Teatre amb codis joves

La Lucy està en coma en un hospital. L’èxtasi que va prendre en una nit de festa l’ha portada al caire de la mort i, mentrestant, els seus amics rebobinen tot el que va passar o plantegen què podrien fer per salvar-li la vida. És la trama principal de la novel·la Camps de maduixes, de Jordi Sierra i Fabra, que aquest dissabte es trasllada a l’escenari en una versió teatral que s’ha gestat a Osona. La Polivalent de Seva acollirà l’estrena del muntatge basat en un títol que ha tingut èxit entre un públic molt jove. Justament el que la companyia –creada per a l’ocasió i batejada amb el nom de Uatdafac– vol atreure al teatre. A l’actriu Ivette Callís, de Seva, feia temps que li rondava pel cap de dur a terme aquest projecte. Amb companys amb qui havia compartit formació teatral, com Pau Muner i Sònia Sánchez, en van començar a parlar. Tots recordaven haver llegit el llibre a l’ESO. “Parles amb la gent i no recorden molts dels llibres que van llegir a l’institut, però aquest és dels que sí”, diu Muner. Si els va marcar tant, a aquesta generació, era per algun motiu. Als més joves, els que fan ESO ara, també els ha arribat l’onada del llibre. “Podíem parlar d’una cosa que els interessa des d’una proposta escènica atractiva”, diu Gemma Sastre, actriu i professora de teatre, a qui van enredar per dirigir el muntatge. El repartiment s’acabava de completar amb dues incorporacions també osonenques: Laia Monforte i Abel Reyes. El primer pas era el consentiment de l’autor per fer una versió teatral de la novel·la. Jordi Sierra i Fabra, sens dubte un dels autors més prolífics de la literatura catalana actual i de més èxit entre els lectors joves, els ho va posar molt fàcil. “Va estar encantat i no hi va posar cap entrebanc”. Per fer l’adaptació teatral van confiar en Josep M. Diéguez. El dramaturg vigatà va agafar el fil principal de la història, va eliminar alguna trama paral·lela i va deixar-ho en una durada que no arriba a una hora, la que pot mantenir el màxim d’atenció entre el públic jove. “No dona temps a respirar”. Apropar el teatre als joves parlant el seu llenguatge és un dels objectius que es proposen. Tenen molt recent aquesta etapa de la vida en què molts es desconnecten del teatre, com també de la lectura. “Tots hem anat a teatre amb el cole i no sempre ens han ofert un teatre que t’agradi”, diu Ivette Callís. Volen crear el record d’una bona experiència, i al mateix temps posar un granet de sorra per abordar un tema tan delicat com el de les drogues. “L’únic coneixement que en tenen és la xerrada que els hauran fet a l’escola dient que són dolentes… quan surten, se les troben totes”. El text no dona lliçons morals, però sí que s’inspira en un cas real de coma induït pel consum de drogues sintètiques en una jove de 18 anys que celebrava el seu aniversari. “Nosaltres no els direm des de l’escenari no ho feu, però mostrem què ha passat i ells que decideixin”, diu Abel Rayes. Tractar-los com a adults. La proposta escènica és “innovadora”, juga amb ambients sonors i amb projeccions, o també amb el recurs del WhatsApp. Crea ambients diferents, entre ells el d’una discoteca. I tot plegat amb un ritme intens, en què a l’escenari sempre estan passant coses. “A nivell de ritme, sonor, de vocabulari, engloba molt la vida dels joves, el que teníem clar era no fer una obra convencional”, explica Callís. La mateixa Lucy, la víctima del coma (paper que interpreta la mateixa Ivette Callís), és també un personatge que intervé i que parla als seus amics des d’un altre plànol. “Cadascun viu el fet des d’una perspectiva diferent”. Els actors es desdoblen, en aquests papers i en altres com els camells que venen droga o un dels pares. Després de l’estrena a La Polivalent de Seva, on s’ha fet el tram final dels assajos, confien que l’obra es pugui veure a molts més llocs. De moment, estan seleccionats per a RBLS, Festival de Teatre Jove, que té lloc a Barcelona, on la setmana vinent faran una demostració per a programadors. “Fins ara ens hem centrat a fer l’estrena”, explica Pau Muner. I confien que a partir d’aquest moment puguin tenir recorregut no solament en teatres sinó en centres educatius. “A les xarxes, des del moment que hem començat a publicar informacions, hem tingut molt bona rebuda”, diu Ivette Callís. El teatre pot fer de catalitzador per parlar, a casa o a l’escola, d’una qüestió que sempre resulta difícil d’abordar en fred.

Teatre amb codis joves

L’Atlàntida aixeca el teló amb la segona gira d’‘El búnquer’

El Giracirc ha tornat a omplir un cap de setmana els carrers de Collsuspina

L’Ex Abrupto, una veu pròpia

El festival ‘quilòmetre zero’

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Bolca un tràiler a l'accés a l'Eix de la carretera de Roda

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

“Em va apallissar davant del nostre fill”

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Un cotxe s'estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Premien Casa Tarradellas per haver reduït un 20% la petjada logística

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona