Hi ha l’herència del soul, del funk, del rock i fins i tot del cajun, com si el mateix J.J. Cale es transportés a Catalunya. Les arrels musicals de Pep Sala, els corrents i gustos que han impregnat la seva trajectòria afloren a ‘Anatomia de la relativitat’ (L’Indi Music), el seu últim disc que acaba de sortir a la llum. La gira de presentació farà parada el proper dia 8 de gener a Vic.
“És lògic que et surti tot el que has escoltat a la vida”, explica Pep Sala. Sobretot la música que ha marcat la joventut, “que la portes clavada al cos i no te la trauràs mai de sobre”. Un pòsit que en el seu cas passa sobretot per l’Amèrica dels anys 70, amb el segell inconfusible de les gravacions de la Tamla Motown. Tot això s’expressa en els 11 temes d’’Anatomia de la relativitat’, el primer disc d’estudi de Pep Sala des de fa tres anys.
Les lletres –com la música– també incorporen una mirada enrere. El tema que dóna títol al disc és una reflexió sobre la feblesa dels records: “Què recordes i què oblides? Els records, els seleccionem”, afirma Pep Sala. En la perspectiva de la maduresa, es relativitzen fets i actituds, però no les conviccions.
El Pep Sala més crític amb la marxa del món apareix a ‘Circ global’, la visió d’un moment en què “els poderosos van aconseguint unes quotes d’impunitat que no existien des de fa temps”. I el més sensible al patiment es mostra a ‘Bona nit, Rubí’, una cançó que retrata la història d’una dona que s’enfonsa en el món de la prostitució. “Hi ha coses que no són relatives”, diu Pep Sala.
La música de tots els temes és del mateix Pep Sala, i per a les lletres, ha comptat aquesta vegada amb la col·laboració de Salvador Aumedes, a qui recentment ha produït un disc (‘Canciones de ida y vuelta’). “És una persona amb qui he tingut una connexió especial, una amistat que hem acabat portant a les lletres del disc”.
Musicalment, una de les novetats principals ha estat la incorporació en l’enregistrament d’una secció de vents –inèdita en els anteriors treballs de Pep Sala– tot i que no l’acompanyarà en directe. Sam Atencia als saxos i Manel Valls a la trompeta s’han fet càrrec d’aquesta part. Rubén Alcázar és el nou baixista –ja fa temps que s’ha afegit als directes, substituint Lluís-Garcia– i la resta són els insubstituïbles Ramon Altimir (teclats), Josep Lluís Pérez (guitarra), amb Xavi Reija (bateria) i Gerry Duffy (percussions).
