Temps de mar i de patins

És l’actual MVP, la jugadora més valuosa, de l’OK Lliga femenina, la màxima competició estatal d’hoquei patins; un esport que va començar a practicar amb només 3 anys a Manlleu i al qual des de llavors no ha deixat de jugar ni els estius. Anna Casarramona és una de les millors jugadores del món d’hoquei patins i segurament ho és en bona mesura pel sacrifici i les moltes hores que hi ha dedicat. “És el meu món, m’apassiona, i també m’enganxa molt saber que sempre hi puc aprendre més”, confessa.

Els estius de la infància de la manlleuenca tenien com a part central unes setmanes a la platja amb els pares i la seva germana Èlia, amb qui durant anys va compartir la passió per l’esport sobre patins. “Amb la família vam anar un any a Peníscola i després sempre més a Pals. Allà, a banda del mar i la piscina, ocupava el temps sobretot fent surf de vela i jugant a tennis”, explica la davantera que des de petita va mostrar facilitat per practicar diversos esports. “Era molt moguda i fer activitat esportiva m’anava molt bé”.

Justament per això, i com que ja practicava hoquei al CP Manlleu, amb 7 anys els seus pares van començar a apuntar-la a campus d’aquest esport, els quals van acabar sent el complement perfecte a la resta de dies de vacances de l’escola. El de la Federació Espanyola que es feia a Galícia o Madrid era un clàssic, però també participava en algun altre de Catalunya, la majoria dels quals eren mixtos, i també va ser una de les participants al primer campus femení que es va fer a Vic. “Duraven una setmana i n’havia arribat a fer dos o tres de seguits”, recorda.

En aquestes estades hi anava perfeccionant l’habilitat sobre els patins i la tècnica amb l’estic, però també li van permetre conèixer des de ben petita la major part de les jugadores que han acabat sent les seves companyes o rivals. “El que recordo més era el síndrome postcampus. El portava fatal i plorava dos dies seguits. Els meus pares ja sabien que m’havien de deixar perquè soc molt sensible i de tantes emocions que vivia aquells dies trobava a faltar molt la gent”.

L’anar i venir d’estades esportives va durar fins els 15 anys, quan Casarramona va passar a ser una habitual de les convocatòries del mes d’agost de la selecció estatal, primer la Sub-19 i després l’absoluta. “Quan et comences a fer gran notes més el volum de sessions i no perquè entrenis seràs millor, has de fer entrenaments de qualitat”, assegura. La Federació, però, li va oferir també la possibilitat d’endinsar-se en el món de la formació com a ajudant de monitora del campus federatiu i així va poder continuar gaudint en certa manera de l’experiència estival que tant va gaudir com a participant.

En la faceta d’ajudar els més joves, a més a més, l’esportista de 26 anys no va deixar d’entrar-hi i trobar-s’hi còmode i ho ha acabat convertint en el seu dia a dia. I és que a banda de jugar a primer nivell, Casarramona que és graduada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i s’està traient el nivell II d’entrenadora, és també professora d’Educació Física a secundària, i entrenadora de la base del CP Manlleu.

Enguany ha impartit sessions al campus de l’Igualada i aquest final d’estiu, com és habitual en aquestes dates, ja s’ha posat a treballar amb el seu equip, el Manlleu Magic Studio, amb la mirada posada en l’inici de la nova temporada a finals de setembre per, si la situació sanitària ho permet, intentar engrandir el seu palmarès. De moment, hi consten 6 lligues, 2 Copes de la Reina i 3 Copes d’Europa de clubs, així com un mundial, un World Roller Games i 5 Europeus amb la selecció espanyola a banda d’una Copa Amèrica amb la selecció catalana.