Els murals són espais d’art que poden ocupar els llocs més insòlits. La façana d’un edifici, un dipòsit d’aigua o la tàpia d’una fàbrica poden ser llenços ideals per explicar històries i que les vegi tothom. L’street art és expansiu, impactant i gratuït. Nascut a les grans ciutats, s’ha estès a tot arreu.
A Castellterçol s’han triat els murals de gran format per donar a conèixer el patrimoni, els valors de poble i alguns personatges emblemàtics. El projecte va començar l’any 2016, impulsat des de la Regidoria de Cultura i Patrimoni, amb Albert Obrero al capdavant. Fins ara s’han pintat cinc obres, en espais molt diferents. Els autors són tots artistes experimentats del sector de l’art gràfic, la il·lustració o els grafits.
Roc Blackbloc, per exemple, és un muralista molt reconegut per la seva tasca de reivindicació social i recuperació de la memòria històrica. Ell firma el primer mural del projecte, l’any 2016, situat a l’edifici del Bosquet de Can Sedó. L’obra es titula La Comunitat i està dedicada a les relacions entre les persones de diferents edats que utilitzen i conviuen al parc municipal. A la façana de l’edifici també hi ha pintat un enorme micròfon, perquè, entre d’altres activitats, acull Ràdio Castellterçol.
L’any 2017, per commemorar el centenari de la mort d’Enric Prat de la Riba, fill de Castellterçol, l’Ajuntament va dedicar-li la sala de plens. I també una paret sencera, on el pintor David Font hi va plasmar la vida i l’obra del polític, impulsor del catalanisme. L’obra de Font, un expert muralista castellterçolenc resident a Londres, està plena de detalls simbòlics que fan referència a Catalunya, Castellterçol, els valors, els pensaments i l’època que va viure Prat de la Riba.
Qui va viure una època especialment colpidora va ser el pintor Josep Franch-Clapers, també fill de Castellterçol. Exiliat durant la Guerra Civil, va anar a petar als camps de refugiats francesos. Les seves vivències, convertides en quadres i mosaics, es poden veure a l’Espai Memorial Democràtic. L’il•lustrador Javigaar ha tret aquestes obres al carrer, a la façana del museu, en forma d’un enorme mural dedicat a la democràcia i la llibertat. De dia, els personatges expliquen l’èxode i l’exili. De nit apareix Franch-Clapers dibuixant filats de punxes d’un camp de concentració.
L’Anla va ser una potent fàbrica de Castellterçol, una població amb tradició paraire i tèxtil. L’edifici l’utilitzen ara diverses entitats, però també s’ha convertit en espai de memòria històrica. A una de les seves parets interiors s’hi ha pintat un mural que homenatja les dones que van fer rutllar els telers. Eva Palomar, Ermisenda Soy i Marta Jarque són les autores d’aquesta obra de gran format que homenatja les teixidores, filadores, metxeres, bitlleres i bataneres.
L’últim mural que s’ha fet al poble és al pati de l’institut escola Castellterçol i està pintat a múltiples mans. Ideat per la mestra i il·lustradora Sílvia Morilla, està dedicat a l’educació 360. En una paret de 45 metres de llargada hi ha tots aquells elements que sumen en l’educació: llibres, números i música, artesans i gent gran, objectes científics, ordinadors i treballs manuals. Tot relligat amb un fil groc i pintat amb colors molt vius. Morilla va tenir l’ajuda dels alumnes i professors del centre, les famílies i l’Esplai Draks.
Tots aquests murals són de visita gratuïta i lliure, només acotats alguns pels horaris dels espais municipals on estan situats.
{{ comment.text }}