Modernisme centenari a taula

Quan Francesc Simon, adinerat comerciant de Barcelona i impulsor de l’editorial Simon i Montaner –juntament amb Ramon Montaner–, va accedir a associar-se amb el tonenc Josep Roqueta per promoure l’obertura del Balneari Roqueta, en plena febre de les aigües a Tona, poc podia imaginar que el seu nom quedaria lligat per sempre més al patrimoni del poble a través de la imponent casa que es va fer construir: la Torre Simon, aleshores epicentre d’un dels nuclis d’estiueig que s’anaven formant a l’entorn dels tres balnearis que va arribar a tenir Tona. En plena efervescència del modernisme, Simon va encarregar el projecte a Francesc Guàrdia i Vial, alumne i gendre de l’eminent arquitecte Lluís Domènech i Montaner, alhora cosí del seu soci. Les obres van començar l’any 1918, però no van acabar fins al 1923. Curiosament, aquell mateix any moria Francesc Simon, que no la va arribar a veure del tot acabada. Els seus hereus sí que la van gaudir com a casa d’estiueig fins als anys 50, amb el parèntesi de la guerra. La tercera generació, però, se’n va desvincular i la va posar en venda. La Torre Simon encetava un periple de gairebé 50 anys, de mans a mans, amb un trist fil conductor: la progressiva degradació de l’immoble. El 1999, Jordi Verdaguer i Montse González, que portaven 10 anys al capdavant de La Ferreria en règim de llogaters, van veure en aquest emblemàtic edifici, en venda des de feia un temps, la possibilitat d’obrir-hi el seu propi restaurant. I això que el dia que els la van mostrar els va caure l’ànima als peus: “Realment feia por”, rememora González. La degradació i les humitats s’havien apropiat de cada una de les estances. Un cop confirmat que l’estructura general restava intacta, el matrimoni es va embrancar en el que ha esdevingut el projecte de la seva vida. Verdaguer i González van tenir clar, des del primer moment, que calia preservar l’essència modernista que encara traspuava l’edifici. No estaven disposats a fer-hi “un nyap”. Entrar-hi, avui, permet constatar que ho van aconseguir. El restaurant va obrir les portes l’any 2000 –mentre la família es va traslladar a viure a la segona planta–. Durant aquests 20 anys el negoci ha viscut els seus alts i baixos –amb la crisi econòmica els va tocar pedalar de valent–, però la seva cuina ha sabut mantenir els estàndards de qualitat. El projecte inicial també incloïa l’habilitació d’un hotelet amb encant a la primera planta. Aquesta possibilitat, però, no s’ha arribat a desplegar. “Mai hem acabat de trobar el moment”, apunta González, deixant però una porta oberta. Amb el context de pandèmia també els ha tocat de fer ajustaments, reduint els horaris al servei dels dinars. Amb tot, l’objectiu continua inalterable: “Posar al màxim nivell gastronòmic el restaurant; buscar l’excel·lència”, diuen, conscients que, més enllà de cada plat, l’estada a Torre Simon convida a deixar-se imbuir per un escenari únic de ressons modernistes i, a partir d’ara, també centenaris.

Modernisme centenari a taula

Santi Serratosa i el retorn d’Astrio, a ‘La tramoia’ d’EL 9 TV

Visita a la Fira de l’Avet d’Espinelves després d’un pont multitudinari

El primer Wagner a Vic

Espinelves, en un ‘pim-pam’

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana