Patrimoni verd

Als carrers i parcs públics de Vic hi ha plantats al voltant de 22.200 arbres, gairebé un per cada dos habitants. Una taca verda urbana que no és homogènia: s’hi poden arribar a destriar unes 140 espècies diferents. A més, una quarantena d’aquests exemplars –inclosos alguns en finques privades– han estat qualificats com a singulars. Aprendre a destriar-los i valorar-los, però també a comprendre els criteris de gestió i poda d’aquest verd urbà, és l’objectiu d’una ruta que s’ha estrenat aquest mes de maig dins el cicle de visites guiades dels diumenge que organitza l’Oficina de Turisme de Vic. La primera va tenir lloc diumenge passat. I la va pilotar una de les veus més autoritzades a Vic en la matèria, la de l’enginyer agrònom Jordi Boadas, que durant 18 anys i fins en fa dos, va encapçalar els serveis municipals de Medi Ambient de la ciutat. Ell va ser, de fet, un dels artífex del Pla director del verd urbà de Vic, aprovat l’any 2021.“Per què plantem arbres en un medi que no els és propi?”, preguntava Boadas a la vintena de persones que es va sumar a la primera sessió –es repetirà els propers tres diumenges–. Les respostes, coincidents, no es van fer esperar: pels múltiples beneficis ambientals, socials i fins i tot emocionals que reporten els arbres als veïns d’una ciutat. I un factor clau per explorar-los, aquests beneficis, és que aquests arbres siguin “grans”, va defensar Boadas. I grans són, precisament, els til·lers que perfilen bona part del carrers Verdaguer i Morgades, primera parada de la ruta. Es devien plantar fa més de 70 anys, apuntava Boadas. I estan ufanosos. “Els til·lers funcionen molt bé en espais urbans i poden arribar a fer més de 30 metres d’alçada”. Uns metres més enllà, al mig de la plaça de l’Estació, un dels exemplars catalogats com a singulars: un cedre de l’Atles monumental, malgrat que aquesta espècie, “ha patit molt la sequera”. Just la dreta de la plaça, menció puntual per un exemplar molt menys conegut: un arbre de l’amor, també conegut com a arbre de Judea, propi de l’Europa oriental. “Fins fa tres setmanes estava ben florit; i fa una flor de color lila preciosa”. Al llarg del carrer de Mossèn Gudiol, paral·lel a l’estació, l’estesa d’arbres convida a tot un viatge botànic. Des d’alzines i roures –“pròpiament l’arbre de la Plana de Vic”– fins a lledoners, l’espècia que més abunda als carrers de Vic, amb més de 2.000 exemplars, que es caracteritza per la seva “resistència”. Pot arribar als 30 metres d’alçada i a viure més de 200 anys. Entre les curiositats, tres espècies forànies que donen “molt cromatisme” al parc sorgit de la reurbanització de l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu. Són una zelkova, un arbre ornamental original del Japó i Corea; una parratia pèrsica o arbre de ferro, originari del Caucas; i un liquidàmbar, propi d’Amèrica. Aconsellable passejar-hi també a la tardor. I de tres excentricitats a dos arbres nobles i carregats de simbologia que hi ha just davant de L’Orfeó, al carrer Sant Pere. Són un teix, “una de les espècies més longeves de la Terra”, i un magnolier. El recorregut no obvia una de les “joies de la corona”. Els dos ginkgo bilobas, mascle i femella, al mig del parc Balmes. “L’espècie és un fòssil vivent; ja existia en temps dels dinosaures”. De creixement molt lent, fan més de 15 metres d’alçada, fet que testimonia que “porten molt temps aquí i és un privilegi tenir-los a Vic”. S’estima allò que es coneix.

Patrimoni verd

Prats en essència

De Sant Patllari a Sant Joan

La guia d’activitats per al cap de setmana

Viatge als comerços d’abans

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"

Se salta un semàfor i provoca un accident a Vic