Rodar com un torn per la història

Tal com roda una baldufa intèrprets i públic volten pel Museu de la Torneria de Torelló per resseguir la història d’un dels oficis més antics, ja que “anys i panys fa que un bon jorn idearen com fer un torn”. Amb aquesta frase comença L’auca de la torneria, amb il·lustracions d’Elisenda Soler i text de Pep Tines, un dels directors del muntatge Torneriejant, que la companyia de teatre eSseLa representa per darrera temporada al museu torellonenc que va reiniciar les representacions dissabte i diumenge, i que es podran veure encara els caps de setmana fins al 20 de novembre. En grups més reduïts que en les edicions anteriors –aquesta és la quarta temporada en què s’ha programat– el músic Amadeu Rosell a l’acordió i els intèrprets i ballarins Nàdia Pesarrodona i Oriol Roca guien el públic entre torns, fusta i eines. Tot plegat comença al vestíbul amb el repàs de l’auca sobre un terra de vidre que a les fosques amaga els dipòsits de combustible de la màquina de vapor on per sorpresa apareix un dels intèrprets que balla al so de l’acordió. Utilitzen un estri per transportar un tronc de grans dimensions pel qual després la ballarina dansarà i aprofitarà per de forma poètica repassar els diferents tipus de fusta que s’extreuen del bosc per després transformar-los en objectes de tot tipus. Primer amb torns manuals, de ballesta, que els mateixos intèrprets fan anar utilitzant les eines adequades, la gúbia i l’enformador mentre amb el peu fan girar el torn. I després, començaven a girar ells dos en una dansa que continua després en un altre tram on agafen dues banyes, un altre dels elements que tradicionalment s’han tornejat a la Vall del Ges per fer, per exemple, pintes. I a mesura que avancen en el temps, arriba la mecanització, primer, a través de corretges i embarrats. La maquinària s’engega i el soroll, amb el qual convivien durant tot el jornal els antics torners, és fort. Els personatges imiten el moviment de les màquines fins que s’aturen davant de la part que probablement crida més l’atenció del museu al públic infantil: les joguines de fusta. “Oh benvinguts, passeu, passeu, aquest museu és casa vostra si és que hi ha cases d’algú”. A través d’una versió de Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa citaven tots els ninots de fusta, molts de Disney, ja que la companyia va donar els drets als torners per fer les figures que van viatjar per tot el món. El viatge per la història continua, fins a la més alta mecanització al so de guitarres elèctriques cada cop més fort, fins que la partida s’atura, “com les peces d’un escac quan s’ha acabat la partida i hom ja sap els resultats”. Les peces, tot de reines tornejades, acaben abocades al terra, algunes rodolen. L’espectacle encara rodarà un parell de caps de setmana.

Rodar com un torn per la història

El SEAIA d’Osona Acció Social celebra 25 anys amb una jornada a Calldetenes

Portes obertes i actes en el Dia Internacional dels Museus a Osona

La Festa Verdaguer destaca la lluita del poeta per la veritat

Can Fortuny, de Centelles a Vic

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

“Hi ha malalties rares de les quals no es parla. La nostra, amb una cosa tan bàsica com menjar”

Professors del Callís de Vic es mobilitzen per ajudar una família que es va quedar al carrer

Can Colom, de quilòmetre 0 a botiga 5.0

Carré, de Torelló, a punt de presentar concurs de creditors

Les primeres fotografies de Vic

Rescaten un gat atrapat a dins dels ventiladors d'un pàrquing a Vic

Oriol Plana, de Sant Quirze, fabrica maquinària per a granges i indústria agro-ramadera

Començar el dia al Taga

"No era un pilot buscant el millor temps, sinó un tècnic pilotant"