Crònica personal d’un concert per recordar

Hi ha concerts i concerts. I el concert d’Oques Grasses al Palau Sant Jordi d’aquest 28 de gener de 2023 és d’aquells esdeveniments que direm “jo hi vaig ser”. Anar a aquest concert ja és una experiència per ella mateixa, que va començar en la compra de les entrades i les corredisses per poder-les aconseguir. 18.400 persones han omplert el Palau Sant Jordi amb totes les entrades venudes només vuit mesos després de posar-les a la venda.Finalment ha arribat el dia i comencem el viatge d’anada cap al Palau Sant Jordi. Obren portes a les 7 de la tarda i per ser-hi amb temps marxem d’Osona a les 6. Durant el viatge, la conversa gira al voltant del fet que anem a un concert d’un grup català que fa més d’un any que tenim les entrades comprades, com si es tractés d’un esdeveniment a l’alçada d’un artista internacional. Mentrestant, m’arriba per whatsapp la setlist del concert i per ambientar-nos, comencem a cantar dins el cotxe: Bye Bye, Sta Guai, Bancals, In the night, Petar-ho, Torno a ser jo,… Assagem la coreografia de John Brown, fent l’onada, i com que també tocaran Passos importants la Núria es treu la samarreta que porta per sobre de totes les capes de roba que s’ha posat i l’enganxa al vidre del cotxe. “A la merda tot”, diu. Perquè tothom ho sàpiga que anem al concert d’Oques o perquè hi ha dies que ve molt de gust engegar-ho tot a la merda.Arribem al Sant Jordi i els nervis estan a flor de pell. Me’n vaig sola a la grada 112. M’assec en un seient buit que hi ha enmig de dues famílies. Són pares i mares que han acompanyat els fills a veure el concert. Hi ha un públic d’edat diverses, petits, mitjans i grans. Miro al meu voltant i doblo l’edat d’aquest jovent, d’alguns la dec triplicar. Tothom a punt perquè comenci l’espectacle.El Palau Sant Jordi queda a les fosques, es veuen els llums dels mòbils del públic, se senten xiulets, algú diu “Ai quins nervis” i comença a sonar la intro amb les primeres notes de La gent que estimo. I els que som habituals dels concerts d’Oques ja sabem què vindrà: el Palau esclata amb Elefants. I penso que potser és al revés, que són els fills que han acompanyat els pares i mares perquè salten i ballen com si s’hagués d’acabar el món. L’escenari em queda lluny i veig els músics a través de les dues pantalles gegants. Avui els set músics del grup es complementa amb un quartet de cordes i un reforç a la secció de vents i de percussió. En total, 12 músics més.Josep Montero ens dona la benvinguda. Ho té clar: “Avui ha vingut gairebé tothom”, diu el cantant de Roda de Ter. Ens comença a saludar un per un: “Ramon, Cristina, Juquim... Quin goig! Està ben ple. Que guai!”. I fa veure que som al pavelló de Gurb, mentre que ens avança que “Avui he de dir coses...”.No estic còmoda a la grada. Tinc els músics massa lluny. Voldria ser a pista, però Seguretat no em deixa passar. M’acosto on hi ha la gent amb qui he vingut al concert.Estan a tope, també. Saltant, ballant i traient-se les capes de roba perquè ja han entrat en calor. Comentem l’espectacular producció escènica, amb joc de llums, diferent per a cada cançó. No sabem dir quin ens agrada més: la pluja de confeti, el desert amb un sol abrasador, la carretera que avança, el cor-cul amb llums de neó, l’oca gegant que sembla un premi Oscar o quan l’escenari es converteix en una bola de foc. I enmig de l’eufòria, es creen moments de proximitat i de “petit format”, com quan el grup baixa de l’escenari gran i avança enmig del públic per dirigir-se a l’escenari que s’ha col·locat a pista, darrere del control de so, com emulant els inicis d’Oques Grasses. I des d’aquest escenari petit, com si estigués tocant en un bar, arriba el clímax del concert i Josep Montero s’obre al públic: “Qui ho hagués dit fa 12 anys” que avui tocaria al Palau Sant Jordi. “Treballava d’electricista, passejava el gos i fumava porros”, diu el cantant d’Oques. “Anava als bars... tocant la Granja de Maiol, Cul... esforçant-me i no hi havia manera, però n’hi havia una que quan la tocava, la gent sempre es girava a escoltar-la.” És I Want to Break Free de Queen. I la toca en solitari en aquell escenari petit. Abans ens fa encara una altra confessió, la millor de totes: “Quan tocava al bar començava amb ‘Bona nit. Palau Sant Jordi!’ i la gent deia: ‘Què diu aquest penjat?’. I avui penso que és bastant flipant que dotze anys després pugui dir-ho i sigui veritat: Bona nit, Palau Sant Jordi!”. Josep Montero, en un moment del concert / Pau Griera El grup torna a l’escenari gran i continua el concert que dura quasi dues hores durant les quals ha fet un repàs de les cançons més emblemàtiques d’aquests deu anys i cinc discos. La gent ha ballat, saltat, cantat, ha fet l’onada i algú fins i tot ha plorat. Arriba al final i en Josep s’acomiada del públic: “El més important és que deu anys després hi continueu sent tots vosaltres. Aquest concert no és final de res. És l’inici d’una altra etapa. Parem i tornem el 2024 amb un disc nou”. I ens avança que “hi haurà Oques per molts anys més que flipes”. Ara el fons de l’escenari és un cel ple d’estrelles i el so dels violins fa que la cançó creixi encara més. Les pantalles gegants mostren un primer pla d’en Josep que sembla que vulgui allargar aquest moment abans de començar l’última cançó, La gent que estimo. I això em transporta a quan EL 9 NOU em va demanar si els faria la crònica del concert perquè em diuen que no coneixen ningú que estimi Oques com jo. I penso que jo no estimo Oques. Estimo aquests deu anys que he passat escoltant les seves cançons. Estimo la gent que he conegut durant aquest temps i la gent que he hagut de deixar pel camí per poder ser avui al Sant Jordi. Quina sort d’haver vingut.Ha sigut un concert èpic, vibrant i amb l’emoció justa i necessària. Oques ha batut rècord d’assistència sent l’única banda de música en català i nascuda al segle XXI que ha aconseguit fer un ple absolut al Sant Jordi. Un concert treballat fins a l’últim detall que ha aconseguit aflorar les emocions entre la gent que els estima. “Moltíssimes gràcies, Palau Sant Jordi. Ens veiem el 2024!” A tope amb la vida!

Crònica personal d’un concert per recordar

Convoquen una protesta artística a favor de Palestina i per la pau

Deu anys d’alegria a Collsuspina amb el Giracirc

Teatre i talent local, a L’Atlàntida

L’Artot omple el juliol a Sant Hipòlit amb una quinzena de propostes

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Mor una dona a Santa Maria de Besora després de caure 60 metres al camí dels Bufadors

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

L'ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

Ferit de gravetat un ciclista en un xoc amb un cotxe a l’Eix del Lluçanès

S'ensorra el sostre de l'antiga fonda Bonay de Sant Pere

Tallada la C-37 en els dos sentits per una topada entre dos cotxes

Van a apagar un foc a Gurb i es troben una plantació de marihuana

Condemnat a un any de presó un carter de Vic per llençar propaganda de Junts al contenidor

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau

Vic es proposa convertir el tram central del Passeig en refugi climàtic