L’èxit de la Rupit-Taradell al llarg d’aquests 40 anys és l’organització que es fa des del Centre Excursionista de Taradell. Però no només els responsables de l’entitat sinó també d’un centenar de persones que ja saben que el tercer diumenge fan la Rupit-Taradell des de dins. Són les persones voluntàries i col·laboradors que s’encarreguen dels avituallaments i controls per al desenvolupament de la marxa. Persones que repeteixen any rere any i que amb l’experiència adquirida després de tants anys ja saben què volen els participants a la marxa popular. Per ells la Rupit-Taradell comença un dia abans quan van a buscar tot el material que l’endemà oferiran als participants. I amb una mitjana de mil persones, el volum és important. Segons el lloc on se situen, hi han de ser més o menys d’hora, i en més d’una ocasió els que la fan corrent els han enganxat encara muntant la paradeta.
Tavertet. El primer avituallament amb te amb llimona, unes galetes i aigua per començar 
L’esmorzar. Després d’11,5 quilòmetres la coca amb xocolata s’agraeix. Les escales de Sau són a tocar 
Vilanova de Sau. Sucs i galetes per agafar forces per pujar el salt de la Minyona 
Salt de la Minyona. És l’avituallament dit, tradicionalment, de la fruita 
La Mina. Una mica més enllà de la meitat del recorregut, amb 25 quilòmetres a les cames, un iogurt es posa bé 
Sant Julià. El dinar amb més o menys temps, però amb el caldo i l’entrepà de botifarra que no hi falta 
La Trona: Amb l’Enclusa a sobre i en terme ja de Taradell, et trobes el control de les ‘txutxes’ 
La Collada. Fruita i begudes per encarar la recta final, per sota el castell i a poc més de 4 quilòmetres de l’arribada 
Local del CET. La recompensa d’arribar es complementa amb el darrer i complet avituallament
Al voltant de les 4 de la matinada comença l’aventura. Enguany, amb 1.031 participants. Una carpa a la zona on surten els autocars serveix per apuntar a última hora els darrers participants i també per recollir els dorsals, qui no ho hagi fet en els dies previs. Arriben els autocars i ja es forma una cua per marxar cap a Rupit. Un grup de voluntaris s’encarrega de comptar les persones de cada bus i un altre de donar la sortida a Rupit. Després de la pujada a Rajols, la primera llum del dia et porta a Tavertet, on hi ha el primer avituallament per agafar forces fins a la Riba. L’esmorzar amb coca i xocolata et permet pujar els 474 esglaons de Sau. Un tercer avituallament a Vilanova de Sau servirà per recuperar-se i agafar energia per pujar al salt de la Minyona. A dalt de tot, un nou control, aquest de fruita. Més de la meitat del camí i encara queda resseguir el santuari dels Munts, on poc després trobaràs l’avituallament conegut com el del iogurt, i més endavant, ja a Sant Julià, el més nombrós, i amb caldo i entrepans de botifarra i formatge que serveixen, en la gran majoria de casos, per dinar. Queden encara 12km, però un descans sempre ve de gust. Un camí planer fins a Puig-l’agulla, amb un bosc completament de tardor, et porta fins a la Trona, camí ja de Taradell. Allà hi ha un dels avituallaments ubicats en els darrers anys, el de les xuxes. Una mica de sucre per enfilar el camí fins a la Collada, amb vistes a l’Enclusa. El control de la Collada, el darrer abans de l’arribada, et permet agafar energia, sobretot amb més fruita per fer els darrers quilòmetres, plens de pujades i baixades, i amb vistes ja al poble i al local del Centre Excursionista, on familiars i amics esperen els participants però també una bona colla més de voluntaris que serveixen el darrer avituallament, sigui quina sigui l’hora d’arribada.
Lleïr Pladevall es va convertir en el més ràpid, amb un temps de 4h 4min i 53seg, però hi ha qui ho va fer amb més de 15 hore
En l’edició 40, Lleïr Pladevall es va convertir en el més ràpid, amb un temps de 4h 4min i 53seg, però hi ha qui ho va fer amb més de 15 hores. Pere Casadevall va completar la seva 39a Rupit-Taradell. Només se n’ha perdut una per culpa de la mili. També la van fer Josep Munmany, que en porta 38, i Rosa Maria Vilardell, Vili, amb 37.
{{ comment.text }}