“Soc una persona complidora, i si em comprometo no fallo”

El Cor Bon Aire, el cor de la parròquia, la coral del casal d’avis, el Pessebre Vivent, l’arribada dels Reis Mags, Tona contra el Càncer i els Donants de Sang. Totes aquestes activitats i entitats tenen un punt en comú: Mercè Boix, popularment coneguda com la Mercè de Vilamajor. Aquesta dedicació altruista li ha valgut el màxim reconeixement que poden rebre els veïns de Tona, el Premi Mil·liari, que li atorgaran el proper dia 30 de novembre, en un dels actes més especials que acull cada any el programa de la festa major de Sant Andreu. Què suposa per vostè rebre aquest premi?És molt gros. No puc expressar amb paraules el que significa per mi. No m’hauria pensat mai rebre un reconeixement així, perquè tot el que faig són coses que no em costen gens. M’han anat dient per ajudar i col·laborar en entitats i sempre que he pogut ho he fet. Qui és Mercè Boix?Soc nascuda a la casa de La Tria, a Balenyà, i als 12 anys vaig venir a viure a Tona, a la casa del Vendrell. L’any 1973 em vaig casar amb el meu marit, que era de la casa veïna de Vilamajor. Allà hi he viscut des de llavors. I a què s’ha dedicat?A la família. He cuidat diversos familiars i això em deixava poc temps. El 2000, després de veure les caramelles de Tona, unes companyes em van dir si volia unir-me a la coral. Sempre m’ha agradat molt cantar, i ho vaig fer. A l’entrar al Cor Bon Aire vaig conèixer molta gent, i una cosa m’ha portat a l’altra fins al dia d’avui. Així doncs, el Cor Bon Aire és l’inici de tota l’activitat?Sí, i tot seguit vam muntar el cor de la parròquia. Mossèn Pere Devesa un dia ens va comentar que a Tona hi havia molta gent que cantava però ningú ho feia a l’església. Tenia raó, i amb un grup d’amigues vam començar a cantar a la parròquia. I al casal d’avis també hi ha portat la música.Hi tenia una tia que hi vivia, i pel casal hi havien passat altres familiars. Hi anava sovint, i la persona que ho porta, la Pilar, em va comentar que estaria bé anar-hi a cantar un dia per fer companyia als avis. Vam quedar que ho provaria un dia a la setmana durant una hora. El primer dia ja m’hi vaig quedar tota la tarda. Va ser molt bonic i m’hi vaig trobar tan bé! Quan vaig acabar aquella primera sessió ja vaig dir que hi aniria cada setmana i no ho he deixat. I la passió per cantar, d’on li ve?De la mare. La mare sempre cantava. Feia el dinar, cosia, etc., i ho feia tot cantant. Canto moltes cançons tradicionals que he anat recollint o recuperant. I en el Pessebre Vivent també fa anys que hi participa tant davant com darrere l’escena, no?Sí, quan tenia els tres fills petits hi participàvem tots: ells de pastors i jo havia fet diversos papers. Ara, en els últims anys, com que a casa tenim animals hi porto l’aviram i la canalla que ens visita ho gaudeix molt. Amb la Maria Antònia Valldeoriola ens van gravar i la nostra veu interpreta la cançó de l’anunciació. Té molt mèrit el que fa tota la gent del Pessebre Vivent. Fer tot el muntatge, mantenir tot l’any l’entorn i les cases de sota el castell… i després tota la gent que hi col·labora i hi participa és molt important. Al darrere de tot plegat hi ha molta feina que no es veu. De vostè destaquen la seva gran implicació i altruisme. Creu que són valors que cada cop costen més de trobar avui en dia?Crec que costa cada cop més assumir compromisos. La gent potser fa una activitat dos o tres dies però després ho deixa. Volen ajudar però és complicat que hi hagi continuïtat. Hi ha gent que té molta empenta però costa que mantinguin el compromís amb el pas del temps. Hem repassat un munt d’activitats. Li falten hores?És cert que tinc molta activitat, i cal afegir que a casa també som una bona colla. A vegades m’haig de pensar si puc col·laborar amb un projecte que m’han demanat o no. No perquè no vulgui fer-ho, sinó perquè no tinc temps. Això sí que ho tinc: quan començo una cosa, la faig convençuda i l’he de fer bé. Soc complidora. Si em comprometo, no fallo. Si veus que no pots complir amb una feina, ja no t’hi impliquis.

“Soc una persona complidora, i si em comprometo no fallo”

Teatres i teatrets d’Osona i el Lluçanès, de nou junts per promocionar la cultura

L’art i la solidaritat, units en memòria de l’arquitecta i artista Anna Pont

Per recordar… i per recordar-les

Els culs que expliquen unes vides: “Rodonet i en forma de cor; fet de pell, memòria i ardor”

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Robatori amb el mètode de la sembra a l’aparcament d’un supermercat de Vic

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

“No ens hem volgut arriscar i hem fet un primer tram amb el cotxe fins a Vic”

L'ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

Detenen a Vic un camioner que transportava més de sis quilos d'haixix

Tallada la C-37 en els dos sentits per una topada entre dos cotxes

Un tràiler queda atrapat al mur de l’església de Gombrèn, que acaba destrossat

Vic es proposa convertir el tram central del Passeig en refugi climàtic

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau

Els docents d’Osona i el Lluçanès preparen talls de carreteres per unir-se a la vaga de dimecres