“Serem el que som”

Des de l’1 de maig, l’historiador Pere Casas és el nou director del Museu del Ter de Manlleu, càrrec que ja ocupava de manera interina des del desembre de 2024, quan va plegar Carles Garcia, primer director de l’equipament, inaugurat el 2004. Casas va començar a col·laborar amb el Museu l’any 2006 i des del 2009 hi treballa a plena dedicació. Coneix molt bé la casa. Està clar que l’Ajuntament va apostar per algú que coneix bé el Museu a l’hora de substituir Carles Carcia. Des del primer moment l’aposta de l’Ajuntament era donar pas a un projecte continuista; així ens ho van plantejar i per això es va convocar un concurs intern, al qual ens vam presentar en Jordi [Grané] i jo mateix... El fet que la feina de Carles Garcia deixés tan bon regust després dels 20 anys com a primer director del Museu resulta una pressió afegida, per a vostè? No sé si és una pressió o més aviat un repte, però tot el que et diré d’en Carles [Garcia] i del Museu, a part que fa molts anys que hi soc, és que tot el que hem viscut ho comparteixo plenament. Vostè mateix va deixar clar que el seu seria un projecte continuista... El projecte de la meva candidatura apuntava alguns canvis puntuals, amb propostes que crec que són il·lusionants, però efectivament en les línies generals és continuista. Som un museu de territori i societat; i això és el que volem continuar sent. Serem el que som. Un dels objectius prioritaris serà donar rellevància i visibilitat al Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM)? Per mi això és bàsic; és importantíssim. I potser és on tenim més feina a fer que en altres camps que ja estan més consolidats. El CERM és indispensable. De fet, nosaltres vam néixer com a Museu Industrial del Ter, i quan el 2014 li canviem el nom per Museu del Ter ja responia a aquesta voluntat de fer evident aquesta mirada global cap al Ter que havia de tenir l’equipament. És veritat que, des de fa 10 anys, el CERM també és Universitat de Vic, sobretot per temes de recerca, però m’agradaria que quedés molt clar el vincle amb el Museu. Som companys. Si estem a la Xarxa de Museus de Ciències Naturals és per la col·lecció rellevant del CERM. Sense ells, no hi seríem. Tenim moltes ganes de donar-hi visibilitat, perquè insisteixo que per nosaltres és indispensable aquesta relació; d’això també n’he parlat molt clar amb l’Ajuntament. Hi ha d’haver el CERM sí o sí. Potenciar aquest vincle va lligat a la possibilitat de recuperar l’edifici en desús de l’antiga potabilitzadora que hi ha davant del Museu per guanyar espai? En tenim moltes ganes, d’abordar aquest projecte. Manlleu ho ha inclòs dins del Pla de Barris, com una de les accions motores, i en principi aquest mes octubre s’ha de resoldre si s’accepta. Si obtenim el Pla de Barris la cosa, no diria que serà immediata, però sí que ja hi podrem començar a treballar aquest mateix any, per entendre’ns. Si no hi ha aquest Pla de Barris haurem de buscar la manera, el finançament; de voler, ho volem fer. Està quantificat, el cost? No tenim el projecte executiu definitiu, però sí que, en total, s’ha demanat gairebé un milió d’euros al Pla de Barris per a aquest projecte. D’entrada ja hi ha previstes reformes a la segona planta del Museu, oi? Sí. L’exposició de dalt, la permanent de l’àrea ambiental, ja fa temps que ens ha quedat obsoleta. Continua estant allà, però tots estem d’acord, i és una petició del mateix CERM, que cal desmantellar-la. A partir d’aquí, la previsió seria fer aquesta segona planta més accessible... En quin sentit? En el sentit de convertir-la més en una mena de biblioteca contemporània, que hi passin més coses, més viva. Un espai més polivalent, on s’hi puguin fer presentacions, exposicions temporals... però també que si algú està passejant pel Ter pugui pujar a la segona planta i llegir, consultar, descansar... Que el Museu no només sigui per visitar-lo sinó també per estar-m’hi. La segona planta aniria en aquesta línia. També el CERM ha crescut i necessitem ampliar els despatxos; per tant, aprofitant que desmuntem l’exposició permanent, anirien en aquesta segona planta. Finalment, també estem treballant en habilitar-hi una aula de 3 a 8 anys, pensant en aquest públic infantil. Un espai més experimental, que puguin remenar i manipular amb temes de natura sempre vinculats amb el Ter. I a l’antiga potabilitzadora, què hi aniria? El projecte és que a la planta baixa hi hagi un bar i restaurant, per oferir servei de restauració; i a la primera planta, la nova exposició permanent del CERM. També s’havia parlat d’intervenir en l’entorn del Museu, per fer-lo més acollidor. És un altre dels temes pendents i que n’hem parlat amb l’Ajuntament, de fer una mica de reurbanització de l’entorn. La plaça ja hi és, però en tot aquest espai li falta una volta. Crec que podríem trobar la manera. D’això ja n’havíem començat a parlar amb en Carles i ja hi havia aquesta idea de fer un entorn més amable, amb més ombres, més pèrgoles... Que si venen alumnes, si venen visitants o turistes, es puguin quedar per aquí davant. És una cosa que tinc claríssima. A vegades s’ha dit que el Museu queda lluny... Cert. Mira, en parlàvem fa uns dies amb una activitat que volem fer des del casal de l’Asvat. Proposen una activitat que es dirà “Històries de Manlleu” i cada dilluns passaran documentals del Museu i els comentaran, com un cinefòrum. Però no ho faran al Museu, perquè diuen que a l’hivern a la gent gran li queda lluny. I sí que és veritat que, dins de l’imaginari, el Museu està lluny –tot i que ara amb la reurbanització dels Rentants s’ha guanyat, en el sentit d’acostar-nos–, sobretot els mesos d’hivern. Per això tenim algunes idees per urbanitzar l’entorn, sobretot aquests darreres que són més lletjos. Si fos un entorn més agradable crec que ens ajudaria a acostar-nos d’alguna manera a la ciutadania. És un dels reptes. El Museu té prou visitants? Hem de ser capaços de millorar en l’ús de públic més individual i familiar. Estem al màxim de públic educatiu. No ho tenim externalitzat i, per la gent que som, ja no podem acollir més estudiants. Dels 30.000 usuaris que tenim a l’any, el 40% són escolars. La resta hi ha moltes activitats d’acollida, de grups, però tenim ganes de rebre aquest públic individual, el familiar i de cap de setmana. Hem d’aconseguir ser un espai més obert a la ciutadania, com han aconseguit algunes biblioteques; els museus potser encara no. Ser capaços que la gent entri i no pensi “ja he vingut tres vegades i sempre veig el mateix”, sinó “vaig al museu i puc estar-hi, passar-hi una estona”. A mi m’agradaria anar cap aquí. Els vincles amb el teixit associatiu ha estat un dels grans encerts aquests anys? És així. Pel que fa a Manlleu les entitats ens venen a buscar molt, i sí que hem fet aquesta funció social en l’àmbit associatiu. Crec que som un referent per a les entitats. Sempre que tenen algun tema que els inquieta saben que el Museu és un punt d’escolta i d’acollida. Com apuntava, el món educatiu ha estat un altre puntal. És una pota més, i és bàsica per nosaltres. En això també som una mica referents, crec. I no tant per la quantitat d’alumnes sinó per les activitats que oferim, per la relació que mantenim amb els centres. Això ho fem bé, és una línia potent i la idea és mantenir-la. Presentar els treballs en format digital també ha estat una marca de la casa. No és que no ens agradi el paper, al contrari, però crec que va ser una bona idea d’en Carles. El format digital té un avantatge econòmic, però també per l’envergadura del projecte potser faríem un llibre a l’any, mentre que en digital tenim l’agilitat de fer-ne tres o quatre. Els dos propers seran un sobre la indústria de guerra a Manlleu, que publicarem d’aquí a un mes, i que han fet Imma Domènech i Assumpta Tort, i un altre sobre la colònia de la Mambla. El Museu del Ter també exerceix com a equipament de custòdia de col·leccions d’arreu de la comarca, com a museu de suport territorial... I n’estem molt contents. És una tasca que ja fèiem abans que fos reconeguda, simplement com una vocació, i sí que hi ha un moment que la Generalitat veu que hi ha equipaments que potser estan massa lluny o estan massa sols i creen aquesta figura de museu de suport territorial, per a museus que no estan registrats, que són la gran majoria a la comarca. Nosaltres fem aquesta funció d’acompanyar-los, de fer-los de paraigua. Ara hem renovat el conveni per quatre anys més. Actualment tenim 37 equipaments entre Osona i el Lluçanès. Creu, amb la mà al cor, que el Museu del Ter s’ha fet un nom dins del seu sector museístic específic? Dins de la línia de museus locals, crec que sí. I quan hi ha jornades, quan fem trobades... ho veus, t’ho diuen. També és veritat que no som un museu d’una o dues persones, que és el més comú en aquest àmbit local, fet que et limita molt. Aquí hem aconseguit articular un equip de sis persones –bé, ara cinc i mitja–, a part de la vinculació amb el CERM, i això et dona moltes més opcions i possibilitats, sobretot en això que dèiem dels vessants educatiu i social. La nostra és una aposta per aquest patrimoni ordinari, que se’n diu. No som de tenir patrimoni extraordinari, de la gran catedral, del castell, sinó que reivindiquem la dona obrera, els pisos Garcia... és aquí on ens sentim còmodes i on creiem que ens toca treballar, reivindicar i també el que volem continuar fent. És la línia que m’agrada i la que em crec. Amb les exposicions temporals també aposten per aquest sentit de territori? Tenim molt clar que les exposicions temporals han de ser de producció pròpia, han de connectar amb la nostra població més propera. Ho tenim comprovat. També que tinguin mirada de present i de futur, que generin debat i reflexió.

“Serem el que som”

Patinada amb reacció a destemps

“No ho llenceu”

El CPA Tona s’exhibeix a casa

El Festival Transhumant premia les pel·lícules ‘Primavera’ i ‘Popel’, en ficció i documental

LA PREGUNTA

Veu bé que Pedro Sánchez hagi convocat eleccions?

Detinguda per conduir beguda, drogada i contra direcció i provocar un accident a la C-17 a Malla

‘La bola negra’, de Javier Ambrossi i Javier Calvo

El dia més dur per a Manlleu

Obres a Les 4 Carreteres, on hi haurà noves benzineres i serveis

Cau la teulada d'un pati interior al carrer Nou de Vic

“Bon Preu no posarà franquícies per explotar la misèria, ni contractarà 'riders' a 2 euros”

Detingut el fisioterapeuta d'una residència per estafar 18.600 euros a persones grans a Castellterçol

Detingut per traficar amb 137 embolcalls de cocaïna a Vic

Josep Terradellas, nou president dels Tonis de Manlleu

"Ens pensàvem que trobaríem algun bolet, però no hem trobat res"