Quan Manlleu parlava l’esperanto

Entre els dies 15 i el 19 d’agost de 1919, els parlants catalans d’esperanto van celebrar el seu congrés a Manlleu. Era el vuitè des que Barcelona va acollir el primer, l’any 1904, al qual va assistir el creador d’aquesta llengua internacional, el metge polonès d’origen jueu Ludwik Zamenhof. Que Manlleu fos un dels primers llocs de Catalunya a acollir aquesta trobada no era gens casual. Els esperantistes manlleuencs eren actius, estaven associats i seguien el moviment des del seu mateix inici. L’exposició “Manlleu i l’esperanto”, que ha organitzat la Biblioteca de Manlleu BBVA, sintetitza tot el que s’ha pogut sobre la seva activitat. “Fins ara no s’havia investigat mai”, explica el seu comissari, Joan Arimany. La documentació que s’ha reunit demostra que alguns manlleuencs es van apuntar molt aviat a l’esperantisme. Al primer congrés de Barcelona, per exemple, ja hi va assistir Lluís Coll i Calvet, fill del fotògraf, dibuixant i activista cultural Lluís Coll i Espadaler. Se’n conserva fins i tot la seva acreditació de la trobada. “Per tant, això vol dir que ja hi havia un cert interès anterior”, diu Arimany. Alguns manlleuencs s’hi van apuntar d’hora, perquè la creació de l’esperanto tot just datava de l’any 1887. L’equip de l’Amikeco que va disputar el partit de futbol de l’estiu de 1914 | Biblioteca Manlleu BBVA L’esperantisme es va agrupar a Manlleu, primer de tot, dins de l’Associació Catalanista En Rafael de Casanova, creada l’any 1899 pel mateix Coll i Espadaler. L’any 1907 incorpora una secció esperantista que es va mantenir activa fins al 1914. Paral·lelament, l’any 1912 va començar a funcionar Amikeco (paraula que en esperanto significa amistat), entitat de signe exclusivament esperantista que allargarà la seva activitat fins ben entrats els anys 20. Van tenir, fins i tot, un equip de futbol, amb el seu mateix nom. El primer partit de futbol oficial que es va disputar a Manlleu, el 16 d’agost de 1914, el va jugar precisament aquest equip contra el Futbol Club Catalunya, vinculat a La Salle. Com a curiositat, se sap que els manlleuencs van perdre per 0 a 3, i les cròniques de l’època ho van atribuir al fet que els jugadors havien celebrat la festa major el dia abans. La celebració del congrés esperantista, cinc anys després, va ser tot un esdeveniment. Els assistents van ser rebuts per les que es consideraven primeres autoritats: l’alcalde Lluís Mimó, el jutge Ramon Almeda i el rector de la parròquia, mossèn Joan Torra. En els tres dies, van fer sortides –una d’elles fins a Ribes de Freser– i van culminar amb uns Jocs Florals al Teatre Garcia. Els textos literaris que s’hi van presentar eren, òbviament, en esperanto. “Quan Amikeco desapareix, no sabem qui recull el testimoni”, afirma Arimany. Però l’esperantisme segueix perquè hi ha un moviment per demanar que es dediqui un carrer al doctor Zamenhof. L’Ajuntament ho aprova l’any 1930, i el mantindrà fins després de la Guerra Civil, quan aquest vial es dedica a Vázquez de Mella. Actualment, és el carrer del Serpent. El franquisme no era amic de cap llengua que no fos l’espanyol, i l’esperantisme es fa fonedís, però continua en somort. Altrament no s’explicaria que a finals dels anys 50 ressorgís de la mà del Grup Excursionista Manlleu (GEM) i que el 21 de juny de 1970 hi tornés a haver un carrer, en aquest cas dedicat a l’esperanto, la perllongació de la Baixa Cortada. Hi havia memòria del greuge: es justifica perquè “repara una cierta descortesía” quan es va eliminar el carrer Zamenhof. Si bé l’esperantisme havia tingut seguidors a tot Osona (l’any 1924, el congrés català es va celebrar a Vic), en aquesta segona època ja només consta que és viu a Manlleu. Ara no hi ha esperantistes, però l’exposició ha servit per recollir material històric dels descendents de quan Manlleu parlava esperanto. El comissari de l'exposició, el bibliotecari investigador Joan Arimany | Albert Llimós Més per investigarEl comissari de l’exposició, el bibliotecari i investigador Joan Arimany, creu que “encara hi ha molt per descobrir” sobre l’esperantisme a Manlleu. “Per exemple, les dues associacions van coincidir durant dos anys… eren signe ideològic diferent?”, es pregunta. L’exposició es pot veure fins al proper dissabte.

Quan Manlleu parlava l’esperanto

El primer Wagner a Vic

Centenars de persones visiten Manlleu per conèixer la història del primer tió

Espinelves, en un ‘pim-pam’

Una fira a ‘cop de rock’

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana