Formar-se en l’elit castellera pot ser tan o més sacrificat que fer-ho, per exemple, en un equip de futbol de nivell. Roc Aguilar Rovira, d’11 anys i de Roda de Ter, va tres cops a la setmana fins al Penedès per assajar amb els Castellers de Vilafranca, la colla número 1 del rànquing casteller. Amb els de la camisa verda en Roc ha tocat el cel casteller. L’osonenc va ser un dels protagonistes del 4 de 9 net, el castell estrella del XXIV Concurs de Castells de Tarragona, celebrat el 6 i 7 d’octubre.
En Roc va ser un dels dosos d’aquell històric castell. Quan el castell va arribar a dalt, ell estava “en blanc”, rememora ara, per la gran concentració del moment, però mai no podrà oblidar “l’alegria i emoció” que va sentir ell i tota la gent de la colla per haver aconseguit descarregar per primer cop aquest castell.
En Roc va entrar en el món casteller amb els Nyerros de la Plana, amb tot just 5 anys. Allà es va estrenar com a enxaneta amb un castell de 6. L’Albert, el seu pare, havia estat entre els fundadors dels Sagals d’Osona i, posteriorment, dels Nyerros. En el procés de constitució d’aquestes dues colles havia participat en els assajos dels vilafranquins. Les coneixences van fer que es decidissin a fer el pas d’integrar-se, tota la família, a la colla de Vilafranca. La gran diferència que veu en Roc entre fer castells als Nyerros i a Vilafranca és el nombre de gent: “Hi ha molt més ambient i molta gent. Això fa que es puguin fer castells molts més grossos”, diu.
Per ser un bon dos, la posició que ocupa, ha de ser baixet “però tampoc molt”; també àgil i fort “per les hòsties que hi ha”. A Vilafranca hi ha sis dosos, i per guanyar-se el lloc cal assistir als tres assajos setmanals. “Si veuen que ho fas bé, puges”, explica en Roc, que és un dels pocs nens de fora de Vilafranca que participa en la colla. “El viatge a vegades es fa una mica llarg”, reconeix, però malgrat el sacrifici d’ell i de la seva família diu que “no ho canviaria”.
Més enllà d’aquests sacrificis, participar en una colla d’elit li ha permès viatjar pel món. Fins ara ha anat a fer castells a ciutats com Nova York, Bombai o Cracòvia. En Roc recorda especialment el 4 de 8 en què va participar a l’Empire State de Nova York, o un 4 de 8 amb agulla a Bombai. En els darrers anys els castellers han anat guanyant pes als mitjans de comunicació. Això fa que els seus companys de classe li preguntin pel resultat de les actuacions quan es tracta de diades especials com el concurs de castells o Sant Fèlix, “que surten per la tele”. És el preu d’estar entre els millors, en aquest cas castellers.
