Aquest divendres a la nit, al Palau Sant Jordi, Gerard Quintana tornarà a saludar els fans de Sopa de Cabra amb el clàssic “Bona nit, malparits!”. En el retorn del grup, hi haurà un osonenc a l’escenari, el guitarrista Jaume Soler, ‘Peck’. El director del Mas de Bigues, incorporat al grup l’any 1997, s’hi va guanyar la titularitat i ara n’és un membre indiscutible.
Deu anys li han passat com un buf, arrencant i dirigint a Vic el Mas de Bigues, espai de formació i creixement de nous grups. Jaume Soler, Pek, també ha continuat tocant la guitarra en alguns grups de forma intermitent, però mai no havia tornat a viure sensacions tan intenses com les dels últims anys de Sopa de Cabra, entre 1997 i 2001, quan es va incorporar al grup. Ho tornarà a experimentar aquest divendres, quan la formació surti a l’escenari del Palau Sant Jordi en el primer dels set concerts de retorn que faran a Catalunya i les Illes.
Serà un retorn com a membre de ple dret de la banda, després d’un estiu intens d’assajos en què l’ha sorprès la capacitat per recuperar el feeling entre els seus components i el nou que s’hi ha afegit, el guitarrista Xarim Aresté. Esborrades les tensions que havien aflorat en la darrera etapa –presidida, a més, per la malaltia i mort de Joan Cardona– els sopes es tornen a sentir units: “Hi ha el mateix bon rotllo, fem les mateixes bromes que fa deu anys… és com si hagués passat una setmana”, explica. Després de la sorpresa del primer dia, “que no sabies com posar-t’hi”, la música va començar a fluir. Això era a principis de juliol, i a partir de llavors van començar les sessions maratonianes d’assaig, en una casa de la família de Josep Thió, a Montfullà. Tres dies a la setmana, i 9 hores cada dia, per preparar un repertori “molt rocker” que Sopa de Cabra oferirà en els tres concerts de Barcelona, els dos de Girona, el de Tarragona i el de Palma.
Jaume Soler, Pek, insisteix que aquesta minigira no estava prevista, ni molt menys, i que l’interès del públic els ha sorprès a ells mateixos. “Feia dos o tres anys que se’n parlava, de fer un concert, i es va triar aquest any perquè en fa 25 de la fundació del grup”. Volien donar sentit al retrobament, i no “aprofitar-se’n per engegar una nova carrera”. Però reconeix que des del primer dia “la cosa es va desbordar”. Del que serà el futur, no en volen ni sentir parlar. Estan massa emocionats tornant a tocar junts: “Aquest dimarts fèiem un assaig que havia de ser de poques cançons, i vam acabant fent el concert sencer”, explica el sopa osonenc. Han assajat 48 cançons, i calculen fer-ne una trentena. No baixaran de dues hores i mitja de sentiments, rock’n’roll i –per què no?– un punt de nostàlgia.
Jaume Soler va ser el darrer a incorporar-se a un grup que no havia canviat la seva formació inicial i que era “molt coherent”. A mitjans dels 90, Sopa de Cabra es refeia de l’“incident” del disc en castellà que els havia enemistat amb una part del seu públic. “Estaven gravant Al·lucinosi i vaig entrar com a tècnic de guitarres”, recorda. Tots havien madurat com a músics i una enfilerada de discos antològics (Sss…, Nou, Dies de carretera, Plou i fa sol…) els va tornar a dalt de tot. “A partir del 97 ja m’hi vaig quedar com a músic… i fins al final”. Al cap de poc, Joan Cardona, Ninyin, era diagnosticat d’un càncer, i el seu paper a la guitarra es feia imprescindible. Encara ara s’emociona quan recorda l’únic del grup que no tornarà: “Era l’esperit de Sopa, la personificació del rock’n’roll”.
{{ comment.text }}