Queen fa ballar l’Àsia

Xavier Ginesta Quants han pogut fer de la seva passió, una professió? En Joan, que gràcies a Queen va voler “aprendre a tocar la guitarra”; en Llorenç, que en època de Pink Floyd, Yes i Genesis, amb només 18 anys va aixecar amb les seves mans el Mariscal per “portar bona música” allà on només hi havia discoteques de travoltes. Corria el 1979, ara fa 40 anys, i els militars americans encara feien becaines a la base de l’Estartit. L’any 2012, Els Catarres, aquell jove trio a la cerca del seu espai vital, també van pujar al petit entarimat del Mariscal: com ho havien fet, en els seus orígens, els Sopa de Cabra, que s’hi van estrenar, els Glaucs, Lax’n Busto, M-Clan o Amaral. En Joan es mira la guitarra que, entre les múltiples que tapen la part superior de les parets envitrinades i empaperades de cartells, van deixar-hi com a record. N’hi ha una de seva i una altra de Brams, del 1995, que deu portar records gairebé d’infantesa a un veterà David Rosell, ara un dels productors més cotitzats del país i que està de gira amb el trio d’Aiguafreda. A la memòria d’en Joan la sala ha canviat poc, malgrat que on abans hi havia l’escenari ara s’hi sent el pim-pam del billar; i els futbolins espeteguen darrere la barra, on un veterà de l’ofici amb espardenyes de set vetes fa estona que s’embriaga mentre desafia complaent un parell de turistes franceses que estan de pas. Quan el Mariscal va deixar l’ambientació pirata i el seu nom original amb esperanto (Ciam Ajn) per adoptar l’actual estètica country, en Joan amb prou feines tenia tres anys. És nit de solstici i el Boss cedeix protagonisme a Mark Knopfler, abans que un melòdic I Was Born to Love You faci ballar l’Àsia dins del ventre de la seva mare, passiva observadora darrere la Harley Davidson d’en Llorenç que presideix el local. Havien de ser els acords de Brian May, l’ídol d’infantesa, aquell qui despertés del plàcid son aquella qui naixerà en plena gira d’estiu, amb el pare dalt de l’escenari fent botar la massa uniforme que sempre havia volgut tenir davant des que era adolescent i esgarrapava una vella i pintada guitarra elèctrica en el primer local d’assaig, que tenia amb alguns amics, a la plaça Bosch i Jover dels Hostalets de Balenyà. En Llorenç s’ha acostat perquè en Joan firmi un dels darrers àlbums d’Els Catarres per a la seva filla Layla –“en homenatge al Clapton!”, recorda–. I sense dir res més, es presenta després amb quatre Budweiser a les mans, un altre dels signes d’identitat del local. Ben tirades, fredes com toca a la primera nit d’estiu. Els soldats “venien carregats de caixes amb llaunes” i, per tant, “vaig ser dels primers de l’Estat a servir-ne perquè me la portaven i jo les deixava a la nevera”, recorda en Llorenç. Altra hora, un local desdibuixat per la boira baixa no hauria deixat veure la marca humida dels gots de tub a sobre una petita i baixa taula de fusta, cremada i tacada pel pas del temps. Ni aquells pòsters esblanqueïts d’uns joves Sangtraït, Obús o Komando Moriles, ni els records gràfics dels més de 7.000 concerts que s’han programat al Mariscal: és una de les cinc sales d’Europa que més n’ha fet. Hi va haver una nit que en Joan va retornar als orígens, lluny dels focus i la multitud que farciria la platja de l’Estartit durant la revetlla de Sant Joan al recinte del festival Itaca, en una nit on també hi tocaven Oques Grasses. I va xerrar llargament amb un mitòman de cabell canós i barba enjogassada. Més ben dit, va estar estona escoltant Llorenç Massaguer, que vestit amb una samarreta desgastada de The Maveriks revivia els seus principis amb una metralleta a la boca i el cervell processant a mil revolucions l’anecdotari dels artistes que havien passat pel local. I s’enriola: “En Mike Kennedy, del Black Is Black, es va fotre una ampolla de whisky dalt de l’escenari”. Quan Los Bravos van trencar l’escena musical del franquisme, el Ciam Ajn encara no estava ni obert. Hauria de passar una dècada. I gairebé mig segle fins que l’atrevida i mestissa Jenifer obrís la porta del cel a en Joan, en companyia de l’Èric i la Roser. Tots els seus principis comprimits en un tema que, davant de milers d’adolescents entregats i alguns veterans que ja gaudien del bolo asseguts en segona fila, en Joan va dedicar al Mariscal d’en Llorenç. Mentrestant, l’Àsia, al backstage, dormia acorruada per la calidesa del ventre de la mare, a l’espera que el virtuosisme de Brian May la tornés a activar.

Queen fa ballar l’Àsia

Convoquen una protesta artística a favor de Palestina i per la pau

Deu anys d’alegria a Collsuspina amb el Giracirc

Teatre i talent local, a L’Atlàntida

L’Artot omple el juliol a Sant Hipòlit amb una quinzena de propostes

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

Comissen en una hípica d’Olot dues eugues de Taradell

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Cauen 46.000 euros de loteria a Torelló i 6.000 a Manlleu

Detingut després d'un forcejament amb la Guàrdia Urbana un lladre que havia robat a Vic