Sant Julià de Valldaneu, el ‘tresor’ de Sant Martí de Centelles

Sant Martí de Centelles va tornar a aprofitar el context de festa major –que va culminar aquest dimarts– per incloure dins del programa una visita guiada al jaciment arqueològic de Sant Julià de Valldaneu o del Congost, dissabte passat, per donar-li visibilitat. Al jaciment s’hi ha estat excavant alguns dels últims estius des de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb el suport de la Generalitat i del mateix Ajuntament, fet que ha permès fer aflorar la base de l’antiga església de Sant Julià de forma clara, sobretot a partir de les intervencions de 2017 i 2018. A la visita de dissabte hi van prendre part una vintena de persones, que van haver de cobrir uns 20 minuts a peu d’ascensió pel turó que hi ha just al darrere del forn de la calç de l’Oller –actualment en desús però que manté bona part de la seva estructura original datada des de 1900–. L’encarregat de fer l’explicació del jaciment va ser el tècnic de cultura del municipi, Jaume Oliver, que va detallar l’origen i la constitució de les restes del forn de calç i del que queda de Sant Julià. Va recordar que tant les unes com les altres es troben en terrenys privats, i va reconèixer que l’indret “encara és poc conegut, per un cantó perquè cal pujar-hi a peu i per l’altre perquè estava molt abandonat abans de les excavacions i neteges dutes a terme”. Oliver va explicar que el jaciment de Sant Julià de Valldaneu el conformen les restes d’una església documentada a principis del segle XI “i del que sembla una muralla monumental de tancament d’un assentament de dimensions importants que els investigadors identifiquen com el Vilar de Daniel, documentat l’any 898 i que va donar nom després a tota la vall de Valldaneu”. L’arqueòloga centellenca Anna M. Gómez Bach és l’autora de l’estudi i la fitxa de l’indret elaborada el 2001, a través de la qual es detalla que es tracta “d’unes restes d’estructures d’una capella de planta rectangular d’aproximadament vuit per cinc metres i orientada est-oest seguint la tipologia estàndard de les esglésies cristianes”. Aquest edifici presentava una nau única rectangular rematada amb absis tradicional de difícil identificació. “També es localitzen una sèrie de murs de parament similar al de la capella i d’orientació i atribució dubtosa.” La tradició oral de la gent de Sant Martí ubica en aquest pla del Puig de Sant Julià l’existència d’un monestir o convent donada l’abundant presència de murs i pedres, però cal més excavacions per saber-ho. El que sí es veu clar és que al puig de Sant Julià hi resten els vestigis d’aquesta antiga capella dedicada a aquest sant i documentada des del 1007. Aquesta església es trobava ubicada dins l’antic terme del castell d’Esteve, més tard ja conegut com el castell dels Centelles, on apareix classificada com a capella rural. Segons Gómez, “la seva existència es troba documentada en el testament d’Odesind al segle XI, el qual manà donar a la casa de Sant Julià una peça de terra prop del riu Congost a la carretera. El culte segurament no perdurà gaire en el temps ja que a inicis del XVIII el rector de Valldaneu, en la consueta que va redactar, parla de l’església de Sant Julià considerada per la gent com l’antiga església parroquial, tot i que ell no n’està convençut”. Oliver va detallar que a partir de 1719 l’edifici ja era un munt de runes “i encara s’hi podia veure algun enterrament”.

Sant Julià de Valldaneu, el ‘tresor’ de Sant Martí de Centelles

Sant Boi troba el seu passat romà a la Trona

Un estudi determina que els nadons ibers enterrats en cases no van morir per rituals

El nucli arqueològic de Sant Julià de Valldaneu, senyalitzat

Posen al descobert a Tavertet túmuls funeraris del 4700 aC

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

Detenen a Vic un noi acusat de matar-ne un altre a Colòmbia

Arrenquen les obres per obrir un nou vial a Vic, del carrer Sant Pere a l’escola Centre

Sant Sadurní projecta una reserva de la natura amb animals que ocuparia el 60% del municipi

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

Comença la migració dels mòbils de Vera cap a la xarxa de Vodafone

“Fred? A la Plana de Vic, cada cop menys”

La neu obliga a circular amb cadenes a la Vall de Camprodon i la collada de Toses

Els veïns de Moià diuen un 'no' rotund a la construcció d'una planta de biogàs i l'ampliació de l'escorxador

Osona Ripolles