Oques Grasses convida a viure

La casa que té a Muntanyola és el refugi de Josep Montero, el líder d’Oques Grasses. Durant els mesos més durs de la pandèmia, s’hi va habilitar un estudi amb vistes esplèndides que és on s’ha gestat, gairebé en la seva totalitat, el nou disc de la banda. A tope amb la vida (Halley Records, 2021), és el cinquè treball en els gairebé deu anys de trajectòria del grup osonenc, ara mateix al capdamunt de l’escena musical catalana. En parlem amb Josep Montero i el baixista del grup, Guillem Realp. Després de tot el que hem passat, un disc amb aquest títol ens convida a recuperar el temps perdut? Josep Montero. Posar el nom a un disc, que englobi totes les cançons, sempre ens ha costat. N’hi ha una que acaba dient “a tope amb la vida” i és això: la sensació que durant un any no has pogut viure tot el que hauries volgut i has pogut valorar com era de guai viure tantes coses abans. Doncs ara vaig a aprofitar-ho al màxim, no fos cas que de cop… s’acabi el món! Han treballat el disc des que es va acabar el món tal com era, és a dir, des del març de l’any passat? J.M. Hi ha cançons que les havíem començades el 2019, perquè hi ha sempre la inquietud de crear. Ara ja estic fent cançons noves. No és posar-m’hi quan anem a fer un disc, sinó a mesura que et passen coses. N’hi ha d’altres que es van fer l’any 2020, i les últimes a principis d’aquest any. No feia tant de Fans del sol, el darrer disc. Va sortir el febrer de 2019. Han tingut la sensació que el van deixar a mitges? Li faltava una gira més. La teníem preparada, i era un any fantàstic, de disfrutar i poder parar per fer el nou disc el 2021. Amb la moguda aquesta, vam pensar: en què podem decidir alguna cosa nosaltres, enmig d’aquesta incertesa? I l’únic que podíem decidir era fer un disc o no. I que qualsevol novetat ens agafés treballant, no esperant asseguts. Fans del sol tenia unes xifres espectaculars, de les que maregen… Encara ara a Spotify segueix pujant, té més de 10 milions de descàrregues. Parlem del nou disc. Hi ha unes quantes confluències amb rapers: Santa Salut, Doble… Tenen ganes d’incorporar aquest so? J.M. És la gent jove que puja, i que n’hi ha molta. Venen amb ganes de fer coses noves. Durant aquest any passat van anar venint aquí a l’estudi, i ens vam anar coneixent. Amb en Doble, per exemple, que ara també treu disc. Amb la Salut… una noia amb 21 anys que està fent coses espectaculars quant a lletres i ritmes. O en un altre nivell, amb els Stay Homas i amb la Rita Payés. Sents admiració per ells, veus diferents maneres d’entendre la música, m’atreu molt la gent que arrisca. La connexió amb el rap són les lletres. Per a Oques Grasses sempre han estat importants, les han treballades a fons. J.M. Sí, ells són gent que sempre va amb la llibreta, i els posen bases. Pensen lletres per cantar-hi a sobre. Estàvem aquí a l’estudi, ens inventàvem una base i ens veies a tots dos escrivint, un amb el mòbil i l’altre amb la llibreta. Hi connectes molt. També hi ha molts ritmes llatins, explícits, més que en els seus discos anteriors. J.M. Això va ser perquè estava mirant la sèrie Narcos. De cop sonava un tema que m’agradava, aquestes lletres tan sentides i viscudes dels artistes colombians. Baixava a baix a l’estudi, entrava una base… a tot el grup els va semblar bé i vam tirar endavant, no va ser premeditat. Bye, Bye, la del single, havia de ser molt crua, i ens vam animar. Vam anar afegint sons electrònics. L’estructura és molt clàssica, de cançó colombiana dels 80, donar-li el toc modern i fer-la com a single era un repte. I de cop, va venir després Vida d’oferta després de sentir uns avis mexicans cantant “la vida que yo tengo es una puta mierda”… me’n vaig enamorar, i volia transmetre aquesta sensació en una cançó. Això dels estils a vegades no ho decideixes. Els reptes ens motiven. https://youtu.be/-2SxzSAwabM 'Bye bye' és el primer single del nou disc d'Oques Grasses Enmig d’una cançó d’aquest disc t’hi pots trobar picades d’ullet als Beatles… o a Ricky Martin! J.M. La cançó té un punt latino… va sortir i li vàrem deixar. Ricky Martin, Cher, Chayanne o Mónica Naranjo… aquests detalls, més que el que et diuen, és el que et fan sentir. L’amor és molt present en les lletres. No és tòpic, i pot anar des de l’autoestima, cap als que tens a prop o cap a una persona en concret. És la força més gran? J.M. No tinc clar si és l’amor o són els diners (riu). Hi ha moments que sembla que siguin els diners, però l’amor és allò que ens fa viure més feliços. Entès de totes les maneres possibles. I el desamor, que s’ha d’entendre, perquè és una manera d’encarar l’amor. Entendre que les coses comencen i s’acaben.G.R. L’amor és etern fins que s’acaba. Parlen d’arriscar-se, de prendre decisions. Un altre fil temàtic del disc? J.M. A l’escola no ens ensenyen a prendre les pròpies decisions. Acabem la carrera i ens preguntem “i ara què toca?”. N’hem d’anar aprenent. Jo estic molt content d’haver pres decisions a la vida que no eren les normals perquè són les que m’han portat les millors coses. I m’ho vaig recordant, quan faig cançons. A fer el que toca, hi som sempre a temps. En parlen a Goodline: “Una bala perduda seré, una bala em van dir…” J.M. En un moment donat, al meu entorn hi havia gent que pensava que m’estava perdent. Me n’anava a viure al bosc i, a més, deia que volia viure de la música. I en definitiva, una de les grans decisions que he pres a la vida. Però qui ho ha de tenir clar ets tu mateix. No vull donar lliçons de res a la gent, però és clar, a les cançons parlo de les meves mogudes! Mai no han volgut donar gaire missatge, oi? J.M. Si algú s’hi vol agafar, que ho faci. Però prendre aquesta responsabilitat, ja ho fan els polítics. Nosaltres parlem de sentiments i d’emocions. I si a algú li serveix, ni que sigui una miqueta, és un extra, una alegria molt gran. Però no em poso a escriure pensant a solucionar la vida dels altres. Gairebé no ens n’hem adonat i porten prop d’una dècada d’Oques Grasses… G.R. El primer disc va sortir el novembre de l’any 2012… haurem de fer alguna celebració. Ho mires en perspectiva i penses que n’hem viscut, de coses. Personalment, em sento molt afortunat d’haver pogut viure tot això.J.M. És sorprenent mirar vídeos de quan vam començar. L’Arnau Altimir acabava de fer els 18 anys, des que va ser major d’edat la seva vida ha estat aquesta! Ens han passat tantes coses que algunes les oblides, i hem tingut poc temps per processar el que ens ha passat. Excepte la pausa entre el You Poni i Fans del sol… G.R. En els anteriors, dèiem que havíem de parar i ho fèiem dos o tres mesos, un per vacances i els altres dos fent el nou disc. Realment no desconnectàvem.J.M. Ens adonarem del valor que té tot això quan tinguem 70 anys i ho expliquem als nostres nets. És difícil pensar quan d’aquí a tres dies surt el disc. Quan mires endavant perquè han de passar tantes coses, es fa complicat mirar enrere.

Oques Grasses convida a viure

L’Atlàntida aixeca el teló amb la segona gira d’‘El búnquer’

El Giracirc ha tornat a omplir un cap de setmana els carrers de Collsuspina

L’Ex Abrupto, una veu pròpia

El festival ‘quilòmetre zero’

LA PREGUNTA

És bona idea que el Govern central creï una empresa pública per construir habitatge?

Troben un home mort en una nau abandonada de Vic

Tres ferits en un accident a la carretera de Santa Eugènia

Vic posarà en marxa els primers radars de velocitat el 9 de desembre

Enxampada una conductora a 215 per hora a l'Eix Transversal, a Calldetenes

Operatiu antidroga de Viladrau: tres detinguts i l'haixix amagat en pneumàtics

La Guàrdia Civil confisca unes 1.500 joguines falses a Vic

A 215 per hora a l'Eix Transversal

Transformen un casal d’avis de Vic en una cafeteria oberta a tothom

“Preferim tenir 3.000 clients petits que no pas un de gran”