Al parc Balmes hi ha una gran escultura de l’artista ripollès Francesc Morera. Físicament, qualsevol que s’hi passegi no la veurà. Però si connecta el mòbil just en aquest lloc i disposa del navegador de realitat augmentada Layar, gairebé es trobarà dins de la mateixa peça. El mateix cas es reprodueix en quatre altres indrets de Vic: la plaça de l’Estació, el col·legi de Sant Miquel dels Sants, la rambla de Sant Domènec i L’Atlàntida. L’artista ha donat a aquest projecte de cinc peces el nom de A Què Juguem?, i l’ha fet a partir de llocs de Vic dels quals guarda un record vital destacat, des de la seva infantesa fins a l’actualitat.
“Igual que la realitat física, la realitat augmentada només existeix en un lloc concret”, diu Morera. Les peces estan geolocalitzades, i a cada lloc només es pot veure la que està pensada per a aquell espai concret. La forma de visualitzar les capes de realitat virtual és individual, cadascú a través del seu dispositiu i situant-se com vulgui, de manera que la contemplació de l’art “esdevé una experiència personal”. Morera situa aquesta experiència en l’àmbit de l’street art, amb la diferència que “no ocupes l’espai públic, pots veure’l si et ve bé, i si no, no la veus”. L’objecte creat no és matèric “però existeix, hi és i es comporta com a ens físic. Li pots donar la volta, té dimensions…”. La realitat virtual substitueix la realitat que veiem amb els nostres ulls, la realitat augmentada “s’hi superposa”.
L’escultor ripollès ha treballat sempre amb la matèria, però ara ha entrat amb entusiasme dins d’aquesta nova experiència. En l’escultura convencional “has de signar un pacte amb la matèria”. Aquí no té aquest condicionant, és fer escultura “com si fessis pintura, saltant-te les lleis geofísiques”. Al capdavall, creu que no està fent altra cosa que explorar “una dimensió més de la meva feina”, i veu les possibilitats d’oferir productes culturals a través de la pantalla “trencant les barreres d’allò físic”.
