En Josep Miquel és en Valtonyc, condemnat a tres anys i mig de presó

En Josep Miquel té 24 anys i ha decidit marxar a l’estranger. Ha acabat un màster de Dret Penal –s’ha fet etern: sis anys– i ara s’haurà de buscar la vida nord enllà. Aquí no tenia cap sortida. Espera que a l’estranger no li convalidin el títol, sobretot. Però vés a saber com es guanyarà la vida d’aquí uns mesos, o anys, quan deixi de rebre ajuda de casa. Potser haurà de tornar amb la cua entre cames. O encara pitjor: potser no tornarà mai. Imagino la por que deu tenir quan apaga el llum de l’habitació al vespre, tot sol. En Josep Miquel és en Valtonyc, el raper de Sa Pobla condemnat a tres anys i mig de presó per cantar cançons i que ha fugit per evitar la garjola. Tots coneixem la sentència però temo que l’haguem llegit com el titular del raper turc que incita a consumir drogues i ha acabat a la presó. Que trist, el que passa a Turquia. Pàgina següent: esports. Tot i el ressò mediàtic que ha tingut, em pregunto si els ciutadans no mobilitzats i aliens al sector cultural han empatitzat de veritat amb aquest noi i la seva situació. És necessari i urgent. Per la transcendència del cas: no es tracta d’un capítol més del creixent dèficit democràtic de l’Estat espanyol sinó del tret de gràcia a la llibertat de creació. L’organització danesa Freemuse, que defensa la llibertat artística, situa Espanya líder mundial en empresonament d’artistes (13 el 2017) i el tercer país del rànquing d’encausats, per darrere –alerta– d’Egipte i Etiòpia. És lamentable l’acarnissament de l’Estat contra un nen de família desestructurada convertit en cap de turc. Valtonyc va fer-se adolescent sense els pares, als 14 anys descobreix el rap, als 15 llegeix Eduardo Galeano, aprèn a cantar en català a la vegada que forja la seva consciència social, s’autoedita discos i puja vídeos a Youtube, estudia per a tècnic informàtic i als 18 anys l’acusen de terrorisme i injúries a la corona. Que l’agressivitat de la música no ens l’allunyi: és un raper que escriu cançons violentes i de denúncia, però no es dedica a ocupar Marivent amb un Kalashnikov, com canta en un rap. Acusar-lo per la literalitat de les cançons seria ridícul si no fos demencial. Cadascú ha de triar la seva guerra però detesto que hi hagi qui relativitzi l’exili de Valtonyc perquè ja va bé per a l’independentisme. Se supedita la sort del noi a la conveniència del Procés, quan és a l’inrevés: el dret a la llibertat de creació i expressió està en la base del dret a l’autodeterminació. I, sobretot, ha de ser als fonaments de la societat que volem. Per això, Valtonyc també és la meva guerra.

En Josep Miquel és en Valtonyc, condemnat a tres anys i mig de presó

Que s’expliqui a les escoles