Una dècada és només un fragment de temps, però un fragment al qual li podem donar diferents significacions. Sovint quan ens referim, en l’àmbit personal, a una dolorosa absència, convenim que 10 anys són un període de temps que ens permet apropar-nos a les empremtes que la persona absent ens ha deixat sense els llastos emocionals dels primers temps. Aquesta nova visió sorgeix, gairebé sempre, de l’evocació de records agradables, del rabeig en l’enyorança o d’una mirada complaent cap al passat. Sortosament, quan alguna de les tasques a les quals ha esmerçat molt de temps la persona estimada té relació amb el món de l’art, aquesta perspectiva deferent pot prendre una nova volada i ja no es recrea necessàriament en el passat; també se li obren possibilitats de present i, fins i tot, de futur.
Això és el que està passant en el cas de la Tersi Roquer. La seva dedicació a la fotografia ha permès que els que l’estimen vulguin recordar-la, ara que fa 10 anys que ens va deixar, a través d’un recull de fotografies: imatges que tenen un significat especial per a ells i que han estat triades entre totes les que hi ha en el seu arxiu. Aquest catàleg personal tindrà continuïtat al mes de gener amb una mostra més àmplia que es presentarà al Col·legi d’Aparelladors de Vic. De ben segur que el conjunt d’aquesta sentida commemoració ens permetrà apropar-nos a la faceta artística de la Tersi des d’un passat que va resultar molt profitós, des d’un present que les imatges ens el donen ben real i amb una projecció testimonial de futur que tindrà el caràcter d’historiogràfic.
Un acurat repàs de les fotografies que conformen el catàleg ens convida a descobrir com la fotògrafa es va anar creant un espai social propi a través de les imatges. Tersi es mostrava versàtil en l’elecció dels temes i s’interessava tant per la moda com per la publicitat, la representació de les diferents formes artístiques, el periodisme o el carrer i els seus costums socials i culturals. Donar visibilitat a tot allò que se li revelava a l’altre cantó de l’objectiu era la tasca a la qual destinava tots els esforços i els coneixements tècnics adquirits durant els anys de professió. Convençuda de la importància de la imatge, moltes vegades s’oblidava de la seva professionalitat i deixava anar la il·lusió de l’amateur perseguint una instantània que l’havia subjugat. Per aquesta entusiasta motivació, mai va negligir una proposta per convencional ni per transgressora, per arriscada ni per estereotipada. I així va convertir el gruix de la seva obra en un poderós mosaic visual que podem gaudir enguany i que reclamarà l’atenció de futures generacions.
{{ comment.text }}