Posar en valor el modernisme a Tona

El descobriment d’aigües sulfuroses i medicinals va portar a Tona el fenomen de l’estiueig, i amb els estiuejants, la irrupció del modernisme i el noucentisme, estils que van adoptar les torres o xalets de segona residència que es van anar construint a l’entorn dels tres balnearis que van arribar a conviure al poble. Aquest llegat modernista compta a Tona amb un pòquer destacat: la Torre Simon i les tres torres Llussà, quatre edificis centenaris, i gairebé contemporanis, que porten la firma de l’arquitecte Francesc Guàrdia i Vial, alumne, col·laborador i gendre de l’eminent Lluís Domènech i Montaner. Després d’uns anys de vaivens, incloses etapes de certa decadència, aquests edificis han anat recuperant l’esplendor de la mà dels seus nous propietaris. Només una de les torres Jussà, la del mig, deshabitada durant més de 15 anys, havia quedat ancorada en la progressiva degradació. La situació ha revertit ara gràcies a una família de Tona que ha convertit aquesta casa, i la seva gradual i acurada rehabilitació, en el seu projecte de vida. Claudi Granados i Glòria Castells, veïns de Tona, feia temps que buscaven una casa més gran i amb jardí on traslladar-se. Pensaven en una masia antiga, per exemple. Però abans van voler explorar totes les possibilitats de quedar-se al poble. Un bon dia es van plantar davant d’una de les torres Llussà, a la venda a través d’un portal immobiliari. La casa, rebatejada com a Torre Salvans pels penúltims propietaris, estava llavors a mans d’un grup d’inversors. “El primer cop que hi vam entrar ens vam desmoralitzar una mica; estava pitjor del que ens esperàvem”, recorda Granados, que s’ho mirava amb ulls experts: és gerent d’Innova Create, un estudi de construcció, interiorisme i rehabilitació, que ja ha treballat en diversos projectes singulars com la Mansió Tibidabo (Barcelona), el castell de Biennassis (França) o la Casa Salines (Formentera). Malgrat que l’estat i l’envergadura de la casa, de tres plantes i uns 500 metres quadrats, “feien respecte”, la parella ja se n’havia començat a enamorar. “Com més detalls anaves descobrint, més t’anava agradant tot el conjunt.” L’estiu passat van fer el cop de cap i la van comprar. Això sí, tenien clar que aquest seria “un projecte d’anys”, per anar executant “per fases”. I que ho liderarien ells mateixos, traient hores d’on poguessin. Van començar per arreglar-se la primera planta i a finals de l’any passat ja hi van entrar a viure, tot i que hi continuen arreglant i polint detalls. Els primers resultats de la intervenció són tota una declaració d’intencions: “La nostra prioritat era mantenir l’essència de la casa”, asseguren. Ho testimonia la preservació dels tancaments, de les portes interiors de fusta, dels armaris de paret o de la distribució d’aquesta planta. També han fet aflorar les antigues parets de pedra o les bigues de fusta del sostre. “La veritat és que treballaven molt bé, en aquella època; els materials eren bons i l’estructura, molt ferma”, valora Granados. De mica en mica aniran intervenint en la resta d’estances. La planta baixa, que havia estat notablement modificada –inclòs un afegit posterior i un garatge semisoterrat, possiblement dels anys 60–, acabarà sent un gran espai diàfan amb accés al jardí posterior. I encara els quedarà la segona planta, que exhibeix un singular entrelligat de sostres a diferent nivell, a més de la petita habitació de la torre, un altre racó amb encant que els ofereix múltiples possibilitats. Paral·lelament també aniran recuperant la lluïssor de tot l’exterior. L’edifici és una combinació de cossos interrelacionats de diferents alçades i proporcions, amb cobertes a una, dues o quatre vessants, i coronat per una torre a manera de campanar. Presenta múltiples obertures, amb galeries i finestres presidides per carreus de pedra als brancals i llindes. Parant atenció hi emergeixen detalls com l’enrajolat ceràmic de sota els ràfecs, trèvols de forja incrustats a les façanes, figures antropomòrfiques esculpides als capitells de pedra o dracs que coronen els fanals. Aquesta empremta modernista i noucentista la completa el jardí que envolta la casa, presidit entre d’altres per dos avets i un llorer centenaris, en el seu moment símbols d’acollida. La ubicació, l’orientació de la casa o la mateixa “pau que s’hi respira a dins” són altres factors que els han refermat l’encert de la seva aposta. Una aposta que, de passada, contribuirà a posar en valor, des de Tona mateix, una de les joies del patrimoni arquitectònic del poble.

Posar en valor el modernisme a Tona

Ripoll aprova el projecte per recuperar les tres basses de Can Palau

El pla director del castell de Taradell preveu actuacions per valor de 465.00 euros

La colònia ‘oblidada’

El so de les campanes de Ribes de Freser ja és oficialment Bé Cultural d’Interès Local

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès