Ramon Puntí, l’artista i les arrels

Ramon Puntí i Costa, advocat i pintor, és net de Pere Puntí i Terra, que va ser masover del mas de l’Esperança de Gurb i es va convertir en escultor i professor de dibuix. El seu pare, Salvador Puntí, va seguir el mateix camí, i va passar com a mestre de dibuix per la major part de col·legis de Vic. I tant ell com el seu germà Pere, escultor i restaurador, han heretat la vocació creativa. Per això, exposar a l’Esperança de Gurb té un significat especial per a Ramon Puntí, que fins al 29 d’octubre presenta les seves aquarel·les a la sala municipal de l’antic mas.
“Aquí hi havia vingut molt, em porta molts records”, diu Puntí. Quan era petit, el masover de l’Esperança era encara en Salvador, un seu cosí germà. L’exposició que hi fa ara no és la més nombrosa en obres de les que ha realitzat darrerament (com la de Can Puget de Manlleu, on va mostrar uns 40 quadres), però sí que té un significat íntim que li dona valor. I per això l’ha preparada, “no per vendre, perquè avui ja ningú no compra aquest tipus de pintura”, afirma amb un punt de desengany.
A la sala s’hi pot veure un desena d’aquarel·les, totes recents, de les moltes que ha fet en la seva vida d’artista. Tot i que havia rebut formació artística de jove, no va ser fins més endavant –cap a la quarantena– que va iniciar-se seriosament en el món de la pintura. “M’hi vaig tornar a agafar, ell em va ensenyar a pintar”, explica. I d’ell va agafar també l’afició de sortir a pintar a fora, la pintura plenairista, que ha mantingut en tota la seva trajectòria. Encara ara forma part d’un grup de pintors que surten regularment amb el cavallet per indrets d’Osona o de la Garrotxa, els dissabtes al matí. Segurament, són la darrera colla que ho fa. “Disfrutes fent el quadre, veient els problemes que se’t van presentant i solucionant-los”, diu Puntí
Sempre ha estat un aqua-rel·lista, i això vol dir que ha de dominar la primera pinzellada, la intuïció pura. Amb l’aquarel·la no s’hi val a corregir, com amb l’oli. “Has de captar la impressió que et dona el paisatge, la llum i els colors, visualitzar el que vols fer abans de començar a pintar”, explica. A l’exposició es pot veure concretat en paisatges de la Plana de Vic i també de la Vall d’en Bas, principalment. Entremig de les obres pròpies, com un homenatge al seu avi, hi destaca un quadre que representa l’antic claustre de l’Esperança, els vestigis del qual es poden veure avui darrere de l’edifici de l’ajuntament. És un homenatge a les arrels, les familiars i les col·lectives d’un lloc especialment significatiu per a Gurb i per al mateix artista.