L’edat mitjana va ser temps de fundació de monestirs, i al Ripollès en concret van ser tres: a Ripoll, Sant Joan i Camprodon. “El que em va portar a escriure el llibre era trobar la resposta del perquè”, deia divendres l’historiador Xavier Costa en la presentació a Ripoll de Poder, religió i territori (Mvnera, Universitat de Barcelona). Davant mateix de la portalada del monestir, va establir un diàleg amb Joaquim Nadal, historiador també i ara conseller d’Universitats i Recerca.
Per Costa, no es pot perdre de vista que els monestirs són institucions religioses. I que si els nobles els fundaven (Guifré el Pelós a Ripoll i Sant Joan i el seu net Guifré II de Besalú, a Camprodon) era com a “acte pietós”. I també com a lloc de memòria, per ser-hi enterrats. Però per aquest motiu, ho podien haver fet a qualsevol lloc, i que n’escollissin uns de concrets era sovint per motius que Costa considera “geopolítics”, en termes actuals. L’historiador desmenteix la idea clàssica que al segle IX llocs com el Ripollès eren buits, i arribaven als monestirs per repoblar-los. “Eren terra de ningú però no sense ningú.” Hi havia gent que hi vivia. I el Ripollès era en aquell moment un lloc de pas: “Guifré no pot articular els seus dominis sense controlar el Ripollès. Per això, per exemple, Ripoll es fa en un lloc estratègic, en la confluència de dos rius. En el camí des de la Cerdanya cap a Osona i Barcelona, i també cap a Girona.
El monestir, per tant, “construeix al seu voltant un domini, en el moment de ser fundat es converteix en un veí molt poderós del territori”. I aquesta és la seva funció. “Eines de colonització”, va dir Joaquim Nadal.
Cada un d’ells, a més, va creixent amb les donacions que rep, sovint en llocs molt allunyats del mateix monestir (Ripoll a Tossa de Mar, per exemple) i que el llibre també analitza a través de mapes: “Utilitza tots els aprenentatges de la cartografia moderna”, en paraules de Nadal.
L’estudi de Xavier Costa es construeix sobre els testimonis de documents procedents de nuclis familiars: compravendes, donacions, testaments… els fets notarials ajuden a fer història. Però també queda el dubte: “El pagès del document era el que realment treballava la terra?”.
{{ comment.text }}