Maria Saladich va començar a dibuixar el personatge ara fa quatre anys. Reconeix que pensava en ella mateixa quan va sorgir aquesta noia que té una relació complexa amb el temps, sovint amb un rellotge que li fa de veu de la consciència, i que va aparèixer per primera vegada als perfils de Facebook i Instagram de l’autora. Aviat va fer el salt a EL9NOU.CAT, en la secció 9Magazín, i d’aquí a l’edició de paper, on signa amb el nom de Marylou. Ara recull una antologia d’aquests dibuixos en un llibre, La noia que sempre fa tard, que diumenge es va presentar al bar La Coope de Sant Pere de Torelló i a partir d’aquest dilluns es pot comprar a la mateixa redacció d’EL 9 NOU, a Vic.
El llibre recull 86 dibuixos, la major part dels quals havien estat publicats i alguns són inèdits. “Durant el confinament vaig fer endreça de dibuixos i em va fer gràcia fer-ne un recopilatori”, diu Saladich. A través d’una campanya de micromecenatge que es va activar durant els dies més difícils de la pandèmia va aconseguir els recursos per tirar endavant un projecte en què ha fet ella mateixa tots els papers de l’auca, des de la maquetació fins a la distribució. La impressió s’ha fet a Gràfiques Trema, d’Arbúcies.
A partir d’aquest dilluns, el llibre també es pot comprar a la seu d’EL 9 NOU
El resultat és un llibret de format quadrat en què les vinyetes s’agrupen temàticament, dibuixant un perfil del personatge, des de les seves característiques d’arribar tard o parlar molt fins a la relació amb el despertador (“el seu millor amic”), el temps que troba per als amics o l’amor, el problema que arrossega amb els dilluns, el gust per l’estiu o el seu perfil general, “80% intensitat i 20% somiatruites”. Saladich, que és metgessa de professió a l’Hospital Universitari de Vic i també imparteix classes a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, reconeix que la noia dels dibuixos “és una versió de mi mateixa en un moment molt concret, en les èpoques que tinc més feina”. Activa per naturalesa, li costa dir que no a les propostes: “Soc optimista amb el temps, penso que em donarà per tot i em trobo fent tantes coses que no hi arribo”. Si fa tard, no és per mandra, sinó al contrari. Reflexionant sobre aquest tema es va adonar que “donava per a molt”: el rellotge biològic, la finitud de la nostra vida, el concepte modern d’optimitzar el temps… I així ha anat fent fins ara, en què els dibuixos que publica a la contraportada d’EL 9 NOU ja no són protagonitzats per la noia que fa tard, encara que no descarta tornar-la a recuperar. A més del dibuix que fa per al diari, està treballant en una nova sèrie que té com a protagonistes nens i avis i es dirà De més verdes en maduren, i li agradaria publicar algun llibre d’il·lustració infantil.
Tot i que ha continuat treballant a l’hospital, el confinament ha estat per a Saladich una experiència diferent de com administrar el temps. “Et fa adonar que tens un món interior, i l’he aprofitat per a coses que no podia fer mai, com cuinar o practicar ioga”. Però també està convençuda que amb el retorn a una certa normalitat, la vida continuarà essent una cursa d’obstacles si vol fer tot allò que la il·lusiona. Ara ha descobert que fer llibres pot ser un procés complex, però a la vegada engrescador.
{{ comment.text }}