Una bona brasa, amb base de carbó d’alzina, un punt de flamarada i escollir un calibre “mitjanet” de calçots, perquè “massa prims es cremen i massa gruixuts queden crus de dins”. Són les claus per garantir una bona calçotada, donant per fet, és clar, que damunt les graelles hi haurà uns bons calçots. Ho explicava aquest diumenge Miquel Bujons, propietari de l’Horta de Sant Vicenç, que des de fa set anys s’encarrega de preparar la calçotada popular de Sant Vicenç de Torelló. Bujons va substituir l’històric Joan Martínez, de Valls, que ho havia fet fins llavors. La iniciativa va viure una 33a edició condicionada pel context de pandèmia, amb racions només per endur, però mantenint la demanda de cada any: es van servir unes 350 racions, amb un total de 3.850 calçots.
Després de 20 anys fent de paleta, la crisi del sector d’una dècada enrere va animar Bujons a entrar al món de l’horta. I l’aposta li va sortir rodona. L’any 2013 ja creava la seva empresa i en fa tres hi va sumar una agrobotiga, al carrer Canigó. Entre els productes que conrea no hi han faltat mai els calçots. “Tenim un clima privilegiat”, apuntava Bujons, malgrat ser conscient que el seu conreu “no s’ha promocionat” a Osona i són pocs els hortolans que s’hi dediquen. Bujons explicava que la temporada de calçots comença a principis de desembre i s’allarga fins per Setmana Santa. Aquest any, però, n’acabarà venent menys de la meitat que les temporades anteriors arran del tancament de restaurants i la mateixa limitació de les celebracions familiars; de fet, en previsió “ja en vam plantar menys”, després que fa un any n’haguessin de llençar alguns manats en decretar-se el primer confinament.
La calçotada no es va amenitzar amb l’habitual cantada de la Coral Lloriana i la passejada dels gegants, però sí que hi va haver el solidari acapte de sang, que va cobrir el límit de 64 participants amb cita prèvia.
{{ comment.text }}