Prats evoca l’exili

Les olors, el paisatge, la família, els menjars, el mobiliari o les postes de sol des de la finestra de casa són una mostra del que no cap a la maleta en el camí de l’exili. El carrer Nou de Prats de Lluçanès plasmava dissabte d’una forma molt emotiva l’enyor d’aquelles persones que han hagut de deixar casa seva, amb el testimoni inclòs dels polítics independentistes que actualment estan a l’exili. Va ser en el marc de Les Xeres de Santa Àgata, el segon festival de foc i llum del Lluçanès, que durant unes hores va transformar el poble, que es va omplir de memòria històrica, art i reivindicació. També de molts visitants que no s’ho van voler perdre. L’exili i els refugiats, juntament amb els drets i llibertats de totes les persones i col·lectius, va ser un dels fils conductors de l’esdeveniment, que va comptar amb 41 intervencions, anomenades xeres, repartides per diferents espais del municipi, que es van poder visitar de forma lliure i aleatòria. Només algunes accions tenien un horari concret. “Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena lentament, sense dir re.” Són els primers versos del poema Corrandes d’exili, escrit per Joan Oliver –Pere Quart– i musicat per Lluís Llach, que van ressonar amb força en la cantada que va omplir d’emotivitat i reivindicació la plaça Nova. Va ser la xera central, que va esdevenir un clam a favor de la llibertat dels presos polítics i del retorn dels exiliats així com un record a tots els refugiats que han patit i encara pateixen exili al món. També hi va haver un homenatge a la Maternitat d’Elna amb la xera que va acollir el pati de l’escola FEDAC i crits a favor dels joves d’Altsasu en la intervenció inicial a la plaça de l’Església. En el festival no hi van faltar referències a la crema que va patir el poble el 1714 per part de les tropes de Felip V, fet que es commemora cada 5 de febrer, diada de Santa Àgata, i que dona nom a l’esdeveniment. També xeres sobre diferents temàtiques per generar debat i reflexió sobre preocupacions de l’actualitat, com la comunicació i la contaminació mediambiental. L’indret on hi havia hagut el desaparegut Centre Casal Castells, Cal Bernat, l’aparcament de Cal Xiquet, l’antic escorxador o la Torre Malla ara ocupada per l’Ateneu Popular del Lluçanès van ser alguns dels escenaris més singulars de Les Xeres de Santa Àgata, que també van tenir un espai per a la cultura popular amb un tastet sobre la Fia-Faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola i l’actuació dels Diables de Rocadepena d’Alpens i Els Cremats d’Olost. “Les Xeres de Santa Àgata són participació, art per reivindicar o expressar coses i cultura entesa com a història, tradició i arrels, per això hi cap moltes coses”, afirmava Paco Garcia, de La Casa de l’Heura, entitat organitzadora del festival amb la col·laboració de l’Ajuntament de Prats, la Diputació de Barcelona, Òmnium Cultural, el Consell Comarcal i “mig poble entre entitats i veïns i veïnes”.

Prats evoca l’exili

Lluc Crusellas presenta la nova línia de mones per aquesta Pasqua

L’ortografia és una pedra a la sabata?

Obre a les Masies de Voltregà El Ganxo, un nou bar musical

20 anys de processó recuperada a Campdevànol

LA PREGUNTA

Té previst marxar per Setmana Santa?

Una detinguda per estafar un home en la compra d'un cotxe a Sant Hipòlit de Voltregà

Mor un home en un accident laboral a Ripoll

Ferit un camioner de Balenyà en un accident amb dos morts a l'Eix

El crac que comprava sabates a Vic

L’Hospital de Vic fa la primera operació amb cirurgia robòtica

Obre a les Masies de Voltregà El Ganxo, un nou bar musical

Laia Sala, de Torelló, entra en un programa de formació financera de CaixaBank per a estudiants

L'equip de govern de Vic rectifica i no eliminarà els casals d'estiu municipals

Veïns dels ocupes del carrer Ges Avall de Torelló demanen que l'edifici es declari infrahabitatge

Carme Molist i Emili Vilamala, premiats per les seves fotografies