L’antropòleg Jaume Amargant, de Borgonyà, està decidit a fer una aportació “a la història en minúscules” entorn de l’estudi i la recerca de la Guerra Civil. I ho vol fer a partir de les memòries del seu avi, Josep Amargant, mort l’any 1992, que li havia relatat el dia a dia del conflicte des del bàndol republicà. Després de més de dos anys documentant i contextualitzant cada una de les vivències del seu avi, Amargant espera poder completar aquest projecte en forma de llibre de cara a l’any que ve.
“Jaume, aquesta nit he somiat la guerra”, li acostumava a revelar el seu avi quan ell era petit. Un bon dia –“jo devia tenir 15 anys”– va decidir agafar paper i llapis i, puntualment, prendre nota de les dramàtiques experiències que li anava descrivint fil per randa. I és que “l’avi tenia una memòria extraordinària”. De tot plegat en va sortir un primer “manuscrit” d’uns 150 folis, que va quedar aparcat “a les golfes de casa”. Trenta anys després, tornant d’una dècada de formació acadèmica a Mèxic, Amargant va voler recuperar aquell document i, en rellegir-lo, “vaig veure que hi havia material per fer-ne un llibre”. És per això que es va marcar el propòsit de documentar i revisar totes aquelles vivències relatades en primera persona. I a això s’ha dedicat, intensament, els últims dos anys.
Ha parlat amb familiars d’antics amics del seu avi, ha recorregut els indrets on es van desenvolupar les principals batalles en què va participar i ha mirat de reconstruir l’entorn i les penoses circumstàncies que li van tocar viure a Josep Amargant. Cada una de les seves troballes li han servit per “corroborar fil per randa tot el que m’havia explicat el meu avi”.
Pel nét, l’experiència ha estat “com un viatge apassionant al passat i al futur”. Ha pogut rememorar mentalment escenes “que t’emocionen profundament; entens per què en un context de guerra es fan amistats amb arrels tan profundes”. Els relats del seu avi també li han permès constatar que, més enllà de les estratègies militars, “la vida d’un soldat és pura supervivència”.
Amargant està acabant de completar el material que ha recollit per mirar de donar un enfocament “més antropològic que historicista” a les memòries del seu avi. El treball li ha permès localitzar algunes fotos “inèdites” de la Guerra Civil, que Amargant vol acabar lliurant a l’Arxiu Històric Comarcal. La intenció és poder traslladar tota aquesta recerca en un llibre, que confia a poder publicar l’any que ve si acaba de lligar el finançament.
