“Tinc molt clar que aquest és el meu món”

Aquesta setmana ha acabat de completar el primer d’ESO a l’institut escola de Balenyà, el seu poble. El curs 20021-22, però, el recordarà per sempre més com el del seu debut al món del teatre musical. Un debut sonat. Max Vilarrasa, ara ja amb 13 anys, va ser un dels protagonistes de Billy Elliot. El musical, que es va estrenar l’octubre passat al Teatre Victòria de Barcelona i es va acomiadar definitivament el passat 22 de maig. Abans de l’estrena ja comentaves que, per tu, formar part d’aquest muntatge havia estat un somni. La realitat ha acabat resultant millor que el somni?Jo crec que sí. Jo em pensava estar un mes o dos fent una obra de teatre molt emocionant, davant de molta gent i al costat d’actors molt bons, però és que vaig acabar fent una cosa que realment em va agradar molt i amb la gent que hauria volgut. El somni realment es va complir. Quina resposta va tenir el musical?La majoria de crítiques van ser bones. Com en totes les pel·lícules, obres de teatre o musicals, sempre hi poden haver moments d’alts i baixos, però molta gent ens va dir que el muntatge era impressionant, i destacaven el fet que hi havia molts contrastos de sentiments, tan aviat et feia riure com t’emocionava. El muntatge es va estrenar primer a Londres, després va passar a Madrid i finalment a Barcelona. Saps si girarà per d’altres ciutats.No. De moment ens han dit que es tancava aquí, ja del tot. A quantes sessions vas participar?No et sabria dir la xifra. A moltes. Durant els set mesos que es va representar vaig fer una mitjana d’una o dues sessions per setmana, que era el màxim que podíem fer per la nostra edat. Com t’hi vas trobar?És veritat que sempre treballes amb molta pressió i hi ha hagut funcions de totes. Les primeres i les últimes han estat molt bé, però cap al mig potser sí que vaig notar un cert cansament. Però encara que estigués malament per alguna cosa, jo sempre volia fer les funcions. Com a molt algun dia els deia que abaixessin una mica el to de la música per no forçar tant la veu, però jo sempre volia actuar… Hi arribaves sense cap experiència en el món del teatre musical. De cop haver de ballar, cantar, interpretar… és molt complicat, no?Sí, jo només sabia ballar hip-hop i breakdance, els meus balls del principi, i mai m’hagués pensat que acabaria fent ballet, claqué, cantar… Interpretar sí que havia pensat que tard o d’hora volia ser actor, però no em pensava que començaria tan jove i amb un musical com aquest. Tenies 9 anys quan et vas presentar al càsting, ara en tens 13. Com veus aquest món des de teva òptica?Realment és un món complicat. La gent ja m’ha avisat, que és complicat, i d’alguna manera ja ho estic descobrint. Tothom et diu que és molt difícil viure d’això i realment crec que s’ha de tenir una altra feina i compaginar-ho. Per viure d’això has de triomfar molt o tenir molt èxit. Quins passos t’has marcat a partir d’ara?En principi m’agradaria tornar a l’escola de Coco Comín, la mateixa que ens va preparar pel musical, per continuar-me formant… Algun projecte en perspectiva?He rodat un videoclip, amb el grup Growpsinging, i ara estic participant en les representacions de La flauta màgica [l’òpera que Maricel va estrenar dilluns al Liceu]. Només hi faig de figurant, però he descobert tot aquest món de l’òpera i realment t’emociona quan els sents com canten. També deus haver tingut alguna negativa, potser.I tant. Ja em van avisar que la majoria de vegades que et presentes a un càsting et diran que no. I ja m’hi estic trobant. Però jo no deixaré d’intentar-ho. A mi m’agrada aquest món i vull seguir aquí. Et devien venir a veure els teus amics i companys de classe… què et deien?Tots em deien que sabien que ballava molt bé, però això d’aguantar tres hores de funció ballant claqué, cantant… la majoria flipaven. I a casa, què t’aconsellen?A casa m’estan donant molt i molt suport. Sempre em recorden que primer són els estudis, però també els agrada que m’ho passi bé i estigui disfrutant amb això que faig. On et veus d’aquí a cinc anys, després d’acabar el Batxillerat per exemple?Sempre ha somiat d’anar a Nova York, per seguir-me formant… seria una manera de conèixer altres estils, altres tècniques, buscar coses noves. Tinc molt clar que aquest és el meu món.

“Tinc molt clar que aquest és el meu món”

Convoquen una protesta artística a favor de Palestina i per la pau

Deu anys d’alegria a Collsuspina amb el Giracirc

Teatre i talent local, a L’Atlàntida

L’Artot omple el juliol a Sant Hipòlit amb una quinzena de propostes

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès