Quinze anys d’uns Pastorets de ciutat

Els actuals Pastorets de Vic celebren aquest Nadal 15 anys des de la seva estrena. En aquest temps, l’espectacle s’ha consolidat com un projecte col·lectiu que va més enllà del teatre i que s’ha convertit en una peça clau de les festes de Nadal a Vic. A Vic la tradició de Pastorets és més que centenària. Amb la inauguració de L’Atlàntida, però, se’n va voler estrenar un format específic, de la mà de diferents companyies de teatre amateur. Llavors ningú no tenia clar fins on arribaria aquella aposta. El projecte va néixer amb poc marge de temps, però amb una voluntat clara de sumar esforços i construir una proposta compartida. “Des del primer moment, per nosaltres ha estat un projecte de ciutat”, explica Jordi Colom, un dels impulsors i l’actual Satanàs. La implicació de les escoles de dansa, l’Escola d’Arts i l’Escola de Música de Vic va ser determinant per donar-li sentit i continuïtat. Els primers Pastorets de L’Atlàntida es van aixecar en temps rècord. “Això vol dir que tothom hi havia de posar l’energia màxima”, recorda Lluís Bové, també vinculat al projecte des dels inicis. Aquell esperit d’urgència i compromís col·lectiu va marcar l’ADN de l’espectacle. “Formar-ne part només s’entén si estàs disposat a fer el que cal i a ser allà on se’t necessita.” Un dels primers punts d’inflexió en aquests nous Pastorets va ser la unió dels quatre grups de teatre històrics de la ciutat, Quadre Escènic de l’Orfeó Vigatà, Ventall Teatre, Gallaret Teatre i Teatre La Palangana, que va suposar un canvi profund en la manera de concebre el projecte. També ho va ser l’aposta decidida pels dimonis, una elecció valenta que inicialment va generar algunes reticències, però que amb els anys el públic ha fet seva. “Cada vegada la gent n’està més contenta”, destaca Colom. Paral·lelament, el text ha anat evolucionant, incorporant elements de l’adaptació de Josep Maria Solà i Sala, especialment en escenes com les dels dimonis o el personatge de Getsè. Josep Armengol, que l’interpreta, explica que els Pastorets han acabat formant part de la seva vida familiar. Primer hi va participar la seva filla; després, ell mateix, i més tard, el seu germà i dos nebots. “És una tradició que es va transmetent”, diu. Actualment, a l’escenari hi coincideixen tres generacions de la mateixa família. La dansa va ser un dels primers col·lectius a sumar-s’hi. Estel Barniol hi va entrar fa quinze anys a través de l’escola Thaïs, interpretant dimonis a l’infern. “No havia fet mai teatre, però ens va semblar una experiència divertida amb les amigues”, explica. Aquest vincle fa que molta gent hi torni. Ferran Vaqué, present des del primer any i actual pecat capital, ho resumeix així: “Sempre hi he estat pel bon ambient, pels companys i pel projecte teatral”. Després d’uns anys d’absència per motius d’estudis, tan bon punt va poder recuperar temps personal s’hi va reincorporar. El relleu també arriba amb noves incorporacions. Mariona Pous hi participa des de fa quatre anys. Va començar com a ballarina i actualment forma part del pastoram com a Isabeló. “Molta de la gent dels Pastorets són avui amics meus”, explica, i destaca la feina que no es veu: “El públic veu l’espectacle, però al darrere hi ha mesos d’assajos i compromís”. Per a molts, aquest esforç compartit genera un fort sentiment de pertinença. “Per mi, els Pastorets són Nadal”, afirma Barniol. “No me’l puc imaginar sense això. És un retrobament anual amb persones que s’han convertit en grans amics.” Quinze anys després, diu, s’hi sent “com a casa”, dins d’una comunitat que defineix com “una gran família”. Amb el pas dels anys, l’obra ha evolucionat sense deixar de ser reconeixible. “Si te’ls mires, sembla que no hagin canviat gaire”, apunta Colom, “però si hi poses la lupa, veuràs que els hem anat transformant de mica en mica”. Entre les noves mirades hi ha la de Lucía de la Riva, sevillana establerta a Osona, que hi participa enguany per primera vegada. No havia vist mai Pastorets i li ha sorprès “la quantitat de gent implicada i la diversitat de perfils i edats”, així com el pes dels personatges de l’infern. Fer els Pastorets a L’Atlàntida ha permès un salt qualitatiu. “Ens ha donat l’oportunitat de fer uns Pastorets més espectaculars”, diu Colom, “però sense perdre de vista la tradició”. Uns Pastorets que combinen modernitat i passat i que, per a molts, també signifiquen continuar un llegat familiar. “És una manera de fer ciutat i de fer país.” Quinze anys després, quan torni a aixecar-se el teló, els Pastorets de L’Atlàntida demostraran, un cop més, que el Nadal a Vic no és només una tradició: és una història compartida que continua creixent. Aquest any se’n tornaran a fer tres representacions, els dies 26 i 28 de desembre i l’1 de gener.

Quinze anys d’uns Pastorets de ciutat

El MEV adquireix una nova peça gòtica del segle XV de Pere Vall

La Coral Canigó enceta etapa

Prop de 300 persones acomiaden Les Tietes Queques després de 22 anys de música

L’església dels Dolors de Vic torna a lluir de façana

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Protecció Civil alerta que el riu Ges supera el llindar de perill a Torelló

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

La llevantada ja ha deixat registres de més de 130 litres a Osona

Vic enderrocarà la plataforma triangular entre el parc Jaume Balmes i el passeig Pep Ventura

Vic rebrà 15 milions d'euros de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025 - 2029

Dos ferits lleus en una sortida de via a la collada de Toses

Uns 170 tractors al tall de l'Eix a Gurb per demanar un millor control de la fauna salvatge

Tres persones intoxicades a Manlleu per inhalació de diòxid de carboni

“Em va quedar gravat que érem 541 habitants. Ara passem dels 600”

Es queden sense llum tots els veïns d’un dels blocs ocupats a Roda