Sant Julià i la sardana

L’estreta relació que Sant Julià ha mantingut amb la sardana ve de lluny. De fet, se’n ballen de forma ininterrompuda des de fa més de 100 anys. El document visual més antic que ho testimonia són les dues fotos que Frederic Bordas va captar d’una ballada a la plaça Major l’any 1890. Les dues imatges formen part d’una exposició, titulada “Vilatorta i la sardana”, que es va inaugurar dissabte a Ca l’Anglada. L’acte serveix per reprendre la celebració del 50è aniversari de l’Agrupació Sardanista del poble, que ha hagut de saltar un any en coincidir de ple amb l’esclat de la pandèmia.
Les fotografies de Frederic Bordas es van localitzar als arxius del Centre Excursionista de Catalunya, que conserva bona part del fons d’aquest fotògraf barceloní. Dins el seu extens llegat hi figuren prop de 200 imatges de Sant Julià, fetes en diferents estades al poble, “possiblement arran del seus vincles amb la família Bofill”, interpreta el tècnic municipal Lluís Vilalta, artífex de la documentació i el guió de l’exposició, i fins l’any passat regidor de Cultura. De fet, Bordas i Louis Roissin, un altre fotògraf establert a Barcelona, signen la majoria de fotografies que avui es conserven de Sant Julià de l’etapa d’entre finals del segle XIX i principis del XX.
Les dues imatges de la ballada de sardanes de 1890 no són prou nítides per desxifrar la cobla que les estava interpretant, però tot fa pensar que es devia tractar de la Cobla Orquestra Renaixença, l’única que hi ha hagut al poble. Aquesta formació va protagonitzar dues etapes: des del seu naixement, el 1880, fins a la Guerra Civil, i de mitjans dels anys 40 a mitjans dels 50, quan va desaparèixer.
L’exposició també fa memòria de les tres colles sardanistes que ha tingut Sant Julià. La més antiga, la Joventut Vilatortina, va estar activa durant els anys 50. Una vintena d’anys després se’n va crear una altra, amb el mateix nom –a l’exposició s’hi pot contemplar un dels vestits que duien les noies–, i als anys 80 va concursar una colla infantil, els Tupinets, que en passar a l’edat juvenil va prendre el nom de Dansaires Vilatortins.
A banda de recordar la tasca de destacats compositors locals de sardanes com Manel Suñé, Manel Balasch, Manel Rodríguez, Núria Dalmases o Santi Riera, la mostra s’endinsa de ple, amb cartells i fotografies, en els 50 anys de vida de l’Agrupació Sardanista de Sant Julià. L’entitat va néixer de la mà de sis vilatortines, que dissabte també van assistir a la inauguració. “En aquells anys vivíem per les sardanes i avui només ens toca agrair a totes les persones que han fet possible que l’agrupació hagi arribat fins aquí”, va expressar Maria Carme Vilamala en nom de totes elles. Josep Tort en va ser el primer president. Al cap de cinc o sis anys, aquest grup de fundadores va deixar la junta de l’entitat, però hi han continuat vinculades com a sòcies actives (vegeu EL 9 NOU del 6 de març, arran de la presentació de l’aniversari).
“Avui hauríem d’estar celebrant la cloenda d’aquest 50è aniversari de l’Agrupació Sardanista, però pròpiament el reprenem amb aquesta exposició”, va recordar l’alcalde, Joan Carles Rodríguez. La propera gran cita ha de ser l’Aplec Comarcal del 3 i 4 de juliol, amb Sant Julià d’amfitrió, precisament ajornat un any. “Mirarem de posar totes les mesures perquè es pugui celebrar, però sempre que no posem ningú en perill”, va advertir Jaume Miravet, president de l’agrupació des de fa 30 anys. També està previst recuperar algunes de les activitats anul·lades de cara al segon semestre d’aquest any. “En moments com els que estem vivint, s’enyora molt una activitat com les sardanes, que fomenten la relació humana i la cohesió social”, va reblar l’alcalde.