Un veterà actor de teatre és al camerino, a punt de sortir a escena per interpretar el paper del rei Duncan a ‘Macbeth’, de William Shakespeare. En aquest moment de reflexió, l’assalten els dubtes sobre el llenguatge, sobre el teatre, sobre l’existència. Aquesta és la situació que es planteja a ‘Birnam’ (LaBreu Edicions), una idea llargament treballada pel poeta Víctor Sunyol (Vic, 1955), que en aquest cas es trasllada a l’àmbit de la narrativa, en la frontera amb el teatre. Una versió reduïda d’aquest llibre arribarà a l’escena en el proper Festival Shakespeare de Barcelona, de la mà de l’actor Lluís Soler.
El protagonista del text de ‘Birnam’ ha ajornat al llarg de la seva vida algunes grans qüestions, que se li plantegen de cop i volta en el tombant de la vellesa. Ara ja li donen papers breus, com el del rei Duncan, que mor al cap de poc de començar Macbeth. L’actor comença a mirar enrere i “dubta de si sortir a l’escenari, del teatre, de si ha servit de res fer-ne, del llenguatge, de la seva persona…”, explica Sunyol. Són preguntes que sovint ens hem fet –sobre la vida, al capdavall– i que anem ajornant “perquè no toca” o perquè hi ha una activitat immediata que les aparta de la ment. “Ell veu que la vida se li fon, se li escapa”. El seu soliloqui està esquitxat de referències a Shakespeare i d’altres autors que el protagonista estima, com Samuel Beckett. De fet, són els autors de referència del mateix Víctor Sunyol, que aprofita aquest text per homenatjar-los amb constants picades d’ullet. Algunes de les preocupacions del protagonista, com la dels límits del llenguatge per expressar-se, són també les del mateix autor. “Però la diferència és que jo les tinc assumides, ell se n’adona en aquell moment”, diu. De fons, es va sentint el regidor d’escena que li diu els minuts que falten per sortir: cinc, dos… i l’obra acaba en el moment en què l’actor surt a escena. O no, perquè això “ni jo mateix ho sé”.
‘Birnam’, el títol de l’obra, és el nom del bosc que apareix a Macbeth i és objecte d’una de les profecies de les bruixes sobre l’esdevenidor del rei: mai no morirà “fins que el gran bosc de Birnam marxi contra seu”… cosa que acaba succeint. “Diferents personatges de Shakespeare perden perquè confien en la paraula, com el mateix Macbeth i el rei Lear”, recorda Sunyol, “pensem que la dominem, quan és ell que ens domina a nosaltres”.
‘Birnam’ ha tingut una llarga gestació des de la primera idea del text, nascuda ara fa set anys, precisament “mentre veia un Shakespeare”. Al principi, havia de ser un text teatralitzat però durant el procés es va convertir en un monòleg narratiu. “Em vaig sentir més lliure a partir d’aquest moment, no vaig pensar en les pautes del teatre”, diu l’autor. Ara és quan Birnam ha fet el camí de tornada cap al teatre, amb la intervenció del mateix Lluís Soler. El projecte ha estat possible gràcies a un ajut del Premi Lleida de 2010, que es concedia a projectes literaris i que Víctor Sunyol va guanyar en aquesta edició. Això li va permetre dedicar-se durant tres mesos en exclusiva a la redacció del text que ara ha vist la llum. Sunyol, centrat en la seva obra poètica, és conscient que ha entrat “en un món diferent, al que potser no tornaré mai més”.
{{ comment.text }}