Queralt Armengol dubta quan se li pregunta d’on és. Des de 1989, la seva vida ha transcorregut en 11 cases repartides per diferents ciutats de Catalunya i de l’Amèrica del Sud. És d’aquesta vivència nòmada d’on neix Homing, el projecte que aquesta jove pintora i il·lustradora presenta fins a final de juliol a l’ACVic, Centre d’Arts Contemporànies. L’exposició forma part del cicle Trajectòria 2015, en què els alumnes sorgits de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic mostren els seus treballs finals.
Homing sorgeix de la pròpia necessitat de l’artista d’ordenar el seu món canviant. “Entendre i plasmar les sensacions viscudes”, explica. Ho fa a través d’il·lustracions amb un aire poètic, on la casa és l’element simbòlic que es reprodueix de diferents formes. També pren forma en un audiovisual on els personatges arrosseguen en el seu camí una casa que es va transformant i adaptant. El terme que ha escollit per donar nom al seu treball, homing, prové del món naturalista, i s’utilitza per descriure els viatges migratoris de les aus d’una banda a l’altra. Com la mateixa Queralt Armengol, que ha viscut a Terrassa, Calders, Moià, Vic, Castellcir, Barcelona, Santa Coloma de Farners, Santiago de Xile, Bogotà… La seva vida és “amb la motxilla amunt i avall”, amb poques coses materials i moltes vivències. Però també “amb la necessitat de tenir un niu”, com les aus, algun dia.
La seva manera de treballar com a artista s’ha vist també condicionada pel nomadisme: de les teles grans amb què va començar a pintar, va passar a llibretes i carpetes que podia transportar amb més facilitat. Així, de la pintura ha derivat cap a la il·lustració, a la qual va acabar d’introduir-se quan treballava en una galeria d’art xilena especialitzada en aquest gènere.
L’exposició de l’ACVic no haurà acabat encara i Queralt Armengol ja haurà tornat a emprendre el seu camí, de retorn a Sud-amèrica. Després de pensar-ho, afirma que si és d’algun lloc, és de Moià. “Hi ha cases que quasi no recordo, en la de Moià hi somio encara”.
