En els últims 40 anys, no hem estat llegint ‘El quadern gris’ de Josep Pla tal com ell el va escriure. Entre l’original i les últimes versions que s’han editat hi havia almenys 5.000 diferències. Són les que ha trobat i esmenat el filòleg vigatà Narcís Garolera en la nova edició d’’El quadern gris’ que acaba de sortir a la llum, publicada per Edicions Destino. La presentació va tenir lloc a la Sala Joaquim Borralleras de l’Ateneu Barcelonès, la mateixa on tenien lloc les tertúlies a les quals Pla fa referència en diversos moments d’aquesta obra.
Errors de mecanografia, intervencions abusives de correctors i els clàssics follets de la impremta són orígens dels “desperfectes” que va patir el text de Josep Pla, en paraules de Jordi Cornudella, director editorial de Destino. La primera edició d’El quadern gris, un dietari amb voluntat literària que es considera un dels cims de la prosa catalana del segle XX, es va publicar l’any 1966. Era el primer volum de l’Obra Completa de Pla, que ja llavors editava Destino. L’any 1969 va aparèixer una segona edició on s’havien esmenat errors però se n’havien afegit molts d’altres. I aquest text és el que s’ha anat repetint fins ara. Fins que Narcís Garolera ha reparat els desperfectes.
El filòleg vigatà ha comparat el manuscrit d’’El quadern gris’ escrit de puny i lletra pel mateix Josep Pla amb l’edició de 1969 i, un per un, n’ha anat esmenant els errors, que moltes vegades afectaven la comprensió del text. Errors a banda, Garolera assenyala que els correctors “van anar molt enllà” en la seva tasca, enduts per la “rígida norma” del moment. El seu sedàs va filtrar no solament els castellanismes que utilitzava Pla sinó els empordanismes propis del seu origen. Així van caure paraules com allomats (esllomats), repàs (àpat), la fred (el fred), irà o irem (anirà o anirem) o riell (regalim). En aquest cas, Narcís Garolera ha optat per restituir-los tots a la forma original, sovint documentada en el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll o en el Diccionari etimològic de Joan Coromines. “Pla és de l’Empordà, no el fem barceloní!”, clama Garolera. Els castellanismes, també els ha respectat, perquè ara molts són acceptats, com cine o matxo. Els que encara no són al diccionari, els ha mantingut també, però en lletra cursiva. En alguns casos, la correcció esdevenia gairebé censura, i així les delirants collonades s’havien suavitzat en delirants explicacions… perquè el professor universitari a qui Pla dedicava l’expressió era un familiar de qui llavors era el seu editor, Josep M. Cruzet. La sintaxi també ha canviat: Pla no utilitzava mai la construcció per a davant d’un infinitiu, i Garolera ho respecta. En tot el seu treball, revisant paraula per paraula El quadern gris, ha primat el criteri que “el manuscrit mana”. És a dir, que la primera i més important referència ha estat el que va escriure Pla. El filòleg ha anat “fins al límit del diccionari” per respectar aquesta premissa. Ara, el seu Pla “és més Pla que mai”.
