Ramon Erra retorna a la novel·la sis anys després

Sis anys després de publicar La veritable història d’una mentida, el lluçanenc Ramon Erra (Vic, 1966) torna a la novel·la –el 2021 va recórrer a l’assaig amb el recull d’articles Fogueres al poblat–. Ho fa amb Quan érem irlandesos (Trípode), un llibre amb ressons autobiogràfics, eclèctic, gairebé “inclassificable”, en paraules de l’escriptora Anna Pascual, que dissabte li va fer la presentació a Barcelona, en el marc de la Setmana del Llibre en Català. “Tot això és i no és”, avança el mateix Erra en el prefaci. Tot i admetre que la història està basada, “al 90%”, en fets reals, adverteix que els records “són reconstruccions”. Reconstruccions al servei de la creació literària i, per tant, no forçosament fidedignes a la realitat: “Quan escrivim coses nostres mirem de desenfocar la imatge per una qüestió d’intimitat; no ho volem explicar tot”, detallava dissabte davant d’un públic que omplia el recinte. Enamorat d’Irlanda –país que converteix, gairebé, en un estat d’ànim–, el fil parteix de la descoberta, fa una vintena d’anys amb “la colla de les Vinyes”, d’un llibre de Ramon de Perellós, Viatge al Purgatori. Aquest escriptor medieval hi relata el seu periple fins a l’Ulster, a finals del segle XIV, a la recerca d’una cova considerava l’entrada al Purgatori. Perellós hi buscava l’ànima del rei Joan I d’Aragó –que havia mort sense ajuda espiritual i es temia que hagués pogut caure a l’infern. Immers en la crisi de la cinquantena, l’any 2016 Erra i família decideixen refer el camí que va traçar Perellós amb la idea d’escriure’n una crònica. El resultat literari és aquest llibre, una barreja de literatura de viatges, tastet de recreació històrica i un deix de narració d’intriga. Tot un viatge interior i exterior a través de la memòria, l’amistat o el pas del temps, sempre amb dosis d’ironia. Una obra “híbrida” que “ens emociona i ens fa somriure a la vegada”, deia Pascual, convençuda que, malgrat que l’autor “surt de la zona de confort”, el conjunt del relat esdevé “100% Ramon Erra”. El lluçanenc converteix el purgatori en metàfora d’una existència plena de dubtes i desitjos. “Literàriament resulta força més interessant i dona molt més joc el concepte de purgatori, amb aquella recargolamenta d’ànimes, que no pas el més lleuger i plàcid del paradís”, escriu al llibre. A més del paisatge irlandès, Erra també recorre escenaris de l’Empordà, del Lluçanès i, sobretot, de la Catalunya Nord, un altre territori que, com Irlanda, “també ha estat marcat per l’oblit, la fractura i la resistència col·lectiva”. “T’hi has de deixar la carcanada per escriure bé”, aconsella sempre als seus alumnes de l’Escola d’Escriptura –alguns dels quals entre el públic, dissabte–. Ell, de fet, no ha estat mai un escriptor amb presses, dels que necessita publicar assíduament. Dissabte reconeixia, però, que els sis anys des de l’última novel·la “és molt temps”. Un temps, però, que no ha significat inactivitat. És més, “ara aniran sortint cosetes”, deixava anar a pregunta d’EL 9 NOU.

Ramon Erra retorna a la novel·la sis anys després

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

El mirall del joc del calamar, però a la japonesa i amb jocs més psicològics

El bon temps i les ganes de Nadal omplen a vessar la Fira de l’Avet d’Espinelves en el seu primer cap de setmana

Pizza de verdures

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Atracament amb un ganivet al centre de Vic