En només dues setmanes, el món es paralitzarà amb el llançament al mercat de l’onzena entrega numerada de la saga estrella de Capcom. Resident Evil Requiem marcarà el final d’una era daurada per a la desenvolupadora japonesa. Abans que ens atropelli el tren del hype, podem anar fent boca amb Tormented Souls II. La dècada dels noranta és l’època en què va néixer la Santíssima Trinitat del survival horror. Resident Evil, Silent Hill i Alone in the Dark van posar les bases del gènere de terror. Poca munició, enemics grotescos i sobrenaturals, càmeres fixes, sensació d’indefensió i jumpscares a cada cantonada. La preqüela de Tormented Souls, creat per l’estudi xilè Dual Effect l’agost de 2021, va ser una glopada d’aire fresc per trencar amb la monotonia d’una indústria dominada pels mons oberts gegantins dels videojocs triple A.
El passat 23 d’octubre va sortir la segona part de l’aventura, a mig camí entre un indie amb més pressupost i un doble A. En aquesta seqüela, les germanes Caroline i Anna Walker es dirigeixen a Villa Hess. Es tracta d’un petit poblet de Xile on hi ha un convent de monges en què se suposa que podran curar els problemes mentals que pateix la germana petita, l’Anna, que és rescatada en l’obra original de l’hospital Wildberger i d’un sacerdot malvat anomenat Noah. Al final, fugen del foc per caure a les brases, perquè al convent, la mare Lucía segresta l’Anna per dur a terme un ritual ancestral i et tocarà rescatar-la de nou.
Tormented Souls II millora la primera part de tros. Els gràfics fan un salt de qualitat i l’apartat artístic és molt immersiu. Els escenaris que trepitges al llarg de l’aventura posen els pèls de punta i transmeten una sensació de por i angoixa a parts iguals. El convent, el cementiri, el centre comercial, la planta processadora o l’escola et provocaran més d’una taquicàrdia. I encara hi ha algun indret més terrorífic. L’ús de la il·luminació amb un encenedor és clau per superar les zones. Si et quedes a les fosques, l’obscuritat t’absorbeix i estàs mort. Al principi, has de derrotar els enemics a les zones il·luminades, perquè la dependència del flamisell és meridiana.
Un dels punts més forts de l’obra de Dual Effect són els trencaclosques. Desafiants, originals i que t’espremeran el cervell al màxim. El d’encertar els tres símbols de la clau de combinació per obrir certs panys o el d’encendre les espelmes correctes per anar a l’altre món (com el món oxidat de Silent Hill) són per a autèntics cracs dels enigmes. Hauràs de resoldre uns minitrencaclosques per poder liquidar els enemics finals de zona com la Dama de Ferro o el Segador i en els teus viatges al passat a través de cintes de vídeo. La dificultat del joc és elevada. El combat és complicat per la duresa dels monstres i també per les càmeres semifixes, que a vegades juguen males passades. Almenys tindràs un arsenal d’armes ampli (una desena) i força peculiars com una clavadora, una motoserra, una ballesta i armes de foc més poderoses. Hi ha guardats limitats amb cintes de gravació, a l’estil Resident Evil, per generar més tensió. Com a punt negatiu, destacaria alguns bugs que impedeixen l’obtenció de certs trofeus. No he aconseguit el Platino (tots els trofeus del joc), perquè no han sabut corregir els errors en les actualitzacions. Això m’ha turmentat l’ànima.
FITXA TÈCNICA
Plataformes: PlayStation 5, Xbox Series X-S i PC
Gènere: Survival Horror
Idioma textos: Castellà
Idioma veus: Anglès
Format/Preu: Físic: 39,99 euros i digital: 29,99 euros
Desenvolupador i distribuïdor: Dual Effect i PQube
