Mònica Ortiz: De Tona a Londres

Angi Conejo Va marxar de Tona cap a Londres sense saber què esperava de la ciutat, ja que no hi havia estat mai. Sense habitació per dormir, ni feina i amb un nivell d’anglès inferior al que es pensava. Per sort, allà va trobar un amic que la va ajudar a instal·lar-se. En els set anys que porta a Anglaterra ha canviat set vegades de pis i ha viscut amb gent de diferents països: el Japó, Alemanya, Tailàndia, Espanya, Hongria i França, entre d’altres. Treballa en allò que va estudiar, Educació Social, en una organització charity de support worker ajudant un col·lectiu vulnerable: les dones estrangeres en els centres penitenciaris, “és un treball dur, però a la vegada molt gratificant”. D’això ja fa quatre anys. Abans havia tingut diverses feines i va fer voluntariats en diferents organitzacions per guanyar experiència i referència. El que més li agrada de Londres es la seva diversitat multicultural: “M’encanta tenir amics de diferents parts del món i conèixer més sobre els seus costums i la seva cultura”, i que es poden fer moltes coses en una ciutat que “et pot arribar a absorbir i fer-te sentir petit, però t’has de mantenir fort i aferrar-te als teus objectius i a la gent que t’envolta per continuar endavant”. L’autobús és el seu mitjà de transport per poder veure els carrers i els edificis, però quan no el pot utilitzar o té pressa agafa el metro. El canvi de país va ser radical ja que va passar de conèixer a gairebé tothom, anar caminant a tot arreu, estar amb els amics i família i amb una rutina establerta, a una ciutat superpoblada, amb una enorme xarxa de metro en la qual havia d’estudiar la ruta per anar d’un lloc a un altre i on, al principi, no es va poder comunicar amb ningú perquè es va bloquejar amb l’anglès i va haver de començar de zero. El que més troba a faltar és la família, tot i que hi parla per telèfon a diari “però no és el mateix”. També troba a faltar el temps i el menjar, sobretot la truita de patates de la iaia. A Londres sempre està ennuvolat, “fa un temps que a Tona seria un dia de sofà, pel·li i manta”, però has de canviar el xip: “Quan vaig arribar em fascinava veure els anglesos molt motivats quan sortia el sol però ara els entenc”. A la que surt una mica, ja fa plans per anar al parc. Ara comença a necessitar tornar a casa amb freqüència. Si no pogués a Tona, seria a qualsevol lloc de Catalunya, on sigui que pugui agafar el telèfon i dir “en cinc minuts ens veiem per fer el cafè”. Tot i viure a Londres, torna a casa per Nadal, Setmana Santa i l’estiu i si pot també pel seu aniversari i per l’Aplec. Sempre diu que vol viatjar i recórrer món, però al final, sempre que té quatre dies lliures, acaba a Tona.

Mònica Ortiz: De Tona a Londres

El músic Òscar Ponga guanya el premi Fundació Sau – Puig Porret

L’Atlàntida acull l’adaptació teatral de ‘Perfectament imperfecta’

“Quan ha passat el temps em quedo amb les coses positives”

L’art de la paciència al jardí dels bonsais de Santi Vivet

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Detenen el lladre d'una bicicleta a Vic gràcies al GPS

Sis restaurants recomanats per la Guia Michelin a Osona i el Ripollès