Rodar com un torn per la història

Tal com roda una baldufa intèrprets i públic volten pel Museu de la Torneria de Torelló per resseguir la història d’un dels oficis més antics, ja que “anys i panys fa que un bon jorn idearen com fer un torn”. Amb aquesta frase comença L’auca de la torneria, amb il·lustracions d’Elisenda Soler i text de Pep Tines, un dels directors del muntatge Torneriejant, que la companyia de teatre eSseLa representa per darrera temporada al museu torellonenc que va reiniciar les representacions dissabte i diumenge, i que es podran veure encara els caps de setmana fins al 20 de novembre. En grups més reduïts que en les edicions anteriors –aquesta és la quarta temporada en què s’ha programat– el músic Amadeu Rosell a l’acordió i els intèrprets i ballarins Nàdia Pesarrodona i Oriol Roca guien el públic entre torns, fusta i eines. Tot plegat comença al vestíbul amb el repàs de l’auca sobre un terra de vidre que a les fosques amaga els dipòsits de combustible de la màquina de vapor on per sorpresa apareix un dels intèrprets que balla al so de l’acordió. Utilitzen un estri per transportar un tronc de grans dimensions pel qual després la ballarina dansarà i aprofitarà per de forma poètica repassar els diferents tipus de fusta que s’extreuen del bosc per després transformar-los en objectes de tot tipus. Primer amb torns manuals, de ballesta, que els mateixos intèrprets fan anar utilitzant les eines adequades, la gúbia i l’enformador mentre amb el peu fan girar el torn. I després, començaven a girar ells dos en una dansa que continua després en un altre tram on agafen dues banyes, un altre dels elements que tradicionalment s’han tornejat a la Vall del Ges per fer, per exemple, pintes. I a mesura que avancen en el temps, arriba la mecanització, primer, a través de corretges i embarrats. La maquinària s’engega i el soroll, amb el qual convivien durant tot el jornal els antics torners, és fort. Els personatges imiten el moviment de les màquines fins que s’aturen davant de la part que probablement crida més l’atenció del museu al públic infantil: les joguines de fusta. “Oh benvinguts, passeu, passeu, aquest museu és casa vostra si és que hi ha cases d’algú”. A través d’una versió de Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa citaven tots els ninots de fusta, molts de Disney, ja que la companyia va donar els drets als torners per fer les figures que van viatjar per tot el món. El viatge per la història continua, fins a la més alta mecanització al so de guitarres elèctriques cada cop més fort, fins que la partida s’atura, “com les peces d’un escac quan s’ha acabat la partida i hom ja sap els resultats”. Les peces, tot de reines tornejades, acaben abocades al terra, algunes rodolen. L’espectacle encara rodarà un parell de caps de setmana.

Rodar com un torn per la història

El vigatà Artur Tort, premiat amb el Gaudí al millor muntatge al costat d’Albert Serra

Can Molist de Manlleu, doblement premiada al concurs de botifarra d’ou tradicional

Vic vol liderar el relat de la tòfona

La colla d’El Triquet s’imposa al Carnaval de Centelles

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

L'ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

“No ens hem volgut arriscar i hem fet un primer tram amb el cotxe fins a Vic”

Detenen a Vic un camioner que transportava més de sis quilos d'haixix

Tallada la C-37 en els dos sentits per una topada entre dos cotxes

Van a apagar un foc a Gurb i es troben una plantació de marihuana

Vic es proposa convertir el tram central del Passeig en refugi climàtic

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau

Condemnat a un any de presó un carter de Vic per llençar propaganda de Junts al contenidor

Condueix begut, té un accident i acaba enfilat a la barana d’un pont a Balenyà