La penya blanc-i-blava de Roda ha complert 20 anys. Els aniversaris són motiu de celebració –el dissabte 20 d’abril van fer un dinar commemoratiu al qual va assistir el president de l’Espanyol, Joan Collet–, però també un bon moment per girar la vista enrere per analitzar el camí recorregut. I la penya blanc-i-blava de Roda, una de les principals referències d’Osona pels aficionats de l’Espanyol, ja comença a tenir història. De fet, a Roda ja havia existit fa dècades el que s’anomenava la Penya Espanyolista, una entitat que no estava constituïda formalment però que aglutinava els aficionats de l’Espanyol. Aquesta entitat es va acabar disgregant i Roda va quedar sense penya tot i tenir un important nucli d’aficionats periquitos. Fins l’any 1995 quan, amb motiu d’un aplec de penyes que es feia a Parets, un grup de veïns de Roda hi van assistir a títol individual. Recorden que, en el moment de la cloenda, es va agrair l’assistència de totes les penyes que hi eren presents, “però als de Roda, tot i ser una bona colla, com que no estàvem constituïts no ens van esmentar”, recorda el president, Jordi Bou. “I vam dir: hem de fer la penya”. S’hi van posar i de seguida van trobar complicitats per posar-la en marxa. Bou en va ser el primer president. Ramon Subirana, Marcel Escarrabill, Ramon Suriñach, Miquel Estrella i Ramon Sanglas completaven la primera junta.
La penya, ara, té 150 socis, xifra que sempre s’ha mantingut molt estable. Paguen una quota anual de 16 euros. Amb aquest preu, tots els socis tenen dret a presenciar un partit de l’Espanyol a l’estadi Power 8 i, a més, poden adquirir una localitat addicional per 15 euros excepte en els enfrontaments amb el Barça i el Madrid.
Des que s’ha constituït la penya, subratllen que l’Espanyol no ha baixat mai a Segona Divisió i, tot i les estretors econòmiques dels clubs modestos, posen en valor que es tracta d’una entitat històrica i que, en els últims tres lustres, ha aconseguit èxits rellevants: dues copes del Rei contra l’Atlètic de Madrid l’any 2000 i el Saragossa, l’any 2006, i una final de la UEFA, l’any 2007, que va perdre als penals contra el Sevilla a Glasgow. Amb motiu d’aquest partit, la penya va instal·lar una pantalla gegant a la carpa de Roda “i hi van assistir unes 400 persones”, explica Bou, acompanyat a la conversa amb EL 9 NOU per altres integrants de la junta de la penya com són Antonio Expósito, Bigotillo, Pere Pajarols, Ramon Suriñach, Ramon Vilar, Josep-Lluís Lara i Ester Camps. Disposen d’un local, on s’agrupen periòdicament per mirar els partits, i organitzen un autocar, juntament amb la penya de Vic, per desplaçar-se al camp. Disposar d’un estadi propi després de l’enderroc de Sarrià i els anys d’exili a Montjuïc entenen que és un actiu per al futur. En la trajectòria esportiva del club, acostumat a reforçar-se amb jugadors lliures o cessions, atorguen mèrit a Òscar Perarnau, el director esportiu. Continuar la bona feina amb el futbol base, encertar en la política d’altes i baixes i consolidar la massa social a través de penyes com la de Roda són aspectes clau per un club que compleix 115 anys.
{{ comment.text }}