Restes d’un quart neandertal d’uns 52.000 anys a la Cova de les Teixoneres de Moià

“Sigueu pacients.” És la recomanació que l’arqueòleg ribetà Eudald Carbonell va fer a l’equip d’investigadors que ara fa vint anys va reprendre les excavacions a les coves del Toll i les Teixoneres, sota la direcció de Jordi Rosell. I la paciència està donant els seus fruits. El primer punt d’inflexió transcendental d’aquest periple es va viure l’any 2016, quan van aparèixer a les Teixoneres les restes d’un infant neandertal; en concret, una dent. Des d’aleshores, s’han anat recuperant més restes humanes aïllades que s’han assignat, com a mínim, a tres individus diferents: el d’aquell primer infant, d’uns 6-7 anys; un preadolescent, d’11 o 12, i un tercer subjecte, en edat senil. I la campanya d’aquesta primavera ha deparat una nova “sorpresa”: les restes d’un quart individu. Es tracta de dos fragments d’un mateix occipital en ple desenvolupament, fet que fa pensar que es tracta d’algú en edat juvenil, d’uns 52.000 anys d’antiguitat. Totes aquestes restes humanes, d’un màxim de 60.000 anys d’antiguitat, s’han anat trobant disperses per una mateixa superfície de l’entrada de la cavitat, algunes envoltades de cendres i sempre barrejades amb ossos i dents d’altres animals caçats per aquests humans. “Aquestes coves són tremendes, molt grans i encara hi ha molt per explorar”, assegurava el mateix Rosell divendres, durant la presentació de la descoberta en roda de premsa. Segons l’arqueòleg, si els resultats que es va obtenint de l’ADN de les restes són “satisfactoris”, es podria determinar “el grau de parentiu entre aquests quatre humans o si formaven part del mateix grup”. Algunes de les restes humanes localitzades a la Cova de les Teixoneres, incloent els fragments d’occipital En la presentació de divendres també hi va assistir Robert Sala, director de l’Institut de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’ens que ha coordinat les excavacions durant aquests 20 anys, que va voler remarcar el “bon olfacte” que llavors van tenir Eudald Carbonell i el mateix Jordi Rosell per reprendre les excavacions, i que avui han convertit l’indret “en un dels jaciments més potents de Catalunya”. També Maria Teresa Miró, cap del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Cultura, va qualificar d’“excel·lents” els resultats. Els treballs compten, entre d’altres, amb finançament de la Generalitat. Divendres mateix es va anunciar la concessió d’un ajut europeu que contribuirà a prosseguir amb noves prospeccions. INDICIS DE CANIBALISME A LA COMUNITAT Els estudis que s’estan duent a terme al jaciment de Moià han permès identificar marques de tall en la superfície d’alguns dels ossos humans, fet que abonaria la hipòtesi que hi havia pràctiques relacionades amb el canibalisme dins de la comunitat. “Els cadàvers van ser processats i possiblement consumits pels seus congèneres”, apuntava Jordi Rosell, tot advertint que tot plegat són encara “especulacions”. L’evidència és que les restes d’aquests humans estan molt fragmentades, probablement per poder accedir a la medul·la i altres nutrients de l’interior dels seus ossos. “Sabem que ho feien, però no per què ho feien”, deixava anar Rosell, tot avançant que podria tractar-se d’un canibalisme vinculat “a una forma de tractament de la mort”, i no, en canvi, “a una qüestió de gana”. Els arqueòlegs es troben amb el problema que les restes humanes són tan fragmentades que acostuma a ser molt difícil de reconèixer i distingir de les dels altres animals, sobretot en el cas de les que corresponen als infants. Per això, l’equip està fent servir tècniques biomoleculars molt especialitzades per tal d’identificar-les i poder efectuar estudis d’ADN. S’espera que amb els resultats d’aquests estudis “augmenti el nombre de restes humanes identificades”. Aquest no és l’únic cas documentat de canibalisme entre els neandertals, però sí el primer identificat a la Catalunya Sud. Tot i que l’antropofàgia no sembla haver estat un fenomen habitual entre aquests humans, hi ha mitja dotzena de jaciments d’arreu d’Europa que han suggerit pràctiques semblants. I en poden anar sorgint més.

Restes d’un quart neandertal d’uns 52.000 anys a la Cova de les Teixoneres de Moià

Sant Boi troba el seu passat romà a la Trona

Un estudi determina que els nadons ibers enterrats en cases no van morir per rituals

El nucli arqueològic de Sant Julià de Valldaneu, senyalitzat

Posen al descobert a Tavertet túmuls funeraris del 4700 aC

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic