda de l’obra d’Orriols, sobre la qual ha escrit un llibre, va dibuixar el perfil d’una biografia en què vida i literatura són difícils de separar. Nascuda a la plaça Major, a la casa de Can Merinos, en una família vinculada al comerç i la petita indústria però amb pòsit cultural, ja “escrivia d’amagat” quan era adolescent. El rumb de la seva vida canviaria al casar-se amb el seu metge barceloní Nicolàs Lloret, i anar a viure a la ciutat. Allà va començar a llegir “de manera regular i sistemàtica”. Durant la Guerra Civil i sobretot a l’acabar aquesta, la literatura va ser el seu puntal: “Escrivia no per refugiar-se sinó per salvar-se.” I en la foscor dels anys 40, va poder aconseguir la cambra pròpia de què parlava Virginia Woolf: un petit estudi al Palau Dalmases on treballava sense treva. A finals de la dècada, en un desert cultural, treu a la llum tres obres: els reculls de contes Cavalcades i Reflexos i la novel·la Retorn a la vall. I no només això, sinó que l’any 1952 aconsegueix publicar el primer número d’Aplec, una revista cultural que volia mantenir la normalitat d’una cultura nacional enmig de la devastació. Orriols “s’havia polititzat d’una manera més compromesa” i treballava per salvar els mots i la cultura. Potser per això la revista va ser segrestada pel Gobierno Civil, amb intervenció policial inclosa, abans que arribés a llibreries i quioscos. La feina d’Orriols va continuar: en la dècada dels anys 50 escriu les que potser són les seves dues millors novel·les, El riu i els inconscients i Petjades sota l’aigua, totes dues ambientades a Osona i la segona, específicament en els anys de la construcció de l’embassament de Sau i la desaparició del poble de Sant Romà. Però cap de les dues no podrà veure la llum fins molt més tard, als anys 80. Bacardí està convençuda que això “en va condicionar la rebuda”, i és partidària de reeditar-les, tant aquestes com la primera, que sortirà publicada properament per Viena Edicions. Mai no va deixar de treballar, Maria Dolors Orriols: Cop de porta, Contradansa, Molts dies i una sola nit, Una altra sonata a Kreutzer... i al final, les memòries Escampar la boira. Encara el seu darrer estiu, l’any 2008, amb 94 anys fets, el va passar treballant en una obra inèdita, Un vent i pocs conscients. En morir, Isabel-Clara Simó la recordava en un article a l’Avui: “Mai he deixat de preguntar-me sobre el dolós silenci que ha planat sobre la seva obra.” Nan Orriols, empresari i escriptor, el seu nebot, va lligar la seva memòria a la d’un altre vigatà il·lustre que havia conegut, quasi contemporani: el polític Manuel Serra i Moret, que també es va mantenir fidel al país i va morir a l’exili. I amb un moment com l’actual en què “volen que oblidem que som qui som”. La trajectòria de Maria Dolors Orriols demostra “que la llibertat l’hem de lluitar cada dia”. La vinculació de l’escriptora amb la seva ciutat de naixement no es va perdre mai, encara que no hi visqués. Osona no va ser només el paisatge d’algunes de les seves millors novel·les sinó que el destí final de tot el seu fons documental va ser Vic. El seu fill, el físic Antoni Lloret (que no va ser present a l’acte de dimarts per motius de salut), i la família van cedir l’arxiu de Maria Dolors Orriols a la UVic l’any 2018. Aquest fons conté, a més d’originals de les obres literàries, correspondència inèdita que va mantenir l’autora amb personatges del món literari i artístic del seu moment. Ferran Sanz, l'artista que ha pintat més retrats El pintor Ferran Sanz és l’autor del retrat de Maria Dolors Orriols, que ha quedat penjat al costat dels de les dues darreres persones incorporades a la Galeria de Vigatans Il·lustres: Maria Àngels Anglada (2002) i el constructor Joan Riera (2013). Sanz, amb vuit retrats elaborats en les darreres dècades, és el pintor més present a la galeria, al costat d’altres artistes com Manuel Puig Genís, Josep Selva, Joan Rifà, Joan Solà i Puig i Lluís Xandri. En el retrat de Maria Dolors Orriols, l’escriptora sosté a les mans un exemplar de la novel·la El riu i els inconscients, escrita l’any 1950. “Com que fa referència al Gurri, hi he pintat al fons el pont”, explicava dimarts l’artista. I també al fons, a l’altra banda, s’hi veu un fragment de pintura abstracta, en referència a la inclinació artística que tenia l’homenatjada. Vic Jordi Vilarrodà

Maria Dolors Orriols, una dona “que va lluitar per escriure”, ja és a la Galeria de Vigatans Il·lustres

Festa al menjador de casa amb la Dharma

La Fira de l’Avet d’Espinelves tanca amb 120.000 visitants

Tradició i cultura a Prats

L’art de ferrar cavalls

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Osona Ripolles

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”