Molt més que un restaurant de polígon

“Acompanya’m, Ramon”. Aquesta ha estat la primera frase que he sentit només entrar a El Triangle de Torelló. Un detall aparentment menor, però que ja deixa entreveure una de les grans virtuds d’aquest restaurant situat al nucli del polígon industrial: el tracte proper i la fidelitat d’uns clients que fa anys que hi confien.“Aquest 9 de juliol celebrem els 22 anys i, tot i que en un principi vam obrir amb la intenció d’abastir tot el polígon, amb el pas dels anys ens hem guanyat l’afecte de la gent del poble i, ara, la clientela va més enllà dels treballadors”, explica Albert Barniol, un dels propietaris del local, juntament amb el seu germà Marc, que van continuar el negoci dels seus pares. Les bones sensacions es mantenen un cop assegut a taula. El local és ampli, ben il·luminat i cuidat. L’ambient és tranquil, amb més presència del moviment de la cuina que del soroll dels comensals. En definitiva, transmet comoditat. Pel que fa al menú, ofereix quatre opcions d’entrant, quatre primers, quatre segons i postres. Una proposta àmplia, amb racions generoses i que s’adapta a perfils molt diversos de clients. “La nostra intenció és fer sentir la gent com a casa, amb plats de tota la vida però més elaborats”, apunta Barniol. I, no obstant que “el preu podria ser, fins i tot, lleugerament més econòmic, preferim allunyar-nos una mica de l’estereotip de restaurant de polígon i prioritzar la qualitat”. En aquesta línia, la cuina aposta per elaboracions casolanes, un aspecte que ja es percep des de l’entrant: un gaspatxo amb dauets de meló, fresc i lleuger, ideal per començar l’àpat. Entre els primers, el timbal de moniato amb botifarra negra esparracada, ceba i salsa de blets era, probablement, la proposta més cridanera. El contrast entre la suavitat del moniato i de la salsa de bolets i la intensitat de la botifarra negra construïa un plat diferent, equilibrat i ben resolt. La costella de porc a la brasa manté la bona línia del menú. La carn desprèn bon sabor, amb el punt just de brasa i un toc de sal gruixuda. Com a única observació, l’acompanyament de ceba i carbassó queda una mica just i unes patates casolanes o unes verdures també a la brasa haurien arrodonit el plat.I malgrat que, sovint, els postres són el punt feble de molts menús de migdia per la presència d’elaboracions industrials, el Triangle manté el nivell amb una oferta majoritàriament casolana. El pastís de massa brisa amb crema pastissera i maduixes ha estat un bon final per a l’àpat. Per últim, l’experiència guanya encara més punts amb el servei, que és ràpid, atent, educat i proper, i que agilitza l’àpat per a qui disposa de menys temps. A més, és de molt fàcil aparcament, ja que hi ha un pàrquing amb múltiples places just al davant. Entre setmana obren de dilluns a divendres i s’hi pot anar sense reserva prèvia.

Molt més que un restaurant de polígon

Guanya… el català!

La guia d’activitats per al cap de setmana

El mèrit jove s’ha obert camí

Passeig pel Vic forjat

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

El Roser, de Sant Julià, tira endavant l’uniforme escolar tot i la manca de consens al Consell Escolar

Vegetalia tanca un ERO amb 28 acomiadaments a Castellcir

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic