Recordant el Siller de Prats

La presentació d’un llibre sobre la vida i l’obra de Pere Vila i Espona, conegut com el Siller, va omplir fa unes setmanes la sala de Cal Bach, en un acte que suposava la continuïtat d’un altre que se li va fer l’any passat amb motiu del centenari del seu naixement. En l’esdeveniment, conduït pel seu fill Lluís, hi va haver intervencions diverses de familiars, amics i coneguts, persones que havien tingut relació artística amb l’homenatjat i altres a qui Vila havia dedicat escrits arran d’alguna celebració. També es va comptar amb convidats especials com l’actor Jordi Boixaderas, que va llegir el Sonet del mes de juny, escrit el 1943, i juntament amb la pradenca Ada Vilaró un fragment d’El tocacampanes. Una obra aquesta darrera que va obtenir el Premi Ciutat de Sabadell l’any 1956 i amb la qual es va fer l’obertura del teatre La Faràndula d’aquesta localitat, essent-ne el protagonista Joan Boixaderas, pare del mencionat actor. Igualment hi va prendre part l’actor osonenc Ramon Villegas, parent llunyà, que va llegir el poema Anacronisme, dedicat a Ramon Boladeras, Rambol, un dels millors amics del Siller. La publicació presentada, que porta per títol Pere Vila i Espona. Remembrances del Siller de Prats, repassa les activitats en què va participar el protagonista, que es va moure des de ben jove entre el teatre i l’escriptura. Nascut el 1922, havia après del seu pare l’ofici de seller, al qual s’hi va dedicar gairebé tota la vida, fins que va ser nomenat corresponsal d’una entitat bancària i més endavant director. Havia format part del grup de teatre Art i Joventut fins a la seva dissolució, el 1952; de la colla Els Millors, que havien organitzat festivals d’estiu a Lluçà a inicis dels anys setanta, i també del consell de redacció de la revista L’Estel, on escrivia mensualment. Com a intèrpret havia representat diverses vegades el paper de Caifàs en la Passió i el de Jonatàs en els Pastorets. Algunes de les seves obres més conegudes són Goja. La filla de les Neus (1947), estrenada el 1950 al Teatre Romea de Barcelona; Val la pena l’amor (1950), Santa nit (1951), Menovell o el bastó meravellós (1955), o el referit El Tocacampanes (1956). El 1991 va ser l’encarregat de fer el pregó de la festa major de Prats de Lluçanès, i el 1995 va publicar unes memòries: Mig Oleguer, mig Terracuita, on repassava des de la seva perspectiva, i amb minuciosos detalls, la vida pradenca al llarg de tot el segle XX. Pere Vila, que sempre es va mostrar orgullós dels seus orígens i de l’ofici heretat del seu pare, era un ferm creient, tal com va recordar el seu fill Lluís. Unes conviccions que havia reflectit en uns versos autobiogràfics, part dels quals van ser interpretats pel públic amb la melodia de La Balanguera, i que es clouen d’aquesta manera: “Jo mentrestant, ferm en la lluita / només Déu sap quan cediré / Mig Oleguer, mig Terracuita / i totalment de cal Siller!”.

Recordant el Siller de Prats

Nyandú, Anna Andreu i Edna Bravo obren divendres el Cantilafont

“Sempre valoro que, gràcies al menú, vam tenir l’estrella”

Mig segle ensenyant al Lluçanès

“Els serveis poden ser molt més eficaços, propers i tangibles”

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

L’ofici de construir un bon menú

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”

Què diu de nosaltres la tragèdia dels dos bessons ofegats a Manlleu?