Llegir un autor clàssic és difícil, complicat, allunyat de la nostra sensibilitat? Carme Rubio i Maria Carme Bernal, totes dues amb una llarga trajectòria docent a l’educació Secundària i a universitat, pensen que no. Per això l’any 2006 van proposar a Publicacions de l’Abadia de Montserrat un projecte basat en la divulgació dels grans autors, de literatura catalana i universal. Aquí va néixer la col·lecció “Tant de gust…”, que actualment porta publicats set volums. Pel conjunt d’aquesta trajectòria, i pel darrer llibre publicat –sobre Joan Salvat-Papasseit–, van rebre el Premi de la Crítica Serra d’Or, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil.
“Tant de gust…” són llibres curtets, d’unes 60 pàgines, que comencen explicant la biografia de l’autor, més breu o més llarga segons els casos. La part central és una selecció de textos acompanyats d’il·lustracions, i al final hi ha una bibliografia per a qui vulgui continuar llegint. En alguns casos (Jacint Verdaguer o Ramon Llull, per exemple), els textos s’han adaptat perquè siguin més llegibles. “Tot i això, sempre posem algun fragment en la llengua original, perquè es conegui”, explica Bernal. En els altres casos, es respecta escrupolosament la paraula de l’autor.
A part de Salvat-Papasseit, Verdaguer i Llull, la col·lecció ha dedicat volums a Hans Christian Andersen –l’únic autor no català–, Joan Maragall, Mercè Rodoreda i Maria Àngels Anglada. Hi ha un volum en preparació dedicat a Pere Calders. El ritme inicial de dos llibres a l’any s’ha alentit, però les dues professores vigatanes agraeixen que l’editorial “continuï fent aquesta aposta, encara que vagi a contracorrent i no sigui la més comercial”. Els ho agraeixen els usuaris de “Tant de gust…”: els alumnes dels últims cursos de Primària, ESO i Batxillerat, i la gent que està estudiant el català, molts d’ells immigrants que han arribat a Catalunya. Però també estudiants de català escampats arreu del món que així comencen a fer els primers passos en la lectura. Rubio i Bernal creuen fermament que aquests passos es poden fer amb clàssics, que no cal “donar-los lectures infantilitzades”.
Donar a conèixer els grans noms d’una literatura “és una feina que en altres països d’Europa no s’ha deixat mai de fer”: a Itàlia amb Dante, a Anglaterra amb Shakespeare, a França amb Molière… En això, també, “hem de ser un país normal”, diu Rubio. Demanen que els docents siguin els seus aliats en aquesta tasca de difusió, que a Catalunya ha tingut alguns precedents, com la Biblioteca Grumet d’Editorial Proa, a finals dels anys 20 del segle passat. Al cap i a la fi, si als clàssics se’ls considera com a tals és perquè “sempre són actuals”.
{{ comment.text }}