Tona juga sense pantalles

A la plaça Major hi feia fred, dissabte a la tarda. “Com per Sant Andreu d’abans”, deien dues veïnes abrigades que miraven els jocs que hi ha instal·lat Guixot de 8, una col·lecció que porta per nom Gargot de Bicicletes, perquè tots estan construïts a partir de bicis reciclades. La vintena edició de la Fira Joc Joc l’ha retornada a l’origen, a la plaça Major i en tres altres llocs de Tona: la sala La Canal, el parc arqueològic del Camp de les Lloses i la Biblioteca Caterina Figueras. L’Ajuntament era partidari de treure la fira del pavelló, on s’havia fet en les darreres edicions: “Era una aposta pel centre i també pel canvi de dia a un dissabte, i la primera valoració que en fem és positiva”, explicava diumenge Judit Sardà, regidora de Promoció Econòmica. I per recordar els orígens, en un costat de la plaça s’havien recuperat quatre dels jocs clàssics de la Fira de la Pesseta, l’antecessora del Joc Joc. El de construcció amb caixes de cartró, el de fer bombolles de sabó, la parada de crispetes i el de buscar l’agulla en un paller: una piscina de palla en la qual hi ha enterrades agulles –d’estendre– que els més petits han de localitzar. La Lena, vigilada per la seva mare, s’hi llançava a dins, i en un minut la trobava. El seu nom i el temps que ha trigat s’apuntaven a la mateixa agulla, que queda penjada en un estenedor. La troballa dona dret a agafar una de les monedes de pesseta o de duro que hi ha en una galleda i anar a buscar una bossa de crispetes. Això desperta la nostàlgia dels més grans: “L’euro ens va fer pobres”, diu el pare de l’Aleix, que ha estat molt ràpid i havia trigat només 40 segons a trobar l’agulla en el paller. El Joc Joc és tot ell una mostra que sense pantalles de que no cal gaire tecnologiai per passar-ho bé. A La Canal es feia cua ordenada per entrar a la sala on durant el dia hi havia hagut propostes d’il·lusionisme i de joc tradicional. A fora, la gent de la Cia. L’Anònima distreia els que s’esperaven Unes baldufes poden fer disfrutar petits i grans, com les que portava el mestre baldufaire Arcadi Salada: les fa voltar sobre un disc de vinil, i s’ha de tenir la traça d’anar-lo tombant sense que caigui: “Gira’l cap a l’esquerra, en el mateix sentit que gira la baldufa”, explicava a una parella, gairebé més interessats que la seva filla en el joc. L’Anònima és una de la trentena d’expositors i demostradors que s’han escampat pel Joc Joc, que també ha portat els jocs de taula més actuals a la biblioteca i els de recreació històrica al Camp de les Lloses. “S’ha convertit en un festival, fins i tot les companyies ens han transmès que els havia anat bé com a punt de trobada entre elles, per veure com funciona el que fan en contacte amb el públic”, deia Sardà.Tot Tona transmetia dissabte el missatge que també avui, en ple segle XXI, és possible jugar i passar-ho bé “sense pantalles, amb la física senzilla”, com diu Joan Rovira. I també transmetent el coneixement, en què uns aprenen dels altres.

Tona juga sense pantalles

Aprenem català des de l’anglès – La feina (5)

Últims actes de les Jornades Miquel Martí i Pol a Roda de Ter

“No portaria mai ningú a un terrari de serps”

Aquest dijous arrenca La Prèvia del Mercat Medieval de Vic

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Bolca un tràiler a l'accés a l'Eix de la carretera de Roda

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

“Em va apallissar davant del nostre fill”

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Un cotxe s'estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Premien Casa Tarradellas per haver reduït un 20% la petjada logística

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona