Sifons en solfa

Què té a veure la música amb els sifons? Per a la gran majoria de mortals, res de res. Per al manlleuenc Marcel·lí Druguet, en canvi, la combinació sona d’allò més bé: una és la professió; l’altre, un hobby. “Només en soc un aficionat”, adverteix a l’hora de quantificar la seva col·lecció de sifons, sobretot després d’haver conegut altres acèrrims col·leccionistes d’aquest icònic envàs d’aigua carbonatada. Ell ja n’ha aplegat més de 200. I de moment no pensa parar. Druguet recorda com va començar tot. Corria l’any 2008. Estava comprant en una botiga de Folgueroles quan la dependenta va treure de darrere el taulell l’envàs buit d’un sifó i el va vendre a una clienta. Per curiositat, quan va arribar a Manlleu es va dirigir a la històrica distribuïdora de Can Cirera i els va demanar quant valia cada “casc” retornable: 16 cèntims. Molt poc, va pensar, després de comprovar que un brocanter els podia vendre per de 15 a 20 euros. Sense cap afany “de fer negoci”, va decidir comprar-ne una primera caixa de sis unitats. Tenia un encant afegit: cada ampolla restava protegida amb una malla de plàstic, i en extreure-la hi apareixien ampolles de diferents cases comercials. Com qui obre un sobre de cromos. Aprofitant que la beguda el satisfà –“m’agrada el sifó”–, va continuar comprant-ne més caixes. Un bon dia, va compartir aquesta incipient afició via Facebook, i allò el va posar en contacte amb altres col·leccionistes. De mica en mica va anar adquirint nous sifons o rebre’n com a regal d’algunes amistats. Un bon dia, però, es va adonar que “ja no sabia on guardar-los”. I va estar a punt de dir prou. Algú el va convèncer d’habilitar un espai específic on exposar les ampolles per no “deixar morir” la col·lecció. Així, a banda de tenir-ne algunes d’exposades a la cuina i al menjador, va muntar unes prestatgeries al garatge, amb marge suficient per créixer. Actualment té comptabilitzats 218 sifons “diferents”, a banda d’alguns de repetits. De moment encara tira de “memòria” quan ha de comprar-ne algun, però admet que aviat haurà de fer “algun Excel” per saber “què tinc i què no tinc”. Druguet no té els sifons seleccionats per dates ni pel lloc de fabricació, però n’exhibeix de múltiples marques i colors. “T’adones que hi havia hagut un pilot de fàbriques que en feien, a Catalunya mateix”, apunta, entre les quals marques osonenques com Castell de Tona, Viuda Crespi, Casa Garcia –que més endavant esdevindria Ibersol– o La Centellenca. “Jo les trobo totes precioses, aquestes ampolles”, deixa anar. Amb tot, té molt clar que no farà “cap disbarat” per seguir fent créixer la col·lecció, ni competirà amb els “autèntics professionals” del sector, apunta aquest veterà saxofonista, flautista i professor de música.

Sifons en solfa

Enric Juliana reivindica el llegat de Jaume Balmes en la Conferència Balmesiana d’aquest 2026

Una festa d’estiu, per la tòfona desconeguda

Un Rodafolk de luxe

De la geganta a Sant Miquel

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

El millor regal d’aniversari