Mercat de mercats

“Ens podria indicar on és el pont penjant?”, preguntava diumenge a primera hora del matí una senyora al punt d’informació de la plaça Santa Clara. “Aquí en tenim un de romànic, però de pont penjant… n’hi ha un a Rupit”, miren d’explicar-li. “Ah, sí; a Rupit hi anirem a la tarda”, intervé el seu marit. Aclarit el dubte, agafen un plànol i enfilen rambla del Passeig avall. Un lapsus que no té perquè ser habitual en el visitant del Mercat Medieval. I és que “una gran majoria repeteixen d’un any per l’altre, i ja es coneixen una mica la ciutat”, apuntaven des del mateix punt d’informació. Pel que fa a la procedència, el perfil no varia: “El 80% venen de l’àrea metropolitana, però també n’hi ha molts del Maresme”.

És el cas d’en Nacho i la Iris, una parella de Sant Andreu de Llavaneres, que ja fa “cinc o sis anys” que no es perden la cita. Ja hi venien de parella, i aquest dissabte ho feien empenyent un cotxet amb una criatura. “Hem estat en d’altres mercats medievals, però cap és tan gran i amb tanta varietat d’oferta com aquest; per això anem tornant”, reconeixien. Uns metres més enllà, la Glòria i en Josep, de Cerdanyola, també són dels repetidors. Ara és la seva filla Gemma, de 18 anys, la que els insisteix de fer-hi una escapada. “Ens agrada molt l’ambient i aquest any no fa tan fred; hem vingut a esmorzar”, deixaven anar amb un entrepà de botifarra a les mans.

I si el visitant arriba i marxa content del Mercat –segons l’estudi d’impacte econòmic presentat fa dos anys, la puntuació mitjana que li posen és d’un 8,7–, el firaire acostuma a posar més peròs. Aquest any, i per setena vegada en 24 edicions, la fira es concentrava en tres dies; la mitjana més habitual és de quatre. “Els que hi treballem ho agraïm, que només siguin tres dies, però de cara al negoci tens un dia menys i per anar bé no en pot fallar cap”, advertia Ramon Berengueras, gerent de Betara, que ha estat al peu de la parada tots tres dies. Els seus temors, però, es van anar esvaint a mesura que passaven les hores. “Realment ha passat molta, molta, molta gent”, reconeixia diumenge al migdia. I tot i que “sempre voldries més”, no podia evitar de qualificar de “positiva” aquest edició del Mercat. Igualment satisfets es mostraven, des de la parada del costat, Ramon i Xavier Camprubí, pare i fill d’Embotits Camprobí, d’Alpens. Si Betara fa més de 20 anys que planta el taulell al Medieval, ells s’estrenaven aquest any. “I realment ens ha anat molt bé”, reconeixia el pare.

Diumenge al vespre, des de la Regidoria de Fires i Mercats posaven algunes xifres a aquestes bones sensacions. S’estima que en aquestes tres jornades han passat per Vic uns 190.000 visitants, amb divendres i dissabte com els dies “amb major concentració de gent”. Des de la regidoria es valoren positivament els retocs introduïts aquest any; i en el cas del nou espai Ja és Nadal al Medieval, a la plaça dels Màrtirs –que ha absorbit l’anterior Fira de Santa Llúcia–, “la valoració és positiva, tot i que cal consolidar aquesta nova proposta”.

La multitud que ha passat per Vic –juntament amb la de les altres fires nadalenques– s’ha tornat a traduir en cues notables a la C-17, en especial diumenge a la tarda, en ple retorn, quan es van arribar a formar retencions de fins a 17 quilòmetres entre Tona i la Garriga. Efectes col·laterals d’una fira més que consolidada, que l’any que ve viurà la seva 25a edició; una edició altre cop de quatre dies: del 5 al 8 de desembre.

‘L’assalt de l’Altarriba’, un actiu consolidat
Tot i haver rebut un pèl menys d’espectadors que l’any passat –passant d’una mitjana d’aforament del 95% a un 82%–, L’assalt de l’Altarriba, el muntatge itinerant per espais singulars del centre històric ambientat en uns fets reals viscuts a Vic al segle XV, continua sent un dels grans tresors del Mercat. Una cinquantena d’actors van representar, en sessions de matí i tarda, i durant els tres dies, un muntatge que ha esdevingut icona cultural de la fira. A la foto, l’escena al claustre de la Casa de Convalescència, simulant el mas Plantalamor de Santa Eugènia, quan alguns nobles mostren el seu desencís per la capitulació signada en presència del rei Joan II. Com a novetat d’enguany, els espectadors havien d’endevinar una olor en cada una de les escenes: en aquest, la de magnòlia.