Mor Ramon Cotrina, darrer del grup de poetes del Seminari de Vic

Aquest matí ha mort a Barcelona, als 87 anys, el sociòleg i escriptor Ramon Cotrina, darrer representant del grup de poetes que va publicar l’antologia Estudiants de Vic, 1951, una fita en la represa de la literatura catalana en la posguerra. Al costat de Segimon Serrallonga, Antoni Pous, Josep Grau, Josep Esteve, Josep Junyent i Josep M. Riubrogent, van formar un nucli intel·lectual d’alta volada, que a més de la seva obra literària va deixar petja en altres àmbits, com el naixement del projecte universitari de Vic.
Nascut l’any 1932 a Sant Joan de les Abadesses, la vila a la que sempre va estar estretanent vinculat, Cotrina va estudiar al Seminari de Vic i es va ordenar capellà. Va ampliar estudis a Roma i es va llicenciar en Sociologia. Va viure a Alemanya i va tornar per exercir de professor al Seminari i al col·legi de Sant Miquel de Vic. L’any 1977 va participar en la creació de l’Escola de Mestres d’Osona, embrió de la Universitat. Els anys posteriors, va dirigir el Laboratori de Sociologia de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona. Va traduïr textos de Michel Quoist, Gianni Rodari, Bertold Brecht i Franz Kafka. Darrerament havia tornat ocasionalment a la poesia acompanyant obres artístiques de l’escultor Francesc Fajula i del dissenyador Jordi Canelles, tots dos de Sant Joan. L’any 2016 va veure publicada l’obra Retaule de pols i altres narracions, que restava inèdita després d’haver guanyat l’any 1977 el premi literari de les Festes de Cultura Popular Pompeu Fabra. El mateix any Cotrina va rebre la Medalla Institucional de la UVic.