Restes d’un quart neandertal d’uns 52.000 anys a la Cova de les Teixoneres de Moià

“Sigueu pacients.” És la recomanació que l’arqueòleg ribetà Eudald Carbonell va fer a l’equip d’investigadors que ara fa vint anys va reprendre les excavacions a les coves del Toll i les Teixoneres, sota la direcció de Jordi Rosell. I la paciència està donant els seus fruits. El primer punt d’inflexió transcendental d’aquest periple es va viure l’any 2016, quan van aparèixer a les Teixoneres les restes d’un infant neandertal; en concret, una dent. Des d’aleshores, s’han anat recuperant més restes humanes aïllades que s’han assignat, com a mínim, a tres individus diferents: el d’aquell primer infant, d’uns 6-7 anys; un preadolescent, d’11 o 12, i un tercer subjecte, en edat senil. I la campanya d’aquesta primavera ha deparat una nova “sorpresa”: les restes d’un quart individu. Es tracta de dos fragments d’un mateix occipital en ple desenvolupament, fet que fa pensar que es tracta d’algú en edat juvenil, d’uns 52.000 anys d’antiguitat. Totes aquestes restes humanes, d’un màxim de 60.000 anys d’antiguitat, s’han anat trobant disperses per una mateixa superfície de l’entrada de la cavitat, algunes envoltades de cendres i sempre barrejades amb ossos i dents d’altres animals caçats per aquests humans. “Aquestes coves són tremendes, molt grans i encara hi ha molt per explorar”, assegurava el mateix Rosell divendres, durant la presentació de la descoberta en roda de premsa. Segons l’arqueòleg, si els resultats que es va obtenint de l’ADN de les restes són “satisfactoris”, es podria determinar “el grau de parentiu entre aquests quatre humans o si formaven part del mateix grup”. Algunes de les restes humanes localitzades a la Cova de les Teixoneres, incloent els fragments d’occipital En la presentació de divendres també hi va assistir Robert Sala, director de l’Institut de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’ens que ha coordinat les excavacions durant aquests 20 anys, que va voler remarcar el “bon olfacte” que llavors van tenir Eudald Carbonell i el mateix Jordi Rosell per reprendre les excavacions, i que avui han convertit l’indret “en un dels jaciments més potents de Catalunya”. També Maria Teresa Miró, cap del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Cultura, va qualificar d’“excel·lents” els resultats. Els treballs compten, entre d’altres, amb finançament de la Generalitat. Divendres mateix es va anunciar la concessió d’un ajut europeu que contribuirà a prosseguir amb noves prospeccions. INDICIS DE CANIBALISME A LA COMUNITAT Els estudis que s’estan duent a terme al jaciment de Moià han permès identificar marques de tall en la superfície d’alguns dels ossos humans, fet que abonaria la hipòtesi que hi havia pràctiques relacionades amb el canibalisme dins de la comunitat. “Els cadàvers van ser processats i possiblement consumits pels seus congèneres”, apuntava Jordi Rosell, tot advertint que tot plegat són encara “especulacions”. L’evidència és que les restes d’aquests humans estan molt fragmentades, probablement per poder accedir a la medul·la i altres nutrients de l’interior dels seus ossos. “Sabem que ho feien, però no per què ho feien”, deixava anar Rosell, tot avançant que podria tractar-se d’un canibalisme vinculat “a una forma de tractament de la mort”, i no, en canvi, “a una qüestió de gana”. Els arqueòlegs es troben amb el problema que les restes humanes són tan fragmentades que acostuma a ser molt difícil de reconèixer i distingir de les dels altres animals, sobretot en el cas de les que corresponen als infants. Per això, l’equip està fent servir tècniques biomoleculars molt especialitzades per tal d’identificar-les i poder efectuar estudis d’ADN. S’espera que amb els resultats d’aquests estudis “augmenti el nombre de restes humanes identificades”. Aquest no és l’únic cas documentat de canibalisme entre els neandertals, però sí el primer identificat a la Catalunya Sud. Tot i que l’antropofàgia no sembla haver estat un fenomen habitual entre aquests humans, hi ha mitja dotzena de jaciments d’arreu d’Europa que han suggerit pràctiques semblants. I en poden anar sorgint més.

Restes d’un quart neandertal d’uns 52.000 anys a la Cova de les Teixoneres de Moià

Un estudi determina que els nadons ibers enterrats en cases no van morir per rituals

El nucli arqueològic de Sant Julià de Valldaneu, senyalitzat

Posen al descobert a Tavertet túmuls funeraris del 4700 aC

L’Esquerda acaba les excavacions d’estiu amb noves troballes

LA PREGUNTA

Creu que Espanya ha d’incrementar la despesa en Defensa?

Arresten el conductor que va provocar l'accident mortal a l'Eix on van morir una dona embarassada i la seva parella

Mor un veí de Tona de 43 anys en un accident laboral a Centelles

Junts trenca amb el PSC i es queda governant en minoria a Manlleu

Dos accidents aquesta tarda a la C-17, a Tona i Orís

Detenen dos joves per atracar una joieria a Torelló

Roben a l’aparcament dels treballadors de l’Hospital de Vic

La comunitat musulmana de Manlleu organitza un iftar especial per donar a conèixer el ramadà

Arriba a judici 20 anys després l'estafa immobiliària als pisos de Can Garcia de Manlleu

Accident entre una furgoneta i un cotxe a Vic a l'antiga carretera de Prats

Mor l'empresari de Taradell Aman Barfull