“No te’n canses mai, del teatre”

Tot i que el text escrit per ell mateix al web de L’Atlàntida (que tornin els programes de mà, si us plau!) ho podria suggerir, Lluís Soler no està cansat del teatre ni pensa deixar l’escena, com l’actor que interpreta a Birnam. L’espectacle sí que porta el seu segell personal: Soler va agafar un text de Víctor Sunyol que inicialment no estava pensat per al teatre i en va fer ell mateix l’adaptació que ara interpreta. I admet que “quan en Víctor Sunyol em va passar el text i me’l vaig llegir, era un moment que tenia dubtes sobre la professió”. Parlem de fa set anys, quan es va publicar a LaBreu Edicions. L’actor que té dubtes i en busca el perquè és “agradable de representar” però no s’identifica amb el moment que viu l’actor manlleuenc. “No te’n canses mai, és una feina agradable i que t’omple molt, però et preguntes si ara que arribem al darrer terç de la vida estaria bé trobar alguna altra cosa que no sigui treballar”. Als seus 67 anys i amb un bagatge extraordinari, considera que fer teatre és un privilegi, tot i que “no deixa de ser un ofici”. Ara mateix, ell té projectes de futur: Birnam tanca una etapa a Vic, però tornarà als escenaris l’any que ve, i també Tres germanes, on es posa sota les ordres de Julio Manrique i comparteix escenari amb el vigatà Ivan Benet, farà temporada novament al Teatre Lliure. Fins i tot hi ha un projecte nou: Red, un text de John Logan sobre els dos darrers anys de la vida del gran pintor Mark Rothko. “Segons com, ara és quan ho disfrutes més perquè tens moltes claus per fer bé aquest ofici: ara que estic bé a l’escenari, puc estar-hi una mica més”. Quan arribi el moment de la retirada, que sembla encara llunyà, Soler voldria que fos un mutis sortint d’escena sense soroll: “Desaparèixer, i que no se n’assabenti ningú”. Birnam ha estat un d’aquells projectes personals que Lluís Soler emprèn de tant en tant, lluny dels èxits de taquilla. De la mateixa manera que va voler convertir el Canigó de Verdaguer o El comte Arnau de Sagarra en recitals poètics que han donat la volta al país i que, de fet, no desapareixen mai del seu repertori. Aquí va agafar el text de Víctor Sunyol i el va condensar fins arribar a 60 minuts comprimits de teatre sobre el teatre. Un altre amic, Joan Roura, el va ajudar a posar-ho en solfa, i ara fa unes setmanes han tingut la sort de presentar-ho a la Biblioteca de Catalunya, l’espai de la companyia La Perla 29. També “un privilegi”, diu Soler. A banda dels qüestionaments de fons, li permet traslladar a l’escenari aquest moment íntim en què l’actor –sol al seu camerino– es va posant en situació abans de sortir. “Cadascú fa el que pot, en aquest moment”. Exercicis de veu, d’escalfament del cos, vestir-se, maquillar-se... A les representacions de Birnam tot això passa davant dels ulls dels espectadors, mentre el regidor li va cantant el temps que queda perquè s’aixequi el teló. Un moment que Lluís Soler ha viscut milers de vegades i que, per ara, no pensa deixar de viure, almenys durant uns quants anys més. Maleït Shakespeare, que bo que ets Carme Rubio Divendres s’estrenava a Vic Birnam, de Víctor Sunyol, una obra que s’ha cuinat a foc lent. Segons va comentar l’autor en el seu dia, l’havia treballat durant set anys i va sortir publicada el 2014. Una obra de gènere indefinit, però amb la marca d’haver estat escrita per un poeta: novel·la, assaig filosòfic, revisió de l’estat del teatre contemporani? Reflexió existencial d’un vell actor, balanç vital d’un poeta a la seva maduresa? Crítica a la buidesa del nostre temps, estudi sobre la pervivència del teatre de Shakespeare? El seu gènere és indefinit, sí, però això no perjudica gens la potència del text, carregat d’intenció, documentat i acerat, com correspon a la marca de la casa. Ben aviat es va veure la possibilitat de representar el text i de seguida es va comptar amb un dels grans intèrprets de l’escena catalana, un Lluís Soler engrescat en el projecte des del primer moment. L’actor hi ha participat en l’adaptació, calia alleugerar l’original, transformar-lo en material dramàtic. I el resultat ha reeixit plenament. Després d’haver sobreviscut també a la calamitat de la pandèmia, Birnam comença de nou el seu camí de difusió, que es preveu llarg i fructífer. No ha estat un triomf fulgurant, però és fàcil preveure’l durador i ferm. L’escena se situa al camerino on un actor, que també ha dirigit comèdies, es prepara per actuar en el paper secundari del rei Duncan a Macbeth. Havia interpretat papers més importants, però ara la seva participació es limitarà a una breu aparició en les primeres escenes, poc abans de morir assassinat. Assegut davant del mirall, per maquillar-se, comença a repassar les frases del seu text, però el que surt de la seva ment és un discurs a raig, un sol·liloqui impactant, que anirà alternant amb tot el ritual d’exercicis físics, de moviment i sonors habituals de la seva professió i amb el canvi de vestuari. No troba sentit a les paraules –tema significatiu tant de la poesia de Sunyol com de tot el teatre contemporani– ni a l’existència mateixa. Les referències, dirigides sobretot a Shakespeare, s’estenen a altres autors dramàtics, a poetes, narradors i directors de cinema. Quan no es troba sentit a res ni se sap quin és el lloc d’un només queda o abandonar-ho tot o potser tornar als orígens, als clàssics: Sòfocles, Èsquil, Beckett… Joan Roura ha controlat el bon treball escènic, que en cap moment és estàtic. Soler sap posar en joc tots els registres per fer lleuger i entenedor un text ric i dens. El recurs de la veu en off que va indicant el temps que li queda al personatge per sortir a escena és clau per graduar de forma creixent la tensió de l’obra i del públic, que veu escolar-se els minuts, com la sorra entre els dits de la mà. I el clímax culmina en el darrer moment, deixant el final obert. Tot i que és una obra de factura cent per cent osonenca, aquesta és una producció singular que ha de trencar fronteres i mereix ser traduïda, exportada i coneguda arreu. ‘Birnam’, de Víctor Sunyol. Adaptació: Lluís Soler. Direcció: Joan Roura. Intèrpret: Lluís Soler. L’Atlàntida, Vic. Divendres, 29 d’octubre de 2021. Maleït Shakespeare, que bo que ets Carme Rubio Divendres s’estrenava a Vic Birnam, de Víctor Sunyol, una obra que s’ha cuinat a foc lent. Segons va comentar l’autor en el seu dia, l’havia treballat durant set anys i va sortir publicada el 2014. Una obra de gènere indefinit, però amb la marca d’haver estat escrita per un poeta: novel·la, assaig filosòfic, revisió de l’estat del teatre contemporani? Reflexió existencial d’un vell actor, balanç vital d’un poeta a la seva maduresa? Crítica a la buidesa del nostre temps, estudi sobre la pervivència del teatre de Shakespeare? El seu gènere és indefinit, sí, però això no perjudica gens la potència del text, carregat d’intenció, documentat i acerat, com correspon a la marca de la casa. Ben aviat es va veure la possibilitat de representar el text i de seguida es va comptar amb un dels grans intèrprets de l’escena catalana, un Lluís Soler engrescat en el projecte des del primer moment. L’actor hi ha participat en l’adaptació, calia alleugerar l’original, transformar-lo en material dramàtic. I el resultat ha reeixit plenament. Després d’haver sobreviscut també a la calamitat de la pandèmia, Birnam comença de nou el seu camí de difusió, que es preveu llarg i fructífer. No ha estat un triomf fulgurant, però és fàcil preveure’l durador i ferm. L’escena se situa al camerino on un actor, que també ha dirigit comèdies, es prepara per actuar en el paper secundari del rei Duncan a Macbeth. Havia interpretat papers més importants, però ara la seva participació es limitarà a una breu aparició en les primeres escenes, poc abans de morir assassinat. Assegut davant del mirall, per maquillar-se, comença a repassar les frases del seu text, però el que surt de la seva ment és un discurs a raig, un sol·liloqui impactant, que anirà alternant amb tot el ritual d’exercicis físics, de moviment i sonors habituals de la seva professió i amb el canvi de vestuari. No troba sentit a les paraules –tema significatiu tant de la poesia de Sunyol com de tot el teatre contemporani– ni a l’existència mateixa. Les referències, dirigides sobretot a Shakespeare, s’estenen a altres autors dramàtics, a poetes, narradors i directors de cinema. Quan no es troba sentit a res ni se sap quin és el lloc d’un només queda o abandonar-ho tot o potser tornar als orígens, als clàssics: Sòfocles, Èsquil, Beckett… Joan Roura ha controlat el bon treball escènic, que en cap moment és estàtic. Soler sap posar en joc tots els registres per fer lleuger i entenedor un text ric i dens. El recurs de la veu en off que va indicant el temps que li queda al personatge per sortir a escena és clau per graduar de forma creixent la tensió de l’obra i del públic, que veu escolar-se els minuts, com la sorra entre els dits de la mà. I el clímax culmina en el darrer moment, deixant el final obert. Tot i que és una obra de factura cent per cent osonenca, aquesta és una producció singular que ha de trencar fronteres i mereix ser traduïda, exportada i coneguda arreu. ‘Birnam’, de Víctor Sunyol. Adaptació: Lluís Soler. Direcció: Joan Roura. Intèrpret: Lluís Soler. L’Atlàntida, Vic. Divendres, 29 d’octubre de 2021.

“No te’n canses mai, del teatre”

Un bany de nostàlgia

Montesquiu commemora la batalla de 1714 amb una jornada de cultura popular

Un mestre del Rubik

“El català és una llengua molt ‘sexy’ per fer cançons”

LA PREGUNTA

Creu que el final de la guerra d’Ucraïna és imminent?

Mor un veí de Tona de 43 anys en un accident laboral a Centelles

Un cotxe atrapat a l'aparcament del Sucre de Vic

Un bus de Sagalés s'accidenta a Mollet

Perimetren un petit esvoranc al solar de la Pista de Vic

L'alerta d'un veí evita l'ocupació d'una casa a Sant Hipòlit

Un accident entre tres vehicles provoca retencions a la C-17 a Balenyà

Manifestació a Manlleu contra la Zona de Baixes Emissions

Problemes per circular per algunes carreteres del Ripollès per culpa de la neu

De Burgos a Tona per complir un somni

Busquen els propietaris d'una rosella rubina a Tona