Prats evoca l’exili

Les olors, el paisatge, la família, els menjars, el mobiliari o les postes de sol des de la finestra de casa són una mostra del que no cap a la maleta en el camí de l’exili. El carrer Nou de Prats de Lluçanès plasmava dissabte d’una forma molt emotiva l’enyor d’aquelles persones que han hagut de deixar casa seva, amb el testimoni inclòs dels polítics independentistes que actualment estan a l’exili. Va ser en el marc de Les Xeres de Santa Àgata, el segon festival de foc i llum del Lluçanès, que durant unes hores va transformar el poble, que es va omplir de memòria històrica, art i reivindicació. També de molts visitants que no s’ho van voler perdre. L’exili i els refugiats, juntament amb els drets i llibertats de totes les persones i col·lectius, va ser un dels fils conductors de l’esdeveniment, que va comptar amb 41 intervencions, anomenades xeres, repartides per diferents espais del municipi, que es van poder visitar de forma lliure i aleatòria. Només algunes accions tenien un horari concret. “Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena lentament, sense dir re.” Són els primers versos del poema Corrandes d’exili, escrit per Joan Oliver –Pere Quart– i musicat per Lluís Llach, que van ressonar amb força en la cantada que va omplir d’emotivitat i reivindicació la plaça Nova. Va ser la xera central, que va esdevenir un clam a favor de la llibertat dels presos polítics i del retorn dels exiliats així com un record a tots els refugiats que han patit i encara pateixen exili al món. També hi va haver un homenatge a la Maternitat d’Elna amb la xera que va acollir el pati de l’escola FEDAC i crits a favor dels joves d’Altsasu en la intervenció inicial a la plaça de l’Església. En el festival no hi van faltar referències a la crema que va patir el poble el 1714 per part de les tropes de Felip V, fet que es commemora cada 5 de febrer, diada de Santa Àgata, i que dona nom a l’esdeveniment. També xeres sobre diferents temàtiques per generar debat i reflexió sobre preocupacions de l’actualitat, com la comunicació i la contaminació mediambiental. L’indret on hi havia hagut el desaparegut Centre Casal Castells, Cal Bernat, l’aparcament de Cal Xiquet, l’antic escorxador o la Torre Malla ara ocupada per l’Ateneu Popular del Lluçanès van ser alguns dels escenaris més singulars de Les Xeres de Santa Àgata, que també van tenir un espai per a la cultura popular amb un tastet sobre la Fia-Faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola i l’actuació dels Diables de Rocadepena d’Alpens i Els Cremats d’Olost. “Les Xeres de Santa Àgata són participació, art per reivindicar o expressar coses i cultura entesa com a història, tradició i arrels, per això hi cap moltes coses”, afirmava Paco Garcia, de La Casa de l’Heura, entitat organitzadora del festival amb la col·laboració de l’Ajuntament de Prats, la Diputació de Barcelona, Òmnium Cultural, el Consell Comarcal i “mig poble entre entitats i veïns i veïnes”.

Prats evoca l’exili

Connectats amb el ‘concepte Festus’

“En el nostre entorn és difícil que no hi hagi cap partidari de l’extrema dreta. Doncs per què no parlar-hi?”

Promeses de la dansa

Torelló, de Festus

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

Incendi a l'adoberia de Can Macara de Vic

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

Prenen possessió els dos nous regidors del PSC a Ripoll, a qui Orriols titlla "d'esquirols"